BarcelonaLes inversions fetes per l’Ajuntament de Barcelona en els últims anys han donat fruits: segons dades facilitades per l’organisme de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, el comerç de proximitat és la primera opció dels barcelonins i barcelonines a l’hora del subministrament quotidià alimentari i no alimentari.
Només el 12% dels ciutadans utilitzen el cotxe per fer aquest tipus de compres, i quan es tracta d’articles relacionats amb l’oci i la cultura, la meitat els compra al barri i l’altra meitat en altres eixos comercials, sobretot del centre de la ciutat o en grans magatzems. L’aposta pel comerç de barri és fonamental per revitalitzar tant el teixit social com l’econòmic de la ciutat. Per això en els últims quatre anys s’han portat a terme diverses actuacions per millorar i renovar els centres comercials de proximitat, tant si són mercats municipals o bé eixos comercials.
A deu minuts de casa
L’Ajuntament de Barcelona és conscient de la importància de dinamitzar el comerç de mercat com a motor de l’economia de la ciutat, ja que, segons l’estudi Impacte econòmic directe de la xarxa de mercats municipals, dóna feina a aproximadament 8.000 persones i genera un volum de facturació d’entre 950 i 1.100 milions d’euros anuals, una xifra que suposa entre el 7,5% i el 8,7% del total del comerç minorista de Barcelona. Per això, durant el període 2007-2011 s’han invertit 125 milions d’euros en reformes en onze mercats municipals (dues de les quals ja han estat completades): les Corts, Llibertat, Sant Antoni, Sants, Ninot, Bon Pastor, Vall d’Hebron, Guinardó, Guineueta, Provençals i Bellcaire. La ciutat disposa ara de 43 mercats municipals i la majoria dels ciutadans tenen un mercat municipal a menys de deu minuts caminant de casa. Les reformes que s’han dut a terme mitjançant aquestes inversions tenen com a objectiu adequar l’oferta comercial, adaptar l’accessibilitat, ampliar els horaris, incorporar nous serveis com el repartiment a domicili i la compra amb targeta, fomentar el respecte al medi ambient, ampliar l’oferta de productes i protegir el valor arquitectònic.
De compres pel barri
De la mateixa manera que amb els mercats, els eixos comercials estan molt vinculats a la xarxa social i econòmica dels barris i per això l’Ajuntament subvenciona les activitats d’interès públic o social d’aquests eixos comercials que tinguin per finalitat dinamitzar el comerç urbà de proximitat. Durant aquest mandat s’ha treballat per consolidar els eixos comercials existents i donar suport als comerciants per crear-ne de nous i difondre’n els serveis comuns. Les inversions han sobrepassat els 3.200.000 euros en els últims tres anys. Del 2009 al 2010, l’Ajuntament de Barcelona ha doblat pràcticament l’import: ha passat de 963.000 euros a 1.681.000 euros.
Bona part de les inversions s’han materialitzat en la creació de nous eixos comercials de barri, i s’ha passat en quatre anys de 19 a 24. Entre els que s’han inaugurat recentment cal destacar l’eix del Clot, l’eix de Sagrada Família-Gaudí i l’eix Model Sopena. En total, Barcelona té més de 35.000 llicències de comerç al detall que integren exemples de tots els sectors de l’activitat econòmica.k
