Ignacio Morgado: "En l'hipotètic trasplantament de cervell el que faries és canviar de cos"
Aquest científic extremeny (San Vicente de Alcántara, 1951) estudia l'òrgan més desconegut del cos, el cervell, i va molt amb compte a no ser taxatiu. Sí que ho és, però, quan defineix què estudia: processos fisiològics. Altres coses s'escapen de la ciència. (Entrevista publicada el 7 de juny)
Morgado ha participat recentment en el cicle de debats 'Als orígens de la ment humana', a càrrec del CCCB i de BioCat, amb la conferència 'La naturalesa de la ment conscient'. La ment, l'encarregada de la memòria, el llenguatge, les percepcions... però també del somni i el pensament.
¿La ment, doncs, és del tot indissociable del cervell?
Absolutament. La ment no és un producte del cervell, no pots agafar-la i treure-la. És una funció del cervell.
Però el cervell és més que una màquina, més que un ordinador.
És una metàfora incorrecta perquè el cervell té propietats en què supera l'ordinador, i l'ordinador té propietats que no té el cervell, com la capacitat de memòria. Entre altres coses perquè el cervell té mecanismes d'inhibició de la memòria. El cervell té 80.000 milions de neurones, i generen més interconnexions -més o menys 10 elevat a la 15a potència- que estrelles hi ha a l'Univers. Això dóna una capacitat de memòria molt gran. Però hi ha mecanismes inhibitoris bioquímics que eviten enregistrar el que no té importància.
Què decideix què és important?
Les emocions són el filtre. El que ens emociona s'enregistra perquè el que ens emociona és important.
I com casen ànima i ment?
L'ànima no és un concepte científic, és sobrenatural. La ciència no se n'ocupa, i crec que no té dret a ocupar-se'n, però és que tampoc podria, és massa eteri i indefinit. La ciència s'ocupa de la consciència, que és el més semblant que podríem trobar a l'ànima.
Ens movem en la química, doncs?
En el cos tot es basa en processos químics. El que no sabem és com els processos químics fan emergir la subjectivitat. És el Gran Problema. Entenem quina bioquímica del cervell genera la ment, fins i tot la consciència, però no sabem quina bioquímica fa emergir el pensament, la imaginació. Per exemple, la por seria impossible sense descàrregues d'adrenalina, entre altres coses; el que no sabem és com la descàrrega d'adrenalina i les altres coses acaben generant la por.
Ens falta descobrir el traductor...
Exacte, ens falta saber com es tradueix la matèria en imaginació. Però tot és fisiològic, no psicològic. Els processos mentals, les emocions, es basen en la física i la química del cervell. Si a algú li passa res des del punt de vista psicològic el més probable és que tingui alterats els neurotransmissors del cervell, i per això està nerviós, o pateix... I això no és psicològic, és fisiològic.
¿Es pot sostenir que és la ment qui dispara els processos químics?
Ens plantegem molt aquesta pregunta, si la consciència pot actuar sobre el cos. És el Gran Problema vist a l'inrevés. Hi ha debat. Jo crec que com que tampoc entenem el primer pas, com les neurones generen la il·lusió, podem preveure l'opció del procés invers. No ho sabem.
Parlem de l'autocontrol emocional.
És possible, amb l'educació emocional. Mira, l'emoció és com un canó que dispara: el calibre l'heretem, però quan dispara i on apunta és el que aporten la cultura, l'ambient, l'educació. El calibre no el pots canviar, però la resta és educable i controlable.
Tornem a fer-ho a la inversa. ¿Amb control emocional es pot fer que un sentiment passi a ser real?
Absolutament. És el mecanisme que utilitzem per prendre decisions. Anticipes l'escenari, la raó et diu les opcions que tens i tries la que et produeix l'emoció més positiva. Ara, funciona quan tens poques opcions. El cervell va evolucionar en un moment de decisions simples: fugir o lluitar, dreta o esquerra, menjar o no, copular o no. Amb el desenvolupament tecnològic tot es multiplica i és més confús.
L'anàlisi del cervell té l'objectiu de curar malalties mentals. ¿També es podrien alterar ments sanes?
La psicofarmacologia ja ho fa, modifica l'activitat de les neurones i dels circuits cerebrals. També podem fer-ho de manera elèctrica, al laboratori ho fem amb les rates. Ara, l'ètica et pot impedir manipular el cervell d'una persona perquè faci el que tu vols. La moral té molt d'emoció, perquè tot el que veiem moralment correcte és perquè provoca sentiments positius. I, esclar, si no hi ha un accés als sentiments la moral no es desenvolupa amb normalitat i la persona no desenvolupa un codi ètic de valors.
¿En aquest cas, aquesta mancança podria ser inoculada artificialment?
És difícil. Seria acceptar que podem introduir en una ment experiències que no ha viscut. Fa molts anys es va fer un experiment: se suposa que educaven uns cucs per anar cap a una llum, llavors els trituraven i els feien menjar a altres cucs, que llavors també anaven cap a la llum. Era emocionant, era transferir informació cerebral. Però es va saber que era un frau.
Però teòricament és possible?
Mira, les persones som cervell i ment. L'únic trasplantament que no es pot fer ara és el de cervell. Però si es fes no seria de cervell, seria de cos. La persona aniria amb el cervell i el que canviaríem, en realitat, seria el cos. Seria l'únic cas en què preferiríem ser el donant i no el donat. En cor, pulmons, etcètera, vols ser el donat perquè el donant és mort. Però en el cas del cervell voldries ser el donant, perquè la persona viatja amb el cervell, el nou cos adoptaria les reaccions del cervell trasplantat, de l'altra persona.
