Publicitat
Publicitat

Urkullu, un home de partit davant el repte de reconquerir per al PNB el govern basc

Si és escollit lehendakari, Urkullu haurà de deixar el seu càrrec al capdavant del partit i caldrà que el PNB esculli un nou president

Iñigo Urkullu, proposat avui per l'executiva del PNB com a candidat a la presidència del govern basc, debutarà com a cap de cartell en unes eleccions amb el repte més ambiciós per a un candidat basc, el de ser lehendakari, i amb el propòsit de recuperar l'executiu per al seu partit en les pròximes eleccions a Euskadi.

El biscaí Urkullu (Alonsotegi, 1961) és diplomat en magisteri, està casat i té dos fills. Considerat un polític moderat, el president del PNB és un home seriós, metòdic, religiós i familiar, amb fama de dialogant, de maneres educades i amb un discurs sense excessos verbals. U rkullu haurà d'abandonar la presidència del PNB si és elegit lehendakari, per respectar la tradicional 'bicefàlia' d'aquest partit, que no permet compaginar càrrecs interns amb públics.

El seu nacionalisme és moderat però ortodox: l'objectiu estratègic del PNB amb ell al comandament és aconseguir un nou estatus polític d'Euskadi per a l'any 2015. Del seu tarannà dialogant n'ha donat nombroses mostres. Des de la presidència del PNB va reprendre els contactes amb el PP a partir d'una reunió l'octubre de 2008 amb el popular Antonio Basagoiti, després de quatre anys sense entrevistes entre líders de les dues formacions. Ja ha mantingut també trobades amb el president Rajoy.

Coneguda és també la bona relació que va tenir amb l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, amb el qual va arribar a diversos acords, fet que va causar malestar en el socialisme basc. De fet, el seu tarannà no li ha servit en les seves relacions amb el lehendakari, Patxi López, amb el qual amb prou feines parla.

Urkullu també va rebre l'octubre passat a Sabin Etxea –la seu central del PNB, a Bilbao– dirigents de l'esquerra abertzale en una trobada que va servir per "normalitzar" les seves relacions.

Ara s'enfrontarà al màxim repte possible com a cap de cartell, el de recuperar per al PNB la Lehendakaritza a les pròximes eleccions autonòmiques, previstes per al febrer del 2013 si no hi ha avançament.

El dirigent nacionalista, tot i haver estat parlamentari autonòmic –per primera vegada el 1986, ara no ho és–, ha realitzat tota la seva carrera política dins d'aquest partit.

Als 23 anys, el 1984, ja era membre de l'executiva del PNB a Biscaia, en la qual va romandre de forma pràcticament ininterrompuda fins al 2007.

Des que va començar en política en la segona meitat de la dècada dels anys 80 va formar part del grup de joves quadres del PNB de Biscaia, anomenats llavors "jobuvis" (acrònim de joves 'burukides' biscaïns), que van prendre el comandament del partit en aquest territori.

El 1996 el grup va demostrar que controlava ja el PNB de Biscaia en derrotar el veterà Luis María Retolaza en l'elecció per al Bizkai Buru Batzar, l'executiva biscaïna.

Llavors el nou president del PNB biscaí va ser un altre veterà, Javier Atutxa, però Urkullu ja va ser el número dos i portaveu d'aquesta executiva i quatre anys després, el 2000, el va substituir al capdavant de Biscaia quan es va retirar.

Urkullu va accedir a la presidència de tot el PNB el desembre de 2007, quan va ser el candidat de consens entre els dos sectors del partit després de l'abandonament de la política del seu antecessor, Josu Jon Imaz.

El gener d'aquest any va ser reelegit president del partit, tot i que durant el seu mandat el PNB ha perdut gran part del poder institucional que tenia (el govern basc, ara en mans del PSE-EE amb suports del PP, i les diputacions de Guipúscoa i Àlaba, governades per Bildu i PP, respectivament).

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT