Publicitat
Publicitat

JAPÓ

Diari d'un terratrèmol

La Izumi viu a Tòquio amb el seu fill de 2 anys. Des de l'11 de març, quan el terratrèmol va sacsejar el Japó, ha escrit cada dia en el seu diari les seves sensacions. És un reflex de com s'ha viscut el desastre a la capital japonesa.

11 de març

En el moment que el terratrèmol ens va sacsejar, estava amb el meu fill intentant posar-lo a dormir. Quan finalment s'estava adormint vaig sentir un sacseig aclaparador i immediatament vaig intentar protegir-lo. El sacseig anava fent-se més i més fort quan vaig decidir cobrir el meu fill amb l'edredó del futon per poder sortir de l'habitació cap al passadís. L'únic que feia era abraçar-lo ben fort contra mi. El terratrèmol va ser tant fort que no em podia mantenir dempeus, les cames em feien figa. No em podia moure. Finalment vaig poder sortir de casa, pensant que es podria desplomar en qualsevol moment. Quan el tremolor va parar, el meu fill es va despertar perquè tot el meu cos estava tremolant. Tot i que ell tenia por de tornar a casa, vaig decidir anar-hi per veure com havia quedat. Quin desastre! Les portes dels armaris estaven totes obertes i tota la deixalla havia caigut al terra, igual que la televisió, l'equip de música, tot estava a terra.

L'única cosa que em va venir a la ment en aquell moment va ser que jo i el meu fill estàvem vius i sense cap ferida, en aquell moment vaig abraçar-lo com no l'havia abraçat mai. Vaig intentar trucar a la meva família, però no hi havia connexió telefònica. No sabia què fer, l'únic que em va passar pel cap en aquell moment va ser posar una nota a Facebook i preguntar pels meus familiars i amics. Al cap d'una estona, van anar responent i em van dir que estaven be. En aquell moment d'absolut desastre i desesperació, aquest tipus de xarxes em van ajudar a sentir-me millor.

Més 200 morts i mil desapareguts desapareguts al Japó


12 de març

És el segon dia després d'aquest terratrèmol tan devastador. Estic mirant les notícies, no paren de dir que el tsunami ha escombrat ciutats senceres al nord-est del Japó. Moltes persones estan perdudes i nosaltres sense poder-les trobar; no sé què dir. No em puc creure que aquest terratrèmol tan catastròfic ens hagi atacat, no només és un terratrèmol, també un tsunami!

La meva por augmenta a base que vaig veien les notícies. Ara mateix només puc resar, resar pel Japó. Que no hi nevi! Que un raig de sol suau com els dies de primavera il·lumini Tohoku!

100.000 soldats busquen els desapareguts del terratrèmol


13 de març

Cada cop que rebo un correu electrònic d'emergència que ens avisa d'un altre possible terratrèmol salto del llit. Aquest tipus de correus electrònics ens han mantingut desperts des del dia que vàrem patir el terratrèmol, i això fa que gairebé no puguem dormir. Estem començant a tenir escassetat pel que fa al menjar, com per exemple pa, fideus, aigua, llet i productes importants com el paper higiènic, bolquers i gas, la gent ha de fer cues de gairebé un quilòmetre per poder comprar. Des del començament d'aquesta tragèdia, el país benestant viu en el pànic; un país on podies comprar el que volies, quan volies i on volies.

Tota classe de correus en cadena han anat circulant sobre la fuga radioactiva, ja que s'han trobat una sèrie de problemes a la planta nuclear de Fukushima. Em sento com si estigués perdent el sentit pel que fa a què és el que he de creure i el que no. Què se suposa que hem de fer quan estem inundats de tanta informació?

Una altra explosió a la central de Fukushima causa onze ferits


14 de març

És el tsunami el que més m'impacta, no el terratrèmol. En un instant tot desapareix i veus com les ciutats queden destruïdes completament. En una situació com aquesta, els nens del refugi salten i corren alegrement tot mirant la televisió. Els nens resisteixen el fred i la gana i nosaltres, els grans, ens reconfortem amb les seves rialles. Quan estava intranquil·la, el meu fill de dos anys em va preguntar: “estàs bé?”. La seva pregunta em va sorprendre, ja que aquestes són les paraules que jo li hauria d'haver dit a ell. Per tant, ara veig que he de tenir esperança pel futur de tots els nens, encara que estiguem immersos en la profunditat de les aigües de la inquietud.

Els japonesos afronten amb tranquil·litat la seva pitjor crisi en dècades


15 de març

Tal com s'havia planejat, l'apagada ha començat a la regió de Kanto, que s'ha dividit en diferents àrees per a què ens en puguem sortir i així tenir la capacitat suficient per abastir-la. Nosaltres ens hem d'enfrontar a unes quantes hores sense electricitat. És fàcil si ho comparem amb la gent que encara està al lloc del desastre, ells encara no tenen prou menjar i provisions, en aquestes condicions, l'electricitat és el de menys. Això ens fa adonar de quant hem estat depenent de l'electricitat. Asseguda en l'obscuritat del lavabo, descobreixo que tots els aparells elèctrics que per a nosaltres són tan útils, no poden funcionar sense electricitat, que ingenus som en pensar que en podrem disposar sempre que vulguem...

Des de que l'apagada general ha començat, s'han venut totes les piles, espelmes i llanternes, per tant, he decidit sopar a la llum de les espelmes que una amiga m'ha donat. Sense els calefactors fa un fred que pela, i el meu fill comença a plorar. Engeguem la ràdio i comencem a cantar per fer alguna cosa. No sé com ho faré quan aquestes apagades ens estiguin afectant durant els pròxims mesos, si fins i tot durant el primer dia de l'apagada l'ansietat s'apodera de mi.

Baixen els nivells de radiació a dins de la planta de Fukushima però continuen les evacuacions


16 de març

Ja portem cinc dies des que el terratrèmol va sacsejar la part nord-est del país. Sembla com si ens estiguéssim acostumant a aquesta insòlita manera de viure, una situació que mai ens haguéssim imaginat que podríem arribar a experimentar. Les nostres pors per una possible fuita de la planta nuclear no paren d'augmentar i encara ara estem notant una sèrie de tremolors i hi ha escassetat de provisions.

Per una altra banda, en una condició com aquesta, sembla com si estiguéssim davant d'una oportunitat única per poder enfortir la unió entre nosaltres, a través de la comunicació, ajudant-nos els uns als altres i sobretot resant pels éssers estimats. Ara és el moment de romandre junts, ara és quan hem d'estar més units que mai, aquesta és la lliçó que el terratrèmol Hanshin ens va ensenyar.

L'OMS considera "extremadament preocupant" la situació del Japó


17 de març

Avui he rebut una carta de Yusuke Suzumura.

Estimada Izumi,

La situació i la condició de les àrees afectades és, com ja saps, força seriosa i perillosa. El problema nuclear pot ser un altre assumpte rellevant pel Japó. Però l'estat de l'incident ocorregut a la primera planta nuclear de Fukushima és força diferent de la de Txernòbil. La nostra s'ha malmès després que s'apagués completament, mentre que l'altra ho va fer abans de que s'apagués. Per tant, el volum de radiació enregistrat a l'àrea metropolitana de Tòquio no és significatiu. Els rumors només estan fent que la por s'escampi i ens tornem irritables.

La situació al nord-est del Japó i sobretot a la zona nord de Kanto és seriosa. Sincerament, tot i que la situació a Tòquio no és perillosa o crítica, el fet que controlin el trànsit fa que no sigui massa convenient moure's. En temps com aquests, nosaltres, i tots els japonesos, hem d'enfortir la nostra determinació. Hem de pensar amb cautela, actuar sense por i comportar-nos prudentment. Cap humà és perfecte, però som nosaltres els que ens podem recuperar de tots aquests miserables desastres. Cadascú podrà actuar depenent de la seva condició o situació.

Fins la propera...

Yusuke

M'he sentit encoratjada per la seva carta.

El balanç del sisme puja per sobre dels 15.000 morts i desapareguts


Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT