Breivik vol o l'absolució o la pena de mort
L'assassí confés de 77 persones al juliol és interrogat sobre la xarxa d'extrema dreta europea a la qual diu que pertany, que el fiscal vol demostrar que és falsa. Breivik ha assegurat —donant molt pocs detalls– que es va reunir amb el grup a Londres i que ha tingut contactes amb nacionalistes serbis
BarcelonaEn el tercer dia del seu judici, l'ultradretà Anders Breivik, autor confés de la massacre del 22 de juny a Noruega, ha afirmat que, segons ell, només hi pot haver dos resultats "justos" per al seu judici: o l'absolució o la pena de mort. Breivik ha dit que considera que una pena de presó llarga seria "un càstig patètic", i també ha assegurat que va quedar "molt sorprès" per haver sobreviscut el dia dels atacs. Noruega no té la pena de mort.
Breivik ha estat interrogat sobre els seus contactes amb altres militants extremistes, ja que la fiscalia vol provar que la xarxa d'extrema dreta europea de què parla –que anomena 'Cavallers Templers'– no existeix. L'assassí de 77 persones ha donat pocs detalls, però ha dit al fiscal que no es burli d'ell: "Qualsevol podria fer el que jo vaig fer", ha afirmat.
"Per què somriu?", li ha preguntat el fiscal. "Perquè està fent-me preguntes que sap que no respondré", ha contestat. El jutge li ha dit que tenia el dret de restar en silenci, però que no respondre les preguntes podria jugar-li en contra. Breivik ha explicat que la suposada xarxa es va trobar a Londres per organitzar-se. L'assassí confés també ha al·legat que es va fer passar per treballador de l'Unicef per entrar a Libèria, el 2001, i reunir-s'hi amb un "nacionalista serbi".
Ni la declaració de Breivik –que s'espera que duri cinc dies– ni la dels testimonis estan sent retransmesos. Dimarts, l'assassí confés va dir que havia fet "l'atac més espectacular i sofisticat a Europa des de la II Guerra Mundial" i que "tornaria a fer-ho". Breivik sosté que va perpetrar els atacs per defensar Noruega de la immigració i el multiculturalisme. El judici ha de determinar si Breivik es trobava en plenes facultats mentals quan va cometre la massacre. Hi ha dos informes psicològics amb conclusions oposades. Si finalment el tribunal el considera penalment responsable, s'enfronta a una pena de 21 anys de presó prorrogables.
