Sarkozy i Obama pacten que l'OTAN tindrà un “paper clau” en l'operació a Líbia

BarcelonaFrança i els Estats Units són els dos països que han pres la iniciativa a l'hora de promoure una intervenció militar per aturar les morts de civils a Líbia. La suma de forces, però, tenia un problema bàsic i és que francesos i nord-americans no es posaven d'acord sobre qui havia de comandar l'operació sobre el terreny. Per fer front a aquest entrebanc, a última hora d'ahir, el president gal, Nicolas Sarkozy, i el seu homòleg dels EUA, Barack Obama, van acordar les "modalitats de l'ús de les estructures de comandament de l'OTAN" en suport de la coalició internacional, cosa que a la pràctica vol dir que l'Aliança Atlàntica serà la institució de referència de l'operació i l'encarregada dels mitjans militars, però no en tindrà el control polític, que seguirà ostentant la coalició internacional sota el paraigua de l'ONU. Els francesos volen assegurar-se d'aquesta manera el suport dels països àrabs, que podrien sentir-se incòmodes sota el control únic de l'OTAN. De moment, la primera deserció en la coalició ha arribat des d'Alemanya, que no vol participar en una missió que implica l'ús de la força.

L'acord d'Obama i Sarkozy ha arribat a través d'una conversa telefònica, en una nova prova del vell problema d'Europa, incapaç de prendre decisions col·legiades de manera ràpida i eficaç, que sí es prenen quan s'aixeca el telèfon i s'activen els contactes directes. Segons un comunicat de la Presidència francesa, els dos líders han examinat la situació al país nord-africà i han revisat les operacions que han tingut lloc fins ara en aplicació de la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que ha permès ja "limitar el nombre de víctimes entre la població civil". Les operacions, afegeix la nota de l'Elisi, han aconseguit "reduir les capacitats" de Gaddafi, per a "utilitzar la força contra el seu poble". Obama també s'ha mostrat “orgullós” perquè, segons ell, l'operació “ha permès salvar vides” i ha evitat una "catàstrofe humanitària” a Bengasi, d'on les forces del dictador "s'han retirat a causa de la intervenció". Abans de la conversa telefònica, el govern francès havia proposat la creació d'una "instància de direcció política" de la intervenció a Líbia. La proposta ja acceptava el fet que les operacions haurien de tenir el suport dels mitjans militars de l'OTAN, cosa que fins aleshores havia estat el màxim obstacle per a l'acord.

La transferència del comandament de les operacions, doncs, podria produir-se "en qüestió de dies, no de setmanes". Almenys això és el que creu Obama, que pensa que a partir de llavors, l'OTAN tindrà un “paper clau en l'estructura de comandament en el futur" a causa de les seves "capacitats úniques de comandament i de control". La coalició internacional que seguirà mantenint el control polític de la missió, però, inclou països que no formen part de l'OTAN, com els socis de la Lliga Àrab, de manera que l'Aliança serà "part d'una estructura de comandament que s'internacionalitzarà quan els EUA transfereixin el control”. El president nord-americà ha insistit, com ja ve fent des que es va posar en marxa l'operació, que la participació nord-americana serà limitada i en els pròxims dies es transferirà la responsabilitat a altres membres de la coalició. De fet, els Estats Units ja han reduït de manera "significativa" el nombre d'avions que participen en la missió.

Alemanya es retira de la missió

Després que França i els Estats Units hagin decidit transferir el comandament de les operacions militars a l'OTAN, Alemanya ha ordenat a tots els seus vaixells que participen en operacions de l'Aliança al Mediterrani que es retirin de la força que aplica el bloqueig naval que fa efectiu l'embargament d'armes dictat per l'ONU. Un portaveu del ministeri alemany de Defensa ha anunciat que els quatre vaixells que fins ara participaven en l'operació tornen a estar sota el comandament alemany. El govern alemany justifica la decisió en el fet que no vol participar en acciones que impliquin l'ús de la força. En la votació del Consell de Seguretat de Nacions Unides que va donar llum verda a les operacions militars, Alemanya es va abstenir i ja va anunciar aleshores que no aportaria efectius a la missió.