Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'ARA.cat recupera cada dia un reportatge ideal per llegir durant les vacances

Meditar canvia el cervell

Moltes persones que practiquen la meditació relaten el benestar que hi troben. Els científics comencen a creure que, igual que s'exerciten els músculs, es pot arribar a entrenar el cervell i canviar-ne l'estructura

Cada cop hi ha més indicis que l'estat introspectiu de la meditació pot promoure grans canvis. Des de fa un temps, els neuròlegs i el mateix Dalai-lama col·laboren per esbrinar els efectes d'aquesta pràctica sobre el cervell. Al món hi ha en marxa 120 projectes de recerca relacionats amb els efectes de la meditació, segons el registre de Clinicaltrials.gov, la base de dades mundial que recull els assajos clínics finançats pels instituts nacionals de salut dels Estats Units. Són estudis que han observat els efectes beneficiosos de la meditació en persones amb càncer, malalts del cor, estrès posttraumàtic, insomni i addiccions. La meditació no cura, però els resultats de molts d'aquests treballs demostren que la seva pràctica té un paper a l'hora de reduir la resposta a situacions estressants que, finalment, es tradueix en una millora física. No hi ha consens en el tema, però es creu que se'n poden notar els efectes si es practica entre 20 i 40 minuts al dia.

No parlem d'un benestar momentani, sinó de canvis en el cervell que fan veure (i viure) la vida d'una altra manera. Aquests efectes neurològics els ha estudiat a fons Richard Davidson, de la Universitat de Wisconsin, que ho investiga amb els monjos tibetans i que compta amb el suport del mateix Dalai-lama. Mitjançant tècniques de diagnòstic per la imatge, ha aconseguit introduir-se en el cervell de més d'una dotzena de monjos tibetans que fa entre 15 i 40 anys que mediten vuit hores diàries (en total, acumulen entre 10.000 i 40.000 hores de meditació). L'investigador ha pogut veure que l'estructura i configuració del cervell d'aquests autèntics "atletes cerebrals" -així els anomena- és diferent de la de les persones que no mediten.

Empatia i atenció
Quins són els canvis al cervell dels grans meditadors? El nostre cervell és un entramat complicat en què les neurones es comuniquen formant circuits, que utilitzen elements químics, com els neurotransmissors i l'electricitat. Certs processos neuronals en què intervé la producció d'ones gamma estan més coordinats al cervell de les persones que mediten més hores. Aquesta sincronia no és habitual i es tradueix en més eficàcia en tasques cognitives com ara atendre, aprendre o fer servir la memòria de treball.

També s'han observat canvis en els circuits del cervell involucrats en el processament de les emocions. L'ínsula és una de les estructures del cervell on van observar més activitat en els monjos budistes que en les persones que no mediten. Té un paper clau en la representació i la detecció de les emocions, així com en les respostes corporals com ara l'augment del batec del cor o de la pressió arterial. I com més temps es dedica a la meditació, més intensa és l'activació d'aquesta zona. Els investigadors també han observat canvis en el lòbul prefrontal, que té un paper clau en la capacitat d'empatia i de percebre l'estat mental i emocional dels altres. Els investigadors suggereixen que els bons sentiments es poden entrenar.

En altres estudis en malalts amb dolor crònic que practiquen la meditació fets per la Universitat de Manchester s'han demostrat altres canvis en el còrtex prefrontal involucrats en els mecanismes que, a nivell neurològic, intervenen en la reaparició del dolor. Si s'entrena el cervell per viure el present s'evita que anticipi esdeveniments negatius futurs. Això explica que s'observin menys recaigudes en persones amb depressió crònica.

Emocions positives que poden millorar la salut i el benestar
La meditació es pot traduir en emocions, i els canvis en les emocions incideixen sobre la resta de la salut. Els experts creuen que al voltant del 25% de totes les patologies tenen una base o origen psicosomàtic. És a dir, que o bé estan originades per les nostres emocions o bé, almenys, les nostres emocions fan que la malaltia empitjori o millori.

Les malalties psicosomàtiques ataquen, sobretot, l'aparell digestiu, la pell i el sistema cardiovascular. Es manifesten a causa d'emocions com l'ansietat, l'ira o l'angoixa. Quan el que passa a l'entorn provoca emocions negatives, l'activació del cervell canvia. S'alliberen neurotransmissors com la noradrenalina o la serotonina, necessaris per a moltes funcions del cervell, en una quantitat adequada. Quan n'hi ha un excés, poden alterar l'equilibri del cos i provocar respostes negatives. Si no es resol la situació d'emergència o la manera en què l'individu l'afronta la dolència, la malaltia es cronifica.

Les emocions positives generen sensació d'alegria i ens reforcen. Les negatives ens debiliten. Hi ha una somàtica positiva, amb una resposta orgànica que millora la salut general. Enamorar-se, sentir-se motivat per la feina, gaudir d'un bon menjar o de la companyia dels altres estimulen la mateixa zona del cervell, el circuit plaer-recompensa. Fan que alliberem un neurotransmissor, la dopamina, que genera aquesta sensació positiva que es tradueix en un benestar general.

També passa quan som amables, encara que la situació que visquem sigui en principi negativa i estressant. Davant l'adversitat, amb una actitud positiva també s'obté una resposta social positiva. Per aquest motiu, cada cop és més freqüent que els professionals de la salut recomanin la pràctica de la meditació a molts malalts.


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT