Publicitat
Publicitat

Mercè Vilalta, PRESIDENTA DELS CASTELLERS DE SANTS Marc Febrer, CAP DE COLLA

“La colla s’ha d’adaptar a la gent, no la gent a la colla”

Cal Borinot, el local dels Castellers de Sants, està a baix de tot del carrer Comtes de Bell-lloc, prop de l'estació de Sants. És dijous a la tarda i a poc a poc arriben membres de la colla per ajudar a ensobrar cartes i fer temps abans de la reunió de la junta.


Mercè, el teu accent no és gaire de Sants...

MV: No! Jo sóc de Golmés, un poble de Lleida. Aquí hi ha gent de tot arreu, tot i que sí que és veritat que acabes tenint una vinculació amb el barri. Hi ha qui és de Sants de tota la vida, d'altres som de fora i vam venir a viure aquí, i també hi ha o gent que no viu al barri però va entrar a la colla perquè hi coneixia algú o perquè ens va veure en una acutació.

I tu, Marc?

MF: Jo fa 17 anys que formo part dels Castellers de Sants, tot i que tampoc sóc del barri. Vaig néixer a l'Eixample, després vaig passar a ser acollit per Sants i ara visc fora de Barcelona. 

Quants borinots sou?

MV: De mitjana en els assajos de cada setmana som 180 o 190 persones i en dies punters arribem a les 300 o 350.

MF: Hi ha tres tipus de perfils: els fidels que no fallen a cap assaig ni acutació des del mes de febrer fins al novembre; els habituals, que vénen o no en funció de les altres acitivitats socials; i els ocasionals, que vénen tres o quatre vegades a l'any. A mesura que la temporada avança, s'hi va afegint més gent.

MV: Jo trobo que és bonic que hi hagi gent que es reservi les tres o quatre diades importants per venir a fer castells. En comptes de pensar “ostres, aquests no vénen mai als assajos” pensem “que bé que es reservin aquests dies en què saben que els necessitem”.

No deu ser fàcil entrar en un grup d'unes dues-centes persones...

MV: Sí que ho és, perquè tenim un grup d'acollida que t'hi ajuda. En el meu cas, fa cinc anys, a la Festa Major de Sants, em mirava un prospecte de la colla i dues persones van venir a explicar-me quan es feien els assajos, quines posicions podria tenir dins del castell... i vaig pensar que si s'interessaven i m'intentaven acollir d'aquella manera sense conèixer-me de res, era molt provable que m'hi sentís bé. A partir de llavors vaig començar a implicar-m'hi cada vegada més, però al principi jo no hi entenia, de castells.

MF: També tenim un elevat gruix de joves que es retroalimenta i aporta gent nova. Tot i així, en una colla castellera és important que hi hagi tant gent gran, que aporten el seny, com per gent jove que, no és que no aportin seny, però sobretot transmeten molta rauxa i bon ambient. 

Quin tipus de gent forma part de la colla?

MF: Som un reflex del que és el barri de Sants, un barri molt associatiu d'entitats molt diferents, i nosaltres som una colla que uneix tendències culturals, polítiques i gent amb aficions molt diferents.

MV: Als Castellers de Sants hi ha gent aficionada, per exemple, a la muntanya i jo si no fos per la colla no els hagués conegut mai perquè a mi a la muntanya no m'hi veuràs! Sants em recorda el meu poble. Surto a comprar el pa i no hi ha dia que no trobi algú de la colla o un conegut de la colla. El barri de Sants ja és molt poble i els comerços molt amigables, però formar part de la colla et fa conèixer molta més gent i sempre que surts al carrer acabes saludant algú. 

Teniu bona relació amb les altres colles de Barcelona?

MF: A nivell de ciutat el món casteller ha canviat molt. Abans cada colla batallava pels seus interessos. Els Castellers de Sants va apostar per la creació de la Coordinadora de Colles Castelleres de Barcelona per vetllar que a nivell de ciutat totes les colles anessin agafades de la mà. A la plaça, evidentment hi ha rivalitats, però no van més enllà. La coordinadora depèn de l'Institut de Cultura de Barcelona, tot i que intenta que la gestió sigui interna i per això a les reunions periòdiques només hi assisteixen representants de les colles castelleres.

Amb quina periodicitat feu els assajos?

MF: Els dimarts i els divendres, però som una colla atípica. Durant els mesos de febrer, juliol i agost fem vacances. A la zona tradicional les colles comencen a fer castells per Sant Joan i fins a Santa Úrsula, el 21 de novembre. Però ens hem hagut d'adaptar a la gent i a la vida laboral i familiar de la societat. Hi ha molta canalla que se'n va de casals d'estiu o gent que se'n va de viatge i sabem que no els aconseguirem movilitzar durant els mesos d'estiu. Per tant, intentem fer una conciliació familiar-castellera a l'hora de definir el calendari d'assajos i d'actuacions per tal que pugui participar-hi el màxim nombre de gent possible. 

Quins objectius un plantegeu aquesta temporada?

MV: Repetir i millorar el que vam assolir l'any passat. Començar amb castells de vuit i tornar a revalidar ser colla de nou, que per una colla de barri és un esforç gran perquè necessites reclutar molts castellers i en una ciutat on hi ha sis colles la gent queda molt repartida.

MF: Avançar gaire més és complicat perquè necessitaríem molta gent. Per tant, el nostre sostre està en el 5 de 8 el 3 de 9 i el 4 de 9. El nostre objectiu és descarregar aquests castells tantes vegades com sigui possible durant aquesta temporada

MV: Tenim un condicionant de gent i d'hores d'assaig. No podem forçar ningú a donar més. La gent que forma part o que entra a la colla s'hi ha de sentir bé i còmode. Per tant, no pots pressionar la gent per fer castells més alts. És la colla que s'ha d'adaptar a la gent i no la gent la colla.


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT