No sé per què corren, sé per què correrem
Ho han deixat escrit des de Murakami fins a Killian Jornet. Gabriel Pernau en va fer un reportatge molt aclaridor fa unes setmanes a l'ARA. Per què corren?, ens preguntem els que hem anat veient com amics i coneguts s'enganxaven a fer curses, a entrenar per superar les marques, a viatjar per fer noves competicions, i a cantar-ne les excel·lències amb un entusiasme difícil de compartir si no ho has provat. És el que tenen les passions que no són les teves, et semblen exòtiques i seductores alhora. No acabo de saber per què corren, però sé per què ho faré el diumenge 5 de febrer, en què aquest diari s'apunta a la mitja marató de Granollers (admeto que faré el quart de mitja: 5 quilòmetres) i a recaptar fons per a la unitat de cures pal·liatives de l'hospital de la ciutat. "Correm per tu i per tots els que ens han deixat i lluiten contra el càncer", diu la samarreta a la venda, que tindrà també qui s'apunti a les 700 places extres per fer la mitja marató (o el quart de mitja) de forma solidària. La iniciativa, que expliquem a dins del diari i a http://www.ara.cat/especials/corremcontraelcancer/ , és dels bons amics d'en Jordi Vinardell, en Toti, granollerí mort el passat mes d'agost d'un tumor cerebral. Servirà per recordar-lo i ajudar l'hospital on va passar els últims dies de marató personal contra la malaltia. Si voleu ajudar, correu: la victòria en joc paga molt la pena.
