Reafirmar el model de comerç propi

Catalunya disposa d’un model comercial propi que es caracteritza pel caràcter emprenedor de milers de professionals que han fet de la seva activitat empresarial una autèntica vocació de servei. Amb un elevat component de proximitat i al servei dels clients, els comerços donen vida als carrers de les nostres ciutats i esdevenen autèntics punts de trobada i de relació social. No cal dir que el comerç és un dels àmbits forts de la nostra economia, que aporta llocs de treball i contribueix a la riquesa d’aquest país.

El model comercial català s’ha anat construint gràcies a un ampli consens entre el mateix sector i les institucions. Un consens que passa per l’equilibri entre els diferents formats. La diversitat d’oferta en la tipologia dels establiments comercials, les diferents ubicacions per atendre una demanda diversa i la capacitat d’adaptar-se als canvis d’usos dels nostres consumidors són els trets característics d’un model comercial que avui es veu amenaçat per un procés de desregulació i usurpació de competències impulsat pel govern de l’Estat.

El comerç català ha creat més ocupació i està resistint millor la crisi que altres models basats en la llibertat d’horaris comercials. El comerç és un clar reflex de la seva societat, i no es pot imposar un model comercial que no s’adigui amb el seu model de societat. Seria un fracàs a tres bandes.

Conscients, doncs, que perdre el model de comerç català comportaria un sotrac també en el model social, tots, associacions, sindicats i administracions, hem de fer un gran pacte que ens comprometi -una vegada més- a reafirmar-nos en el nostre model malgrat totes les amenaces jurídiques i polítiques.

Vivim en un món d’intensos canvis, que també afecten la manera com els consumidors comprem. El sector del comerç té l’obligació d’adaptar-se a aquest canvis. I l’administració té la responsabilitat de posar a l’abast del sector els mecanismes necessaris per a aquesta adaptació. Ara bé, adaptar-se no vol dir eliminar els principis que t’identifiquen. Vol dir posar-los al dia, actualitzar-los; mai eliminar-nos. Igual que el comerç de proximitat ha sabut adaptar-se a l’aparició dels grans centres comercials i a les grans empreses distribuïdores, també afrontarà el repte que ens planteja la generalització de les noves tecnologies i el comerç electrònic. Però mai ha de sucumbir a models imposats sota un falç concepte d’“unitat de mercat”.

En aquest monogràfic trobareu el valor del comerç, així com algunes iniciatives al servei dels seus professionals. El comerç català ha apostat per la qualitat, la diferenciació i la innovació. Convindreu amb mi que ara també és el moment de sumar esforços, de sumar veus, de sumar sinergies per defensar i reafirmar el model català de comerç.