Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'Ara.cat recupera cada dia un dels articles d'opinió que han tingut més ressò

Carta a Gerard Quintana: Ampolles i anys

"L'etiqueta rock català va fer mal. Però han passat ampolles i anys i les coses es van posant al seu lloc. La llengua va camí de ser una anècdota. Quedarà la música. El rock and roll, en el vostre cas" Article publicat el 12 de març

Benvolgut Gerard: no saps el favor que ens heu fet amb el retorn de Sopa de Cabra. Us vindrem a veure al Palau Sant Jordi, pensarem que vosaltres us heu fet grans i, en canvi, ens creurem que nosaltres tornem a tenir 20 anys.

Aquesta és la coartada nostàlgica de retorns i efemèrides. El 2011 torna Sopa de Cabra i el 2012 celebrem els 20 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona. Viatges d'anada i tornada en el temps per treure el cap al passat i tornar-ne a marxar corrents. Quedar amb la teva primera nòvia, però no per recuperar-la a ella; per reviure com eres tu. Anar al Sant Jordi no tant per veure Sopa de Cabra, com per veure't a tu quan escoltaves Sopa de Cabra.

Serà bo trobar entrenadors del Barça, directors de diaris, presidents de companyies aèries o secretaris generals del govern tornant a ser aquells nois i noies que us anaven a veure a la festa major de Cassà de la Selva. No té preu això, Gerard. Els ho agraeixes de part meva, també, al Josep Thió, al Cuco, al Pep Bosch i al Ninyín, que és a Júpiter.

Els periodistes ens passem cada dia del món preguntant als que us en heu anat a veure quin dia torneu, i quan finalment us decidiu a tornar, aleshores en desconfiem: però no havien plegat, aquests? I sospitem que ho feu per diners, com si els músics fóssiu tan bohemis i romàntics que només us poguessin moure les motivacions filantròpiques i haguéssiu de viure de l'aire.

Per això m'alegro tant que hagueu omplert un Palau Sant Jordi en tan poques hores. És un reconeixement a un grup, però també a tota una generació musical que es va quedar en terra de ningú, entre l'heroïcitat i l'èpica de la Nova Cançó antifranquista i la modernitat aclamada de la generació Manel. Vau omplir pavellons, vau tenir moltes fans i vau vendre més discos que ningú, però mai vau ser grups de culte. L'etiqueta rock català va fer mal. Però han passat ampolles i anys i les coses es van posant al seu lloc. La llengua va camí de ser una anècdota. Quedarà la música. El rock and roll, en el vostre cas.

És el mateix que passarà amb els diaris. Quan al quiosc tots siguin en català, el factor distintiu ja no serà la llengua, sinó la manera de veure el món. Qui sap, potser quan l'ARA faci 20 anys Sopa de Cabra es tornarà a reunir. Ja n'anirem parlant.

P.D. No sé mai si arribes o te’n vas, Gerard, però sempre estàs anant d’un lloc a l’altre. Per això no tens despatx i per això tampoc no t’hi pots col·locar un timó com el del president Mas. El teu diria: “Veu dolça, cor immens, peus a terra, cap als núvols”. Ens veiem al Sant Jordi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT