Publicitat
Publicitat

ELS CLÀSSICS

Tavernari i literari

Gai Valeri Catul ha estat i segueix sent un dels poetes més controvertits de la literatura occidental. Va morir l'any 87 aC: la desaparició prematura -rondava els 30 anys- no li va impedir vessar uns quants poemes sulfurosos que encara ara es llegeixen amb el nas arrufat. Un dels seus versos que més maquillatges traduccionals ha portat al llarg de segles i segles d'edicions és el conegut " Pedicabo ego uos et irrumabo ". El professor Antoni Seva, traductor de les 116 poesies que s'han conservat, en dóna la següent versió en la col·lecció de clàssics de la Fundació Bernat Metge: "Us la fotré pel cul, jo, i per la boca". Catul ataca Aureli i Furi perquè han tingut el poeta per poc decent a causa de la lascívia d'alguns dels seus versos. "Al poeta piadós, sí, li escau d'ésser cast; els versos lleugers, no cal pas que ho siguin -continua-: aquests, al capdavall, només tenen sal i gràcia si són una mica lascius i no gaire decents i poden excitar la pruïja, no dic dels joves, sinó dels homes peluts que no poden moure el llom endurit".

Joves o peluts, estiguin o no excitats, els lectors de Catul trobaran en bona part dels seus textos molta bilis i algun elogi incondicional. Catul pot recórrer al llenguatge "tavernari de la plebs" o elevar "el to amb el consegüent tribut a la tradició literària", en paraules d'Antoni Seva. Descobrir si el poema és verinós o entusiasta és encara un plaer, malèvol i exquisit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT