BarcelonaTothom coneix l’esquí i l’snowboard a les pistes, el que es practica habitualment. Però la imatge més present als mitjans, sobretot després de la celebració dels Mundials de Snowboard a La Molina el gener del 2011, és la del freestyle. Es du a terme als snowparks, que cada vegada estan presents en més estacions d’esquí. Aquestes instal·lacions estan plenes de salts i mòduls amb calaixos i baranes de diferents dificultats, aptes per a esquiadors i snowboarders. No n’hi ha cap d’igual, cada un té les seves particularitats. L’snowpark de La Molina destaca pel superpipe, el més gran dels Pirineus, el de Tavascan perquè és ecològic, el de Port Ainé perquè ofereix un forfet especial per a l’àrea de freestyle i el de Beret per l’amplitud.
Estil lliure
El freeride és una altra manera de gaudir de l’esquí, la manera més lliure de lliscar per les muntanyes. Tot i així, sempre s’ha de fer amb seny, amb el material de seguretat adequat i sobretot sabent l’itinerari que es vol recórrer. Per al freeride és necessari un bon nivell d’esquí o snowboard. Algunes estacions d’esquí catalanes tenen quilòmetres d’itineraris forapista. Port del Comte inaugura aquesta temporada una zona anomenada Free Ski: són 27 hectàrees de neu sense trepitjar i entre arbres, però amb el terreny ben preparat per especialistes que han netejat el sotabosc. Boí Taüll Resort és una estació que ofereix fins a 10 quilòmetres en itineraris com ara el del Durro o el de Moró. El més important del freeride és anar acompanyat d’algú que conegui la zona o de guies que proporcionen les mateixes estacions.
Però els apassionats de l’esport de muntanya i sobretot dels esports d’hivern trobaran als centres d’esquí catalans diverses opcions per gaudir en àrees forapista d’una manera segura, com l’esquí de muntanya, practicat per la majoria d’aficionats fora de les estacions, i l’heliesquí, que a poc a poc arriba als Pirineus en zones permeses. Són esports que requereixen un nivell d’esquí elevat i un material específic. Tots els centres on es poden practicar disposen de guies i establiments per llogar el material específic.
L’esquí de muntanya es pot fer a qualsevol àrea nevada dels Pirineus però per seguretat hi ha molts practicants que ho fan prop de les estacions catalanes. Alguns itineraris que no us podeu perdre són al costat de Vallter 2000, a Camprodon, que destaca per la quantitat de sortides que ofereix: pic de la Dona (2.702 m), pic de Prats de Bacivers (2.845 m), Bastiments (2.881 m) o circuit pel Gra de Fajol (2.708 m), i són també molt recomanables els itineraris forapista que hi ha a la zona alta de Ski Pallars - Espot Esquí, baixant a la dreta de la pala d’Eixe. L’heliesquí es pot practicar a la Vall d’Aran, una activitat que organitza l’empresa Pyrenees Heliski, una experiència única per gaudir de la neu com mai s’havia pogut viure al Pirineu.
Per practicar aquests dos esports és molt important la seguretat, i les estacions, conscients de la necessitat de transmetre-ho a tots els esquiadors, estan incorporant zones per fer formació. Són els anomenats parcs d’Arva (Aparells de Rescat de Víctimes d’Allaus) i les estacions de La Molina i Tavascan els han posat en marxa per fer cursets tant per als que es vulguin iniciar en esports d’alta muntanya com per als que vulguin perfeccionar els seus coneixements.
Precaucions bàsiques
Són esports que requereixen una preparació prèvia. Sobretot s’ha d’estudiar l’itinerari que es vol recórrer. És imprescindible anar ben equipat i portar una motxilla amb el material bàsic de seguretat: la sonda, la pala i l’Arva, a més del mòbil. També s’han de tenir en compte algunes recomanacions bàsiques. Abans d’emprendre qualsevol sortida s’ha de mirar el butlletí de risc d’allaus i la previsió del temps, ja que si les condicions no són clares val més esperar i fer la sortida en una altra ocasió per poder-ne gaudir amb tranquil·litat. D’altra banda, és aconsellable haver explicat a algú el recorregut i la durada prevista, de manera que si hi hagués algun problema fos més fàcil localitzar els excursionistes.
