Deu coses dissenyades per fer la vida fàcil

BarcelonaLa idea del confort, del benestar i de la comoditat va lligada al disseny des del seu inici. El disseny tracta de fer-nos la vida més fàcil. La modernitat és sinònim de confort. Tanmateix, la velocitat dels canvis socials i tecnològics modifiquen el que entenem per confort cada cop més de presa. El fax, per exemple, ens resultava força útil i ràpid fa pocs anys, però ara ens sembla un objecte lent i imperfecte. "En el món occidental, una de les manifestacions més notables és la desmaterialització progressiva del nostre entorn físic, que eludeix les regles de la gravetat, la geografia i el temps. La comoditat és la capacitat de ser aquí i allà al mateix temps. El confort és l'accés permanent a la informació ara i a tot arreu," pensa l'influent dissenyador industrial Konstantin Grcic. Però malgrat la "virtualitat" del nostre entorn, finalment ens acabem relacionant amb objectes. Aquesta és una petita selecció de productes que, de forma discreta, ens han anat aportant confort a la nostra vida, i que es van poder veure exposats a la Biennal del Disseny de Saint-Étienne, França. Hem deixat de banda els més evidents: internet, el mòbil, la televisió, el cotxe, els ordinadors, etc., per descobrir o, més ben dit, redescobrir, alguns dels que ens envolten i que potser no valorem prou.

1. El test d'embaràs

Sort que hi ha hagut evolució

Un papir de l'Antic Egipte explica que, per detectar l'embaràs, es feia orinar la dona durant diversos dies sobre llavors de blat i ordi. Si després d'un temps germinava l'ordi, el fill seria home; si germinava el blat, seria dona, si no germinava cap llavor, la dona no estava embarassada. L'evolució d'aquest sistema de predicció ha estat notable com també la seva fiabilitat. Poder saber en pocs minuts, al bany de casa teva si estàs o no embarassada és realment confortable.

2. El velcro

Per al tancament amb eficàcia

El descobriment del velcro comença per un card alpí el 1941. L'enginyer suís George de Mestral va copiar el mecanisme d'aquestes plantes i va inventar un sistema de tancament revolucionari basant-se en la biomimètica. La eficàcia del velcro és evident i ara la seva aplicació va des del vestir fins a sistemes d'ancoratge industrials.

3. El codi de barres

Identificació al súper

Aquest sistema d'identificació, habitual ara a tots els supermercats, va ser patentat per Norman Woodland el 1949, un jove professor del Philadelphia Institute of Technology. Però no va ser fins al 1977 que es va estendre aquest sistema. Està basat en el codi Morse, però en comptes de senyals acústics el lector detecta contrastos de llum i ombra segons hi hagi o no barra, i els converteix en codi binari apte per a ordinadors.

4. El 'post-it'

Notes per recordar

Aquest bloc de notes autoadhesiu va ser descobert per casualitat a causa d'un error. El 1968, el Dr. Spencer Silver, científic de 3M, estava provant adhesius i un d'ells era un desastre: no enganxava prou i es podia posar i treure. Art Fry va agafar aquest adhesiu i el va col·locar en un bloc de paper. Ara el fem servir per deixar notes, identificar caixes o marcar pàgines de llibres.

5. El servei de missatgeria

Portar coses d'un lloc a l'altre

Konstantin Grcic agafa FedEx com exemple de les moltes empreses que han actualitzat l'antic ofici de portar coses d'un lloc a un altre. Més enllà del servei de correus, els serveis de missatgers ofereixen rapidesa i seguretat. El món s'ha fet més petit des que en 24 h pots fer arribar un paquet a l'altre punta del planeta.

6. El rètol del taxi

Distingir un cotxe lliure

Un sistema tremendament senzill però tan útil que segueix en funcionament després de dècades. Un dispositiu al sostre del taxi amb una llum oberta o tancada (o en el nostre cas verda o vermella), ens ajuda a identificar a una distància considerable, per sobre dels sostres dels altres cotxes, no només si aquell cotxe que ve és un taxi, sinó també si està lliure.

7. Les tisores d'esquerrà

Tallar amb l'altra mà

Els objectes aptes per a esquerrans encara són una raresa del mercat tot i que representen entre un 10% i un 13% de la població. Per a mercats més petits es fan productes exclusius. Afortunadament, de mica en mica, l'oferta s'ha anat ampliant per a persones esquerranes, amb mobilitat reduïda o amb discapacitats diverses. El concepte disseny per a tothom intenta crear objectes per a les persones, siguin quines siguin les seves capacitats.

8. El portabebès

El nadó a la motxilla

Les motxilles de bebès no fan altra cosa que occidentalitzar costums ancestrals com és portar els nens a sobre. Estem acostumats a veure dones de països africans, asiàtics o sud-americans que treballen al camp portant el seu fill a sobre. Jo personalment hauria incorporat el mocador portabebès. És igual de pràctic i és menys voluminós.

9. Variants del Bicing

Sobre rodes per la ciutat

En realitat a l'exposició es parla del Velib, el transport públic urbà amb bicicleta de París. Tanmateix, la idea és la mateixa: un servei de lloguer temporal de bicicletes per a ús urbà, com el que existeix a Barcelona, el Bicing. Es curiós com ens hem acostumat tan ràpidament a un sistema que només fa uns quants anys hauria estat impensable. No és només un tema tecnològic, que també, sinó de concepte: agafar la bicicleta com qui agafa un autobús.

10. L'ascensor

Adéu a pujar escales

Pocs invents han canviat tant la nostra vida com l'ascensor. L'arquitectura dels edificis i, per tant, la configuració de les ciutats, ha evolucionat de manera exponencial per la presència d'aquest aparell per transportar persones o coses d'un nivell inferior a un altre de superior. Tot va canviar des que el 1857 un inventor, Elisha Otis, creés la seva pròpia empresa i instal·lés a Nova York un ascensor de vapor en un edifici de 5 pisos.