Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'Ara.cat recupera cada dia un dels articles d'opinió que han tingut més ressò

Bravo, Gerard

"El que has aconseguit té molt mèrit, però, com diria Guardiola, ara et tocarà persistir. Continuaran furgant en cada racó de la teva vida". Article publicat el 23 d'abril

Benvolgut Gerard,

Em trec el barret perquè amb la teva maduresa emocional i el teu joc immens has fet callar tots els socis del Barça que van començar a esmolar els ganivets quan van conèixer la teva relació amb la Shakira.

Si en una final de Copa tots els jugadors passen un examen, tu dimecres en vas passar dos. I ho vas tornar a fer amb matrícula d'honor. Com has fet cada dia, des que es va conèixer la teva història amb la Shakira. Ser futbolista del Barça i sortir amb una cantant de fama mundial equival a jugar amb foc. No et pots permetre cap error, cap badada, cap arribar tard a un entrenament, cap lesió misteriosa. Qualsevol baixada en el teu rendiment estarà directament vinculada a aquesta teva nova vida personal.

Diguem que el soci blaugrana no tolera gaire bé les inquietuds extrafutbolístiques dels seus jugadors. De fons, hi deu haver aquest calvinisme nostre que pregona els valors de l'austeritat, el treball i la cultura de l'esforç, i que és tan poc donat a l'ostentació. Aquest "estigues pel que has d'estar, noi". Aquí no volem bons jugadors i prou. Aquí volem que una colla de joves, guapos i milionaris siguin, a sobre, religiosos del futbol. És aquesta manera de fer que tant va patir Pep Guardiola a la seva època de futbolista, quan va confessar la seva debilitat per la lectura o quan va desfilar a la passarel·la Gaudí amb roba d'Antonio Miró: "Menys Martí i Pol i més jugar a futbol", li deien.

Substitueix Martí i Pol per waka-waka i entendràs quin és el comentari que el soci fa mesos que té a la punta de la llengua esperant per sortir. Només necessitava que tu li haguessis donat una mínima excusa. Una guspira de no res hauria encès el foc. Però has deixat el soci amb la paraula a la boca. El teu rendiment aquests últims mesos ha sigut tan impecable que ara més que mai ets l'ànima de l'equip, el seu líder emocional, ets Piqué i Puyol alhora, ets el gladiador que no s'arruga quan s'ha d'anar a la batalla davant d'un rival hostil, ets l'última esperança que ens queda també en atac quan els partits estan perduts.

Ja sabíem que sempre apareixes en els minuts més difícils d'un partit, en els instants més complicats d'una temporada. Ara, en uns moments que per a tu podien ser molt delicats, la teva figura ha tornat a emergir. Me n'alegro molt, Gerard.

P.D. El que has aconseguit té molt mèrit, però, com diria Guardiola, ara et tocarà persistir. Dissortadament, continuaran furgant en cada racó de la teva vida i examinant-te cada plec del cos per veure per on t'enganxen. Tu, a la teva. Lliga, Champions i vacances. Per aquest ordre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT