Publicitat
Publicitat

Raül Lerones, DIRECTOR DEL CENTRE MARTÍ-CODOLAR

“Hem d’evitar que aquests joves estiguin sols al carrer”

El Centre Juvenil Martí-Codolar està situat al barri de la Clota de Barcelona i és una entitat d’iniciativa social, sense ànim de lucre, que treballa en tres àmbits diferents: l’educació social, l’educació en el lleure i l’associacionisme i la comunitat cristiana. Entre els projectes que desenvolupa hi trobem la Unitat d’Escolarització Compartida, el Centre Obert, el Projecte Omnia o el Projecte d’Inserció Sociolaboral. Obre cada dia les portes a infants, adolescents i joves d'entre 6 i 25 anys amb risc d'exclusió social. Acull fonamentalment infants i joves dels barris del Carmel, de la Clota, de la Vall d'Hebron i de la Taxonera.


Quin tipus de projectes i activitats realitzeu?
Tenim molts projectes diferents segons les necessitats dels joves. En l'àmbit de l'educació social, tenim la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) o el Centre Obert. En el primer cas, treballem amb joves de més de 14 anys que no poden seguir el currículum estàndard d'una escola o institut; el Centre Obert és un projecte fora de l'horari escolar per ajudar infants i adolescents d'entre 6 i 18 anys amb situacions o entorns problemàtics.

En el cas de l'UEC, els joves vénen aquí en comptes d'anar a l'institut?
Sí. Som una aula externa, compartida amb l'insitut d'origen, que presenta un entorn més terapèutic. Els adolescents vénen aquí a través del Servei d'Inspecció Educativa. Són joves que solen rebentar les classes de l'insitut, ja sigui amb agressions verbals, físiques o bullying. Aquí se'ls adapta el currículum i es fa una atenció molt més personalitzada. A l'insitut hi ha uns 25 alumnes per classe, aquí només són 6. A més, tenim psicòlegs, un especialista en consum de tòxics i educadors especials. Tres quartes parts del currículum són en concepte de tallers i la resta el dediquem a l'autoconeixement. Cal ordenar la personalitat d'aquests nanos per després poder-los ensenyar alguna cosa. 

Quin és el perfil d'adolescents que podem trobar en aquestes aules?
Són joves amb un perfil molt desestructurat, amb un elevat consum de tòxics, un entorn de bandes i delinqüència i que no han trobat la calidesa de la família. Senten una gran frustració i durant molt temps han acumulat metralla a dins. 

I dur-los en aules especials no els pot aillar encara més?
Els adolescents que arriben aquí amb 14 anys tenen un nivell de 3r o 4t de primària. Però no només hi ha un retard acadèmic, sinó que són joves amb una personalitat tan desordenada que és impossible que un professor en una aula d'institut ordinària pugui atendre'ls de manera adequada. Aquests joves no en volen saber res de l'institut. Per ells és un indret hostil perquè es veuen diferents de la resta i són incapaços de seguir les classes. En canvi, aquí troben companys que també tenen certes mancances i, com que adaptem el currículum al seus interessos, s'adonen que són capaços de fer alguna cosa i els minva la frustració. Aquests joves tenen dret a fer el seu procés i, com que en escoles estandaritzades estan condemnats al fracàs, calen aules més especialitzades. 

I poden arribar a assolir els nivells de l'institut?
El nostre objectiu és que es puguin guanyar la vida amb un perfil bàsic. Allò més important és treure'ls del carrer i, per aconseguir-ho, la teràpia laboral és la millor. 

Els progressos no deuen ser immediats...
Gens. I per gran part de la societat els canvis són gairebé imperceptibles. Cal molt acompanyament i una acollida incondicional. Qualsevol de nosaltres hauria pogut formar part d'una família o un entorn desestructurat i possiblement tindria els mateixos problemes i les mateixes reaccions que aquests joves. Hem d'intentar treure etiquetes i començar de nou. Aconseguim coses, però l'ésser humà és lent i en aquests casos, més.

Amb els infants més petits també és tan difícil?
No tant. Com més aviat es comença a treballar, majors possibilitats d'èxit hi ha. El nostre objectiu és que aquests infants i joves madurin, que agafin hàbits, que siguin puntuals, que no insultin i que tinguin una mínima escala de valors ordenada que els permeti fer front a la societat que els espera. 

Quins són els valors que més heu de treballar?
Aquests nanos fa temps que han esborrat del seu cap la paraula sacrifici i la cultura de l'esforç. A casa seva, són petits prínceps dèspotes, s'emmirallen en els veïns, que tenen de tot, i el desordre de valors els porta a ser uns consumidors compulsius. Si en les famílies normalitzades ja costa saber dir no a un infant, aquests casos són l'exponent d'una manca de límit brutal a què s'ha acostumat la societat. Hem perdut la cultura de l'associacionisme i el sentit comunitari, a favor d'un sistema neoliberal molt fort. En aquests context, les famílies pobres, fràgils, van a la deriva. 

És gratuit venir al centre?
Es paga una quantitat simbòlica de 20 euros cada 3 mesos. Som una entitat privada sense ànim de lucre però rebem un concert econòmic. L'Ajuntament de Barcelona va apostar d'una manera molt forta pel concepte de Centre Obert, per evitar que aquests infants i joves amb risc d'exclusió social quedessin al carrer després de l'escola. En comptes de passar les tardes sols al carrer o a casa, als centres oberts berenen, fan un reforç escolar, fan una petita assamblea cada dia i una activitat segons els interessos. De totes maneres, això no és un esplai, l'infant no ve a passar-s'ho bé. Fem informes socials molt acurats de cada cas i el que volem és normalitzar les seves conductes. 

I treballeu conjuntament amb altres entitats?
Estem en contacte permanent amb les famílies, amb serveis socials, amb la justícia... Totes les mirades incideixen en cada persona. A més, treballem amb molts voluntaris de barri. Som aquí per vocació i volem ser prop de la gent que ho passa malament. Creem sinèrgies de complicitat perquè el barri consideri aquest centre com casa seva. A les festes de l'entitat podem arribar a ser més de 250 persones i participem en moltes de les activitats que organitza el districte d'Horta-Guinardó. El món social té molt clar que cooperant i junts podem fer moltes coses.  

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT