Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'ARA.cat recupera les millors entrevistes de la temporada

Custo Dalmau: "Aprens més per curiositat que per anar a classe"

Durant un viatge en moto al voltant del món, els surfistes de Califòrnia van inspirar els germans Custo i David Dalmau a il·lustrar samarretes amb grafismes llampants. Tres dècades més tard, Custo s'ha convertit en el nostre dissenyador més internacional, i escampa per cobertes de vaixells i interior d'establiments el seu concepte de fusió de materials, grafisme i molt, molt color. Arriba atabalat del gimnàs i es deixa fer fotos amb posat de qui s'hi ha acostumat. (Entrevista publicada el 25 de febrer)

Com es passa de captar una idea en un viatge a Califòrnia a vestir les estrelles de Hollywood?

Treballant. Enmig hi ha 31 anys. No és tota una vida? Doncs tota una vida treballant. Al meu germà i a mi ens agradava el disseny gràfic i vam escollir les samarretes per posar-hi els nostres grafismes. Avui hi ha samarretes estampades a tot arreu, però aleshores era un producte molt exòtic. De fet, nosaltres no vam estudiar mai la moda. Tot ho hem après practicant.

Avui seria possible entrar a la moda així, com un paracaigudista?

Sempre hi ha hagut escoles, i sempre hi ha hagut gent que n'ha après sense necessitat d'anar-hi. Aprens més per la curiositat que per anar a classe. Nosaltres vàrem sentir molta curiositat per conèixer la moda i entendre-la i hem estat 31 anys treballant-hi força, prenent-nos la feina seriosament. I sempre amb altes dosis d'ironia i d'humor, fonamentals en la moda.

Per fer les Amèriques carregat amb una maleta de samarretes cal fe.

Això passa amb tot. A la vida has de creure en tot el que fas, perquè tot comença des de zero. I si es fa gran és per habilitat, però sobretot per entusiasme.

Deu recordar el primer famós que va lluir una samarreta Custo.

El cop que ens va sorprendre més va ser fa 15 anys, quan Julia Roberts va aparèixer en pel·lícules amb samarretes nostres. Va tenir impacte.

Es va posar nerviós el primer cop que Custo va desfilar a Nova York?

No recordo si estava nerviós, però en general a les desfilades no m'hi poso mai. Tenim un equip de gent molt detallista que ho supervisa tot perquè sigui perfecte. Quan tens aquesta metodologia de treball i un equip fantàstic no et poses nerviós. Si t'hi poses, tens un problema.

De fet, té pinta de ser tranquil.

Intento estar-ho molt. [Riu.]

Va ser campió de gimnàstica. Això el devia fer molt disciplinat.

Ara mateix vinc del gimnàs! Vaig fer competició des dels 10 anys fins als 22, i li asseguro que és molt dur. Però va ser una etapa fantàstica. Com a herència, m'ha quedat que necessito practicar esport sempre que puc. Si avui mantinc una mica de disciplina, segurament és gràcies a la competició.

Quan es fa competició un no es torna obsessiu i perfeccionista?

Per nassos. No és que t'hi tornis, és que t'exigeixen que siguis així.

Cobertes de vaixell, interiorisme... La roba li queda petita com a suport?

No, no. En roba hi ha molta feina a fer. Però intentem aplicar un concepte, que és la fusió de grafismes, materials i colors, en diferents àmbits, sigui un vestit, un cotxe, una ampolla o un vaixell.

En la crisi ens vestim més amb colors o ens mimetitzem amb l'entorn?

Els temps difícils influencien l'ànim de manera negativa i requereixen estímuls positius. La cromoteràpia utilitza els colors per combatre la depressió. Nosaltres treballem amb la mateixa dosi de color que si no hi hagués crisi.

Color vol dir roba per a gent jove?

No. L'edat és una cosa. Com ho portes, una altra. La nostra roba és per a gent amb l'esperit jove. Vaig conèixer una senyora de més a 80 anys a Florida que anava de Custo i li asseguro que era ben jove! Vam fer un vestit a la nina Barbie quan va fer 45 anys.

Muntarà finalment un hotel a Cadaqués?

El projecte és viu, finalment ha estat aprovat, es farà. Però amb la crisi va més a poc a poc. Això és un projecte particular del meu germà i meu. No és un projecte d'hotel Custo.

Encara busca un soci americà?

Ui, fa molt temps, cinc anys, de les converses. Nosaltres estem intentant expandir el projecte. Som petits, però mirem d'arribar al màxim nombre de mercats possibles. Per arribar a mercats llunyans, la logística és complicada. I hem tingut converses amb grups potents perquè tenir una aliança et facilita arribar-hi amb logística, coneixement i suport financer. No està descartat, però no estem parlant amb ningú.

Ja no produeix res a Espanya?

Encara hi fem alguna cosa. També produïm a Portugal, al Perú, a Turquia, Tailàndia, l'Índia i una part a la Xina. Em passo la vida viatjant.

Té cinc fills. Com s'ho fa?

Sempre vaig amunt i avall, però tinc la meva vida privada. Sí, tinc cinc fills i miro de veure'ls bastant. Tinc la sort de poder desconnectar i separar molt fàcilment la professió i la meva privacitat. Faig clic i ja està.

És una persona molt familiar?

Sí, i tant. I, a més, tinc fills petitets: de sis, de quatre, de dos...

¿Barcelona pinta alguna cosa en la moda mundial o és una il·lusió?

Sí, però que Barcelona hi pinti més en la moda és una carrera de resistència, més que de velocitat. Vam tenir la sort de comptar amb un certamen de moda durant uns anys, que va tornar a Berlín, d'on venia. El Bread & Butter va col·locar Barcelona al circuit dels compradors de moda. El que vivim avui és l'herència d'allò. El 080 ha nascut en un ambient complicat, però crec que amb paciència i fent les coses bé… El Brandery sí que penso que es pot acabar convertint en un certamen de referència del sud d'Europa. Però, esclar, cal temps. Normalment, les coses no passen de la nit al dia.

Alguns dissenyadors consideren desvirtuat l'esperit del 080.

Ni n'estic gaire al corrent ni m'interessen les polèmiques. Hi ha massa embolics perquè a sobre no ens aclarim entre nosaltres. L'important en la moda és fer pinya, com més pinya millor. Més que dividir, és un moment d'unir, de fer guanyar pes real a un projecte, més que no pas tenir molts projectes de poc pes.

Distribuïdors i dissenyadors fan pinya, en general?

La moda aquí a Espanya no és un format de pinya. Cadascú va per la

seva banda. Miri els italians i els francesos. Ells sí que saben fer lobi.

Fa bandera d'anar contra la pirateria. La societat valora l'autenticitat?

El valor el té, però no sé si se li dóna. L'oportunisme, en molts casos, guanya a l'originalitat. En molts casos, no es valora l'originalitat. Però depèn dels països. Hi ha mercats com el Japó on és difícil veure un japonès amb una falsificació. No entra dins de la seva cultura. Els han ensenyat que l'originalitat és un actiu, que costa un esforç. A un francès també és difícil veure'l amb una còpia. Aquí a la gent fins i tot li fa gràcia comprar un producte que és una còpia. I ho fa amb total impunitat. Si les farmacèutiques tinguessin el mateix problema que el disseny industrial, no hi hauria medicaments.

Hi ha res a fer amb la Xina?

Els xinesos són curiosos. Treballen molt i molt per poder-se comprar el que és original. No consumeixen pirateria. Les còpies són per als visitants de fora, per als turistes. A la Xina, als mercats de pirateria que estan superorganitzats qui hi compra són els estrangers.

El seu germà va viure a la Xina.

Sí, va instal·lar-s'hi un temps. Hi va viure dos anys, però ja ha tornat. Va ser part d'una estratègia per lluitar contra la pirateria. Ha donat algun resultat, però el govern xinès no té cap intenció real d'acabar amb la pirateria. És un gran negoci.

Des de fora fa la impressió que Custo és més copiat que d'altres.

Els altres, no ho sé. Però a nosaltres ens copien molt!

Han quantificat el que deixen d'ingressar per aquest problema?

El que hem deixat d'ingressar, no. Però el que hem gastat en advocats

i plets i a defensar-nos, i tant! I surten factures caríssimes. És un esforç

de temps i de diners enorme, i suposa un desgast terrible. Et dius: "Aquesta no és la meva feina, jo no hi comptava. La meva feina és tirar endavant un projecte creatiu". Ha estat i és un desgast important.

En què s'inspira de cara a una nova col·lecció?

En el consumidor. És una persona amb esperit jove, a qui li agrada expressar la seva individualitat, que escull la pròpia moda i fuig de les tendències, que va per lliure.

Té l'encàrrec de la samarreta de la selecció catalana. Una pista?

És un encàrrec. Hi estem pensant. Puc dir-li que de color, n'hi haurà. Si ens l'encarreguen a nosaltres, és que volen que hi hagi color.

Però hi haurà les quatre barres i tot?

Hi estem treballant.

Se sent un dels nostres catalans universals?

Em sento del planeta terra, i català perquè sóc nascut aquí. I si em sento universal és potser perquè em passo tot el dia viatjant, fent voltes pel món!

Quan no treballa, què fa?

M'agrada molt fer esport i, sobretot, anar de festa.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT