Especials 07/11/2011

Hi ha massa gent al món? Cinc mites sobre la població mundial

Experts desmunten algunes de les falses creences sobre el creixement demogràfic de la Terra, com la sobrepoblació o la fiabilitat de les projeccions a llarg termini

Ara
2 min

BarcelonaEl politòleg i escriptor Nicholas Eberstadt publica al Washington Post una llista de cinc mites sobre la població de la Terra en què desmenteix o matisa algunes de les creences més esteses sobre la població mundial.

1. El món està sobrepoblat

Els estudiosos en demografia no acostumen a fer servir la paraula "sobrepoblat". Hi ha molts factors a tenir en compte i, en general, els estudiosos han renunciat a establir una "població òptima". Seguint el raonament de l'accés a recursos bàsics com el menjar, el món a finals del segle XX, amb 6.000 milions de persones, estaria menys sobrepoblat que a l'inici del mateix segle, quan hi vivien 1.600 milions si es comparen els preus dels aliments, comparativament més cars a principis de segle. En els casos particulars hi ha al món circumstàncies sorprenents: Mònaco amb més de 16.000 habitants per quilòmetre quadrat està més sobrepoblat que Bangladesh amb 1.000? O Haití, amb un taxa de creixement de la població de l'1,3% anual, està més sobrepoblat que els EUA al 1790, quan creixia un 3%?

2. El món tindrà 10.000 milions d'habitants el 2100

Ningú ho pot saber, perquè no existeixen tècniques acurades per a la projecció a llarg termini. Les Nacions Unides fan prediccions, però poc precises. Segons els seus informes la població podria el 2100 podria ser de 15.000 milions, més del doble de la d'avui, o de 6.200 milions, per sota de l'actual. Els 10.000 milions no són res més que la projecció "mitjana".

3. Els creixements ràpids de població mantenen els països pobres

Malgrat que avui es doni un ràpid creixement de la població en alguns països considerats "fallits", no hi ha motius per pensar que el creixement de la població sigui la raó. Als seixanta, Corea del Sud i Taiwan eren països pobres amb poblacions que creixien molt ràpid –per sobre del 50% en 20 anys–, el creixement poblacional es va veure acompanyat d'un increment de la renda per càpita de gairebé un 7%.

4. La política d'un sol fill de la Xina empeny la seva economia

Alhora que aprovaven la llei d'un sol nen, als 70, la Xina va emprendre una sèrie de reformes per apropar-se a l'economia de mercat. Van ser més per les segones que l'economia del país va enlairar-se.

5. Si baixa la població, empitjora l'economia

Entre 1840 i 1960, la població d'Irlanda va baixar de 8,3 a 2,9 milions d'habitants. El PIB per càpita del país, no obstant, es va triplicar. Més recentment, Bulgaria i Estonia, amb descensos de la població del 20%, han vist com la seva economia millorava més d'un 50%.

stats