Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

Tres anys d'instrucció, peregrinatge per diversos tribunals i cap dels 100 imputats tancat

Des que Baltasar Garzón va ordenar la detenció i empresonament de Francisco Correa, ara fa tres anys, el cas ha donat tombs per diversos tribunals i ja suma prop d'un centenar d'imputats, tots ells en llibertat

Des que el cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, va ser detingut i empresonat han passat tres anys. Al llarg d'aquest temps el degoteig d'imputats ha estat constant, i ja se'n sumen un centenar. La instrucció ha fet tombs per diversos tribunals, i segueix fent camí tres anys després. Correa va sortir aquest dilluns a la nit després d'ingressar els 200.000 euros de la fiança imposada pel jutge.

El cas va esclatar el 6 de febrer de 2009, quan el jutge Baltasar Garzón va obrir investigació per una suposada trama corrupta entorn de l'empresari Francisco Correa. El cas va ser anomenat Gürtel (corretja, en alemany). La investigació va descobrir una suposada vinculació de Correa, habitual organitzador d'actes del PP, amb les administracions públiques governades pels populars a Madrid i al País Valencià, les quals haurien tingut un tracte de favor amb l'acusat en l'adjudicació de contractes públics a les seves empreses. Garzón va enviar a presó a Correa i a dos dels seus col·laboradors, Pablo Crespo i Antoine Sánchez, acusats de blanqueig de diners, tràfic d'influències, frau i suborn. El responsable d'Orange Market (empresa organitzadora d'actes del PP), vinculada a la trama investigada, Álvaro Pérez Alonso (' El Bigotes'), en canvi, queda en llibertat.

Entre els primers càrrecs polítics implicats en el cas destaquen Arturo González Panero (Alcalde del PP de Boadilla del Monte, Madrid) i Alberto López Viejo (conseller d'esports de la Comunitat de Madrid), que van dimitir poc després de fer-se pública la seva vinculació. També es va començar a investigar la implicació del senador i tresorer del PP Luis Bárcenas, que va acabar dimitint de tots els seus càrrecs entre el juliol i l'abril de 2010. A principis de març de 2009, Garzón va imputar a Francisco Camps (president del País Valencià) i Ricardo Costa (secretari general del PP valencià) per un suposat delicte de suborn passiu per haver acceptat regals a canvi d'adjudicacions a empreses de la trama.

Amb aquestes imputacions s'obria una de les branques més conegudes del Gürtel, el "cas dels vestits". Un jurat popular, però, va absoldre els acusats el gener de 2012. El mateix mes de març de 2009, el jutge Garzón es va inhibir del cas després de ser acusat de prevaricació pel PP per haver ordenat escoltes irregulars als capitostos de la trama corrupta per evitar que seguissin operant des de la presó. Els Tribunals Superiors de Justícia de Madrid (TSJM) i València (TSJ del País Valencià) es van fer càrrec de la instrucció de gran part del cas.

L'agost de 2009, el TSJM va denegar la llibertat provisional a Correa per evitar que dificultés la investigació i davant el risc de fuga. Un mes després, transcendia la suposada vinculació de la trama amb el finançament del PP valencià. El jutge instructor del cas, llavors Antonio Pedreira, aixecava llavors parcialment el secret de sumari, i sortia a la llum la que havien estat imputades 71 persones.

La fiança per rescabalar la hisenda espanyola imposada a Francisco Correa i Pablo Crespo va quedar fixada l'abril de 2010 en més de 200 milions d'euros. El mateix mes d'abril, es va donar per feta la implicació de Bárcenas en la trama, que va arribar a esquitxar el gendre de José Maria Aznar, Alejandro Agag. El febrer de 2011, el jutge Pedreira va prorrogar dos anys la presó provisional per a Correa i Crespo.

A mitjans de març de 2012, l'Audiència Nacional va reobrir la causa contra el llavors tresorer del PP Luis Bárcenas, Ricardo Galeote (exregidor del PP a Estepona, Màlaga) i Jesús Merino (exdiputat del PP), que havia estat tancada pel Superior de Madrid. S'imputa als tres polítics per delicte de suborn, frau fiscal i blanqueig de capitals. Al mateix temps, el tribunal rebaixa la fiança de Correa d'un milió a 600.000 euros davant un recurs d'apel·lació de la defensa. La fiança, però, havia estat rebaixada primer de 15 milions a un.

Al maig, es demostra que la trama va cobrar a Ràdiotelevisió Valenciana una comissió de 88.000 euros per la sonorització de la visita del papa a València l'any 2006. Entretant, Crespo i Correa es neguen a declarar pel cas de suposat finançament irregular del PP valencià. El jutge instructor del cas, Pablo Ruz (que substitueix a Antonio Pedreira), rebaixa la fiança de Correa a 200.000 euros, quantitat que l'empresari va dipositar finalment aquest dilluns 11 de juny. Així, Correa sortia de la presó de Soto de Real (Madrid) tres anys després del seu ingrés.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT