Publicitat
Publicitat

Ha patentat una millora per a les cadires de rodes

Ramon Portavella: ciclista acrobàtic, inventor i espòs devot

L'enginy i la fascinació per l'equilibrisme són dues constants en la llarga vida d'aquest home que s'ha anat reinventant per adaptar-se a les circumstàncies. Ara inverteix el talent a millorar la vida de la seva dona

BUSQUEM GENT QUE SE'N SURT. EXPLICA'NS CASOS QUE CONEGUIS

o bé

FES-NOS ARRIBAR IDEES PER AFRONTAR CRISIS I ENTREBANCS


Aquesta és una història circular, que comença i acaba sobre rodes. La història d'un bon home tossut, hiperactiu, xerraire, que s'ha reinventat més d'un cop: equilibrista de circ, inseminador d'eugues, tractant de ferro vell, inventor... Ramon Portavella, de 83 anys, dedica ara tota la seva passió i enginy a tenir cura de la seva esposa, M. Teresa Cristina, afectada des de fa deu anys per una lesió medul·lar.

Preàmbul: el 1917, tal com consta al museu de la NASA, l'enginyer Ramon Casanova Danés inventa amb èxit un motor a propulsió aplicable a cotxes i avions. L'empresa catalana Elizalde primer i una firma de Tolosa de Llenguadoc, després, refusen desenvolupar l'invent. 27 anys després, durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys posaran en pràctica el primer avió a partir dels seus esbossos, el V-1. Ramon Casanova Danés és l'oncle de Ramon Portavella.

Primera escena: Vic, en plena Guerra Civil. Cau una pluja de bombes feixistes sobre la ciutat i Ramon Portavella, un nen d'11 anys, el mitjà d'una família d'onze germans, està mort de por. Una ràfega de metralla l'ha enclastat a una paret. En surt il·lès i amb una obsessió: mai més voldrà saber res dels militars. El cap li bull d'idees molt millors.

Segona escena: han passat uns anys i els germans Portavella han convertit la seva afició per la bicicleta en un espectacle de circ. Se'ls pot veure a cinc d'ells pedalant damunt cinc monocicles, agafats de la mà per ordre d'altura –com si fossin els germans Dalton–, en una de les carreteres que surten de Vic. Són feliços, són especials.

Tercera escena: en Ramon s'entrena a les golfes de casa cada matí de vuit a nou, i cada nit de vuit a nou. Durant nou anys, incansable. Pedala damunt un cable, sense barra ni xarxa. L'únic accident el té amb el veí de sota, on els pares tenen de llogater el cap de la policia municipal. Un dia li cau la làmpada del sostre del menjador damunt de la taula. En Ramon quasi acaba al calabós.

Quarta escena: el nostre protagonista cursa segon de batxillerat. És a la classe del doctor Masnou, futur bisbe de Vic. Hi ha rebombori a l'aula. "Qui no vulgui estudiar, que marxi", diu el professor. En Ramon s'aixeca, obre la porta i es queda al passadís. Quan acaba la classe, el mestre no té compassió: "Però què hi fa aquí? He dit que marxi del col·legi". Per sempre.

Cinquena escena: amb els estudis abandonats, es posa a treballar en un estable de burros sementals, on els pagesos de la plana hi porten a inseminar les eugues. Se li encén la llumeta. Perquè l'operació no falli, acaricia els testicles de l'animal. La cosa funciona. Però no es dóna per satisfet. L'invent definitiu és passar un drap per les parts baixes de l'euga i després fer que l'ensumi el burro. Oli en un llum.

Sisena escena: principis dels anys 50. Tot i els acollonants èxits en la inseminació natural, en Ramon es decanta per l'equilibrisme ciclista. El presgitiós crític de circ Sebastà Gasch l'ha deixat pels núvols a la revista Destino. El situa al mateix nivell que la trapezista Pinito del Oro. S'ha inventat una bicicleta desmuntable, s'hi enfila, la col·loca damunt un cable a gran altura i mentre hi pedala, la va desmuntant fins a quedar-se damunt un monocicle. Extraordinari.

Setena escena: ara pedala damunt del gel. La seva fama comença a traspassar fronteres i li arriba una oferta dels nord-americans de Holiday On Ice, un contracte per cinc anys per donar la volta al món a 700 dòlars la funció, unes 42.000 pessetes de l'època. Però viu a Vic, la ciutat dels sants. Quan el seu pare s'assabenta que marxa amb un exèrcit de joves patinadores, mou fils a l'Església i l'Exèrcit i li és denegat el passaport. Decebut, regala la bicicleta al circ i decideix oblidar-se'n.

Vuitena escena: per evitar la mili, opta per una duríssima alternativa que s'oferia a l'època: treballar a les mines de lignit de Calaf. Dos anys sota terra, estirant la mula que arrosegava les vagonetes. Un germà seu hi mor atropellat per un camió. A vegades la llumeta no brilla.

Novena escena: casat amb la M. Teresa, treballa de comercial d'olis de maquinària. Un dia un client li ofereix vendre un munt de ferralla. És l'inici d'una profitosa carrera de venedor de ferro vell: "Els chatarreros vam fer calés a grapats". Milions.

Escena final: La M. Teresa, a causa d'un error mèdic, l'any 2000 és víctima d'una lesió medul·lar que la deixa paralitzada de mig cos. En Ramon aboca tot el seu efecte i creativitat a fer-li fàcil la vida. Els esforços es concentren en la cadira de rodes, que no entra a l'ascensor. Entre tots dos, a base de moltes provatures i de gastar més diners dels previstos, inventen un prototip de rodetes acoplables que permet empetitir la cadira. El patenten, el bategen com a Freedom i reben el premi Accés de la Fundació Sales. L'empresa Lifante és disposa avui a fabricar-lo. La vida segueix girant rodona.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT