Publicitat
Publicitat

Ha creat un sistema operatiu de referència mundial

Pau Garcia-Milà: l'esperit tecnològic que no tem la crisi

Porta a la sang la iniciativa i l'empenta. El 2008, any d'inici de la crisi, va engegar Eyeos. I ha triomfat. L'any que ve preveu facturar tres milions d'euros i és referència en el seu camp. Creu, sobretot, en l'optimisme

BUSQUEM GENT QUE SE'N SURT. EXPLICA'NS CASOS QUE CONEGUIS

o bé

FES-NOS ARRIBAR IDEES PER AFRONTAR CRISIS I ENTREBANCS

Olesa de Montserrat, un matí qualsevol. Un nen de vuit anys li diu al pare: "Vull un museu egipci". Resposta A: "Nen, vés a jugar amb la Game Boy". Resposta B: "Mirem com ho podem fer". Pau Garcia-Milà va ser un nen de vuit anys que un matí qualsevol va voler un museu egipci. I el seu pare és tipus B. "Tenia un local que no llogava a les galeries d'Olesa i vam posar-hi una esfinx de guix. Imprimíem fotografies d'internet i les veníem com a postals. Així que vaig muntar el meu museu. No vam tenir més de 20 visitants. Tant se val. Va ser la meva primera idea".

Setze anys després, el Pau és un noi altíssim de 24 anys vestit amb texans i vambes que arriba corrents a la seu d'Eyeos, un sistema operatiu que permet portar un escriptori sencer a internet, de manera que l'usuari pugui accedir des de qualsevol dispositiu, a Barcelona o a la Xina, als propis documents, fotografies, calendari, agenda o jocs; que possibilita també treballar amb els arxius de forma col·laborativa, i que té a punt una versió per a empreses. "Dius empresari i t'imagines un senyor gras amb puro. Jo em trobo que pertanyo a la classe empresarial però sóc el de sempre. És estrany", diu.

Al rebedor d'Eyeos hi ha un futbolí i una PlayStation perquè els altres joves que roden pel pis es distreguin a estones, al costat d'una gràfica penjada a la paret que mostra l'evolució de les fites d'Eyeos en la seva curta història, i que sembla emular el comportament de la prima de risc espanyola dels últims mesos. L'any que ve facturarà tres milions, després d'assolir acords amb multinacionals i que ha vist traduït el sistema operatiu a múltiples llengües, hi treballen 42 persones. A la cúpula s'hi ha incorporat Michel Kisfaludi, exdirector general del Deutsche Bank a Espanya. L'empresa es va crear en paral·lel a la crisi, el 2008, tot i que el projecte rodava des del 2005. "L'acord era que si l'empresa no podia tornar els diners, ho faríem nosaltres". Un crèdit de 40.000 euros. El van pagar abans del termini. Un segon crèdit de 100.000. Tot el que es guanya –"poquet"– es reinverteix. "Vam tenir benefici tres anys". Quant es destina a R+D? Es pica: "Eh, som una empresa d'R+D!"

Quan una miniempresa creix esdevé més complicada de controlar. "Sí, però això no m'estressa. Les coses flueixen. Anem creixent i si jo abans m'ocupava d'unes coses i ara m'ocupo d'unes altres". No hi ha presència sindical i fa una ganyota de sorprès per la pregunta. "Seria frenar la presa de decisions d'ara. Crec que l'empresa aniria a pitjor. Eyeos s'ha de preocupar pels treballadors. És un model basat en la confiança".

En un dels quartets s'apilen caixes de mandarines per picar quan hi ha gana. És una de les millores que l'empresa ha comunicat a la plantilla via e-mail. En Pau n'oferix una mentre distingeix entre la professió d'empresari i l'actitud d'emprenedor. "No sempre va lligat. Ser emprenedor és voler arribar als llocs on et proposes amb perseverança i un punt d'ingenuïtat".

Sap de què parla. Ni en ell ni el seu amic Marc Cercós eren uns bojos de la informàtica. "Teníem curiositat. Calien ganes i comprar-se un llibre sobre com aprendre a programar". No va connectar amb cap vocació. "En realitat, m'agradava la ràdio. Parlar i parlar. Quan el pare em va fer escollir entre posar internet a casa o un equip de radioaficionat, vaig triar l'equip". Un altre cop el pare. "L'entorn familiar hi deu tenir a veure. Les meves germanes estan muntant un Happy Park a Pineda de Mar".

No trinxar-ho tot
Garcia-Milà té respostes a punt per a les preguntes que s'ha acostumat a respondre i se'l veu divertit quan ha de rumiar les que no s'espera. "Tinc sentiments contradictoris sobre els indignats. És millor enfadar-se i sortir al carrer que no pas quedar-se al sofà i esperar que un altre ho arregli. Em sento més a prop dels indignats que proposen mesures que no dels que es colen al despatx d'un polític o d'un banquer". No és que es conformi amb el sistema. "Però no trobo que s'hagi de trinxar tot. Sóc partidari d'optimitzar el millor que tenen les coses actuals i millorar-les", rumia.

No té res en contra dels polítics però els reclama que "no molestin quan vols treballar". Parla de "les traves" a l'activitat empresarial. "Els joves haurien de sortir de la universitat amb una societat limitada unipersonal al seu nom que pogués emetre factures. Si a primer de carrera un tiet et demana que li facis una web per 500 euros, com ho factures? Et fas autònom? Només amb l'entrada i la primera quota ja no cobres. Acabes fent-ho en negre". Què ens tarurà de la crisi? "L'optimisme". En Pau escriu ja el seu segon llibre i va d'això. "No pot ser que ens diguin que estem com a la postguerra. Encara que sigui per l'esperança de vida, no estem com a la postguerra".

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT