Publicitat
Publicitat

JOAN HERAS, membre de l'Associació Catalana per a la Integració del Cec

"Cal visibilitat, que no és res més que normalitat"

L’ACICés una entitat d’àmbit català, que treballa de manera especial a Barcelona.Vanéixer amb la voluntat d’unir tant persones cegues compersones que no ho sónque tenien ganes de treballar per una plena integració social i vetllar perdrets fonamentals que garanteixin la igualtat d’oportunitats.

Japorteu vint anys duent a terme la vostra tasca.
Sí,aquest any l’ACIC fa 20 anys. A finals d’any farem un acte pública Sant Feliu de Llobregat per fer balanç de tot aquest temps. Han milloratmoltes coses però encara queda molta feina per fer. Treballemen quatre àmbitsprincipals: l’accés a la informació i la cultura, l’accessibilitat alstransports públics, la promoció i la integració laboral i la promoció delsistema Braille com a codi d’escriptura i lectura perquè estigui més present enla vida quotidiana.

Peròhi ha hagut avenços?
Sí,molts! L’accés a la informació ha millorat moltíssim. Els dispositius electrònicshan obert grans unes possibilitats de comunicació que abans eren impensables.Tenim accés a una gran quantitat de continguts de serveis. Podem fer la compraper internet, comprar entrades oun bitllet de transport. El que falta és que qui s’encarrega de desenvoluparles pàgines web tingui clares les directrius que garanteixen l’accessibilitatdels continguts a les persones cegues.

Iquines són aquestes directrius?
Ésqüestió de dissenyar els webs de manera que permetin ser traduïts pels programesque decodifiquen línia a línia el que hi ha a la pantalla per tal que lespersones cegues ho puguem llegir.No té cap cost afegit. Només és qüestió de tenir-ho en compteen el moment de dissenyar la pàgina. Els enllaços, per exemple, hande ser etiquetes de text en comptes de símbols. En aquest sentit, la web deRENFE, per exemple, és un desastre i l’ARTIC, el portal en què s’ofereixinformació als treballadors públics, tampoc no està adaptat. Sóc professor desecundà-ria i no puc consultar les meves nò minessense ajuda.

Etsprofessor de secundària en un institut?
Sí.Al principi és un xoc per als alumnes, però crec que és molt positiu. La nostraminusvalia no es pot amagar i això permet que des del principi es posi sobre lataula la situación i es tracti amb naturalitat. Després és qüestió que elsalumnes d’adaptin a mi i jo a ells i puc desenvolupar la meva feina senseproblemes. L’important és que les persones cegues facin una vida normal. Vaginal cinema, al teatre, a museus... Si tot això es fa, la visibiltat és un fet. Ivisibiltat no vol dir res més que normalitat.

Iper què sovint encara sou poc presents en la societat?
L’administraciópública hi té una gran responsabilitat perquè no es fan les polítques adequadeso no en pren un compromís seriós. Precisament l’àmbit laboral és en un dels ques’ha avannçat menys i el que permetria que aquesta visibilitat social fosmajor. Hi ha entitats i administracions que treballen molt bé per a laintegració de les persones cegues en l’àmbit educatiu i s’ha fet molt bonafeina. Però quan els joves acabes l’etapa educativa, des de lesadminisrtracions publiques no hi ha un compromís seriós per integrar-los en elmón laboral. Hi ha poques persones cegues que treballin en el món ordinari.

Ien l’àmbit de la cultura?
Estemmolt lluny de la mitjana d’accés   a lacultura que hi ha a Europa per part de les persones cegues però es fan avenços.De totes maneres no demanem que d’aquí a mig any tots els grans museus estiguinadaptats per a persones cegues. El que demanem (i, de fet, amb el Departamentde Cultura hi ha bones perspectives) és un pla de treball per marcar un full deruta. S’hauria de posar en pràctica el concepte de disseny universal.

Dissenyuniversal?
Sí,quan es dissenya un servei, un museu, un web o un mitjà de transport s’hauriade fer de manera que ja compleixi les garanties bàsiques perquè pugui serutilitzat per tot el conjunt de la població.

Lacrisi afecta que aquestes mesures no es duguin a terme?
Desafortunadament,la crisi afecta tots els àmbits,però no és el problema principal. Nosaltres nofem propostes maximalistes. Ni ara ni abans de la crisi. El que volem és queles nostres necessitats es tinguin en compte. Allò més fonamental són els criterisi la voluntat  política. I això no val diners.L’important és que a l’hora de dissenyar un edifici, una botiga o un equipamentcultural es tingui en compte a tothom. Si s’aplica aquesta política, s’avança.A Barcelona s’han fet coses positives en aquest sentit.

Perexemple?
S’estanimplementant encaminaments per orientar el pas de vianants. Són franges rugosesque es detecten amb el peu o el bastó. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha entèsque aquest element és necessari i s’ha planficat correctement. No és al centper   cent de la ciutat, però en trobes amolts llocs i mica en mica es va estenent.
Tambéhi ha els semàfors acústics. Cada vegada que es canvia un semàfor, es canviaper un que ja duu integrat un sistema que les persones cegues activem a travésd’un comandament i fa un senyal acústic durant el període que està en verd. Seguramentla crisi endarrerirà el procés de canvi d’aquests semàfors, però l’important ésque es tingui present, que l’administració ho tingui assumit. Potser en comptesde dos-cents semàfors se’n posaran vint, però aquests vint seranmolt positius. Elque realment surt car és haver de fer la feina dues vegades. És a dir,dissenyarun equipament sense que estigui adaptat i després haverlo d’adaptar. Això vapassar amb els transportspúblics.

Quèva passar?
Vamdemanar a TMB que hi hagués megafonia als autobusos per saber a quina paradahavíemde baixar. Es va començar a fer molt malament amb una veu que nos’entenia i ho vanhaver de canviar. No té sentit haver de fer la feina dues vegades! Tambées fan coses molt positives però es comuniquen poc als usuaris. A lesmercasines on hi ha una pantalles, amb un comandament s’activa. Això es vainsatal·lant de mica en mica. Però l’altre dia anava pel carrer i vaigdescobrir que amb el comandament podia saber quin autobús estava passant pel carrer.Això és molt positiu! Però ningú m’havia informat que aquest sistema existia iel vaig descubrir per casualitat.

L’ACICno dóna serveis a les persones ceguessinó que és una associació en què esfan debats, es plantegen reivindicacionsi noves propostes per garantirels drets fonamentals. Organitzencampanyes de sensibilització i multitudde comissions de treball, a la vegadaque mantenen un diàleg obert ambles administracions i participen activamenta la taula d’entitats del districtede l’Eixample de l’Ajuntament de Barcelona.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT