Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU ESPECIAL BARÇA

L'edició estiu de l'Ara.cat recupera cada dia un dels articles d'opinió que han tingut més ressò

L'enorme somriure del campió

"No dubto que el Madrid tornarà a ser un rival duríssim l'any que ve, però per als culers, l'entrenador del Madrid és, cada vegada més, un personatge d'APM". Article publicat el 16 de maig, després que el Barça guanyés la Lliga

Perduda la Lliga, la Champions i la identitat (adéu Valdano), el Madrid ha decidit que tot el món ha de notar que està molt, però que molt enfadat. Mourinho no parla amb la premsa, Casillas no truca als companys de selecció i ni Florentino felicita Rosell.

Però hi ha més. Els sagaços estrategs de comunicació del club han tingut la pensada d'anar a oferir la Copa suplent a les institucions i a La Almudena (la Immaculada per a Sergio Ramos), el mateix dia que el Barça guanya la Lliga al camp del Llevant, en una jugada que ni Bobby Fischer. L'estratègia també passa per convertir el Pitxitxi de Cristiano Ronaldo en la prova que Messi està un pèl sobrevalorat per la premsa mundial.

Però encara hi ha més. Es tracta d'amargar-li al Barça tots els dies que quedin fins a Wembley. I per aconseguir-ho, no hi ha res millor que continuar embrutant. El missatge d'ara consisteix a repetir que els del Barça són uns comediants i uns racistes disfressats de bons, i per això el vídeo de Busquets amb Marcelo s'ha passat més vegades que el del 23-F.

Dit d'una altra manera, no hi ha superioritat moral del Barça, i això després d'un any d'haver d'aguantar que hi ha entrenadors que fan alineacions de suplents quan juguen contra els blaugranes, que a Messi li peguen menys puntades de les que li tocarien, que -ho insinua la COPE citant fonts del Madrid- els jugadors del Barça es dopen, que els àrbitres espanyols van a favor del Barça, que els europeus també, que Guardiola hauria d'estar avergonyit d'haver guanyat la Champions del triplet i que el Barça li cau simpàtic a la UEFA, potser per UNICEF. Per això, el Madrid està enfadat.

En canvi, el Barça somriu. Home, ser campió de Lliga per tercer any consecutiu i jugar la final de la Champions per tercer cop en cinc anys ajuda molt a riure, esclar, però cada vegada és més evident que el barcelonisme li ha pres la mida a Mourinho i sap com tractar-lo.

I així com vaig sentir molta vergonya amb la rebuda a Figo i el cap de porc, la reacció dels culers amb Mourinho ja fa temps que es intel·ligent. Tot va començar amb el "vés al teatre" i ha continuat aquest any amb el "sal del banquillo", el vídeo del perquè els sugus de pinya són blaus, i l a sensacional paròdia de Crakòvia amb Mourinho convertit en un Salieri torturat al final dels seus dies pel record d'un Guardiola-Mozart. Twitter no para. Només faltava IB3, promocionant la final de la Champions amb Mourinho a la plaça de Sant Jaume dient "el Barça sempre al cor!". No dubto que el Madrid tornarà a ser un rival duríssim l'any que ve, però per als culers, l'entrenador del Madrid és, cada vegada més, un personatge d'APM. Només va faltar el gest de "a robar carteras" de l'aeroport del Prat.

Potser al Madrid li és igual. Potser tant li fa que a Di Stéfano li agradi més com juga el Barça i que Javier Marías digui que "gairebé m'estic buscant equip". Ho entenc. Tenen altra feina. Com va dir aquell, el món s'està quedant sense genis: Einstein va morir, Beethoven es va quedar sord i a Mourinho l'han castigat amb cinc partits.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT