Carles Duarte: "La meva obsessió per 'Les metamorfosis' és molt física"
El 2006, un any abans que la Generalitat de Catalunya li concedís la Creu de Sant Jordi, l'escriptor i lingüista Carles Duarte va publicar un dels seus poemaris amb més estrella, Els immortals , de la mà de l'editorial 3 i 4. En obres anteriors, Duarte ja havia fet gala de la seva gran capacitat de rellegir la literatura clàssica i actualitzar-la a través dels seus versos. S'havia trencat el canell atrapant l'essència de L'eclesiastès en el seu Tríptic Hebreu , i de Plotí a El silenci . Per això a ningú li va resultar estrany que dediqués un dels seus llibres a Ovidi. "La meva obsessió per Les metamorfosis és molt física -etziba Duarte-. Tots els seus episodis m'han colpit fins a extrems".
Les metamorfosis és una de les grans obres del llegat llatí. Recull un reguitzell d'històries de transformacions que formaven part de les diferents tradicions mitològiques. Hi consta la faula del matrimoni de Baucis i Filemon, dos personatges a qui els déus van convertir en arbres amb les branques entrellaçades perquè poguessin estar junts per a tota l'eternitat. O la història de Dafne, que es va transformar en llorer per poder mantenir-se pura i escapar de les obscenes persecucions d'Apol·lo. "Totes aquestes llegendes amaguen unes pulsions i unes emocions absolutament immortals -confirma Duarte-. És un gran mosaic d'històries que contenen tot el que ha perdurat al llarg de segles i segles".
Duarte introdueix els poemes d' Els immortals citant un dels capítols de Les metamorfosis d'Ovidi. "És fantàstic obrir cadascun d'aquests joiers en què hi ha l'essència de la vida: al cap i a la fi, tots ens transformem, des del naixement fins a la mort", explica. Una altra de les qualitats que subratlla és la brevetat dels relats. Ningú no s'ha de sentir forçat a llegir el volum del començament fins a la fi. En realitat, ja és prou satisfactori agafar un parell o tres de capítols i degustar-los de manera independent. "Crec que Ovidi ens ofereix la millor manera de capbussar-nos en els clàssics", diu Carles Duarte.
