Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'ARA.cat recupera cada dia un reportatge ideal per llegir durant les vacances

Guia per a la selva tecnològica

Despertadors, reproductors de MP3, rellotges, càmeres, mil cables... el mòbil ho canibalitza tot

Si penseu en marques de fotografia, probablement us vindran al cap noms com Canon, Nikon o Fuji. En canvi, l'empresa que ven més càmeres al món no es cap de les clàssiques del sector, sinó un fabricant de telèfons: Nokia. Els 400 milions de mòbils que ven cada any porten gairebé tots una càmera incorporada, i quadrupliquen les vendes totals de càmeres fotogràfiques digitals, i n'hi ha uns 110 milions d'unitats.

El mateix passa amb la música de butxaca: el 2010 es van vendre uns 65 milions de reproductors de MP3 -tres de cada quatre van ser iPods d'Apple-, però aquesta quantitat es mínima davant la majoria dels mateixos 400 milions de mòbils Nokia que també serveixen per escoltar música.

Acumulació de funcions
Els dispositius mòbils són el cas extrem d'acumulació de funcions en un mateix aparell, i encara més en el cas dels telèfons avançats, que es poden ampliar amb programes -n'hi ha 300.000 només per a l'iPhone- per oferir noves possibilitats. En el nostre dia a dia ens acompanyen tota mena de tecnologies que sovint se solapen, poden ser redundants i, de vegades, entrar en conflicte. És el que anomenen convergència tecnològica.

Manen els fabricants de components
No és que tots els fabricants de càmeres es posin d'acord de sobte per augmentar la resolució dels seus models, o que els d'ordinadors ho facin per adoptar una velocitat de processador més alta o una capacitat de disc dur més gran. El que passa és que la indústria de l'electrònica de consum, igual que la dels electrodomèstics, o que la de l'automoció, va incorporant noves funcionalitats a mesura que ho fan possible els seus proveïdors, els fabricants de components.

Ja no queden empreses que produeixin tots els elements que formen part d'un producte. En queden més aviat que es dediquen a comprar peces, integrar-les, vestir-les amb un disseny propi i posar les funcions a l'abast de l'usuari de manera més o menys encertada amb un programari que acaba sent el gran element diferencial entre dos productes, que internament són idèntics.

Els iPods d'Apple porten el mateix disc dur Toshiba o xip de memòria Samsung que els reproductors de la competència, però els menús de funcionament són d'una facilitat d'ús insuperable. El que importa del pròxim congrés de mòbils que se celebrarà al febrer no són els telèfons que es presentaran, sinó els components que compraran els fabricants de telèfons per als seus models de l'any que ve.

Una inintel·ligible i creixent sopa de lletres
En un entorn connectat, on el contingut és digital i les dades emmagatzemades en un dispositiu s'han de poder llegir en un altre, una de les claus és la interconnexió. N'hi ha de físiques, com els cables USB dels ordinadors i els seus perifèrics, o els HDMI dels aparells audiovisuals. També n'hi ha sense fils, des dels Bluetooth amb el seu curt abast fins a les xarxes wifi, que poden arribar a 50 metres de distància. A sobre de la majoria de les connexions citades s'hi poden transmetre diversos protocols, com el UPnP o el DLNA, per veure les fotos i els vídeos del mòbil a la pantalla de la tele connectada amb wifi, o per imprimir des de l'iPad amb la funció AirPrint. I amb Google Cloud Print aviat es podran enviar documents a la impressora des del mòbil en qualsevol lloc.

ELS DILEMES

Telèfon fix o mòbil? Quan no hi havia mòbils, les comunicacions no s'establien entre persones, sinó entre llocs: de casa a casa, de casa a la feina. Ara cada membre de la família té el seu número i se li pot trucar sense saber on és, perquè du el mòbil a la butxaca. En un moment donat hi pot haver tres o més comunicacions simultànies entre dues llars, si els respectius membres de la família coincideixen a trucar des del seu mòbil al de l'altre costat. Ja hi ha qui es planteja donar de baixa el telèfon fix, i si no ho fa és sovint perquè a sobre de la línia hi ha la connexió a internet per ADSL. També es dóna que en zones no urbanes sigui més senzilla la cobertura mòbil d'internet que la connexió fixa.

Discman o iTunes? D'aquí no gaire, els reproductors de CD seran tan anacrònics com els telèfons de disc. La música ja no circula en suports físics, sinó en forma de fitxers digitals. Però el CD i les descàrregues d'iTunes comparteixen encara el concepte de possessió de la còpia. En el món d'internet ja no es tracta de tenir les dades, sinó de poder accedir-hi sempre i des de qualsevol lloc. Per això triomfa Spotify, en què els usuaris estan disposats a pagar per estalviar-se els anuncis de Melendi.

Messenger o What's App?. L'èxit d'internet als mòbils amenaça el gran negoci dels SMS. Els joves ja es comuniquen escrivint amb tarifa plana. El cas del Blackberry Messenger és el més visible, i s'entén perquè les dades viatgen pel canal de senyalització, sense consumir trànsit de l'operadora. Menys comprensible és l'acceptació de What's App, un programa semblant que obliga a teixir una xarxa de contactes nova i específica per al telèfon, quan resulta molt més eficient ins- tal·lar les aplicacions dels messengers de MSN, Yahoo o Google per comunicar-se amb els mateixos contactes que ja es tenen a l'ordinador.

Navegador GPS? Els TomTom autònoms de torn ho tenen molt i molt difícil per mantenir-se en el mercat davant els telèfons mòbils amb receptor GPS i aplicacions de navegació guiada. Poder disposar d'un terminal connectat permet disposar en tot moment de la versió més actual dels mapes, de les dades de trànsit i dels punts d'interès. Per contra, els que depenen de la connexió, com és el cas dels d'iPhone i dels Android, només funcionen a ple rendiment quan disposen de cobertura, mentre que tenir els mapes carregats a l'aparell, com passa en els mòbils de Nokia, permet arribar a lloc en qualsevol circumstància. Un dispositiu mòbil també us pot indicar la ruta a peu, mentre que, en canvi, és menys probable que porteu a sobre el GPS del cotxe.

Multimèdia compartit o personal? Cada membre de la família pot tenir la seva música en MP3 i les seves sèries en AVI al seu ordinador, però és més útil guardar-les en un disc dur compartit i accessible per tothom mitjançant la xarxa wifi de la llar. Això sí, els fitxers no han d'estar protegits i els programes que es fan servir per visionar o escoltar han de ser compatibles, cosa que no passa sempre. Sobretot, el televisor ha d'estar connectat a aquesta xarxa domèstica. Convé que algun dels terminals pugui enregistrar DVDs per anar descarregant el contingut del disc dur familiar, ja que la seva capacitat sempre s'acaba desbordant.

Rellotges. El rellotge de polsera continua sent un complement de moda i una exhibició de recursos econòmics, però la seva necessitat ja és més dubtosa. Anem tot el dia amb el telèfon a la butxaca o a la mà, i la pantalla sempre ens diu quina hora és. El mateix passa a la tauleta de nit: les funcions del despertador clàssic o del radiorellotge les pot fer qualsevol mòbil, en el qual podem programar alarmes diferents per a cada dia de la setmana, fer que sonin amb la música que més ens agradi o no i que a la pantalla surtin els titulars d'actualitat o la previsió del temps. Això sí, també pot ser que una actualització de programari ens faci arribar una hora tard a la feina, com els va passar per Cap d'Any als usuaris de l'iPhone.

Ordinador portàtil o iPad? L'arribada dels tablets ha fet que es venguin menys ordinadors portàtils. L'iPad ha reobert un mercat que Microsoft feia anys que atacava sense gaire èxit, i s'esperen models de desenes de competidors. Un tablet és més lleuger, còmode i robust que un portàtil convencional i compleix igual o millor les funcions de consum de contingut informatiu i multimèdia. Però si l'heu de fer servir per treballar, acabareu trobant a faltar un teclat de debò. A més, els fan de mal compartir, sigui a casa o a la feina: no hi ha manera de mantenir separades les dades (adreces i missatges de correu, fotografies, documents, preferits web) dels diferents usuaris, i si cal comprar-ne un per a cada membre de la família, potser ja no resulta tan atractiu.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT