Publicitat
Publicitat

MÓN

"Tothom ho ha perdut tot: la casa, la feina, els amics, la família. Qui podria continuar així?”

'The Wall Street Journal' publica la correspondència entre un obrer de la central de Fukushima i un altre treballador de Tepco a la seu central de Tòquio

Un intercanvi de correus electrònics entre un dels treballadors de Tepco que treballa en les tasques de contenció de la radiació a la central de Fukushima i un altre empleat de l'empresa a la seu central de Tòquio permet imaginar les circumstàncies extremes que aquests 400 homes estan suportant. La correspondència, publicada pel diari nord-americà The Wall Street Journal, ofereix imatges d'heroisme però també de desesperació, i un gran neguit per veure com evoluciona la situació.

L'integrant de l'equip d'emergències de Fukushima destaca al seu col·lega les “dures circumstàncies” sota les quals treballen, però alerta que “plorar és inútil” i que cal refer-se. El company que viu a Tòquio li explica al treballador de la central la situació que es viu a la capital del país i li transmet ànims per continuar amb la lluita contra els “enemics invisibles”.

En l'últim correu, l'operari de Fukushima lamenta les abundants pèrdues personals i materials que tots els habitants de la zona, inclosos els mateixos obrers de la central, han patit a causa del terratrèmol i el posterior tsunami. “Tothom ho ha perdut tot: la casa, la feina, els amics, la família. Qui podria continuar així?”, es pregunta l'obrer. Entre acusacions de negligència cap a l'empresa, el treballador agraeix el suport mostrat des de la seu central i reivindica l'esforç dels obrers que ho estan donant tot per salvar el món d'una catàstrofe nuclear.

La conversa sencera es pot llegir a continuació:

Primer correu
Sóc a la planta de Fukushima. Tu i jo ens hem vist en alguna reunió. T'escric perquè espero que la gent entengui la situació que vivim sobre el terreny: estem encara en plena lluita, però ens sentim alleugerits de saber que tenim el suport de persones com tu. Només vull que la gent entengui que hi ha moltes persones lluitant en circumstàncies molt dures a la planta nuclear. És tot el que vull.

Plorar és inútil. Si ara estem a l'infern, tot el que podem fer és arrossegar-nos amunt en direcció al cel. Si us plau, aneu amb compte amb la força adormida de l'energia nuclear. Nosaltres ens assegurarem de fer tot el possible per recuperar el complex.

M'agradaria que continuéssiu mostrant-nos el vostre suport. Moltes gràcies.

Un obrer de Fukushima

Segon correu
He llegit el teu e-mail i tot és com imaginava. No em queden paraules, només he pogut plorar.

Però com una persona que viu a Tòquio i gaudeix de l'electricitat, no em queda temps per plorar i prou. La gent de Tòquio està confosa per les apagades planificades i per les recomanacions de no acumular aliments. A estones, els ciutadans estan tranquils, però hi ha moments de preocupació per les fuites de material radioactiu. La situació només es pot definir com a estranya.

Sento que el país sent ràbia i frustració contra Tepco. I sospito que els executius de la companyia ho deuen saber prou bé. Però aquí tothom ha mostrat respecte i ha inclinat el cap per pregar per aquells que s'enfronten al patiment i lluiten al front, envoltats d'enemics invisibles.

Encara que no tinc dret a demanar-te una cosa així, et prego que et quedis allà i aguantis. El que jo puc fer per vosaltres és limitat. Però quan arribi el moment, farem tot el que calgui per protegir-vos. No us fallarem.

Un treballador de Tòquio

Tercer correu
Gràcies pel vostre esforç.

Estic segur que ja teniu prou feina a la seu central gestionant el desastre com per haver de llegir e-mails. Però m'agradaria explicar la situació actual del complex.

Hem estat treballant sense dormir ni descansar des del dia del terratrèmol per restablir els sistemes de la central. Ja han passat dues setmanes i la situació ha millorat. Desitgem que els esforços per refrigerar els reactors continuïn funcionant.

Com ja deus saber, molts dels treballadors del complex resideixen a la zona i van ser víctimes del sisme. N'hi ha molts que van perdre la casa. Jo mateix he hagut de quedar-me al quarter general des d'on es gestiona el desastre des del dia del tsunami. Des d'aleshores he estat treballant sense descans al costat dels meus col·legues.
Personalment, el meu poble, Namie-machi, que es troba a la costa, ha estat destrossat pel tsunami. L'aigua també es va emportar els meus pares i encara no sé on són. Normalment m'hauria afanyat a anar a casa seva tan aviat com hagués pogut però no puc ni tan sols entrar a l'àrea perquè hi ha una ordre d'evacuació. Les forces armades no estan comandant cap recerca i jo m'he compromès a una feina mot dura que haig de fer sota aquestes condicions mentals. No ho suporto més!

El terratrèmol va ser un desastre natural. Però Tepco és la responsable de la contaminació causada pel material radioactiu que s'ha filtrat des de les plantes nuclears. A més, em fa l'efecte que els residents de la zona creuen, encara que no ho diguin, que Tepco és la culpable del desastre.

Tothom ha hagut de marxar del seu poble i no saben quan hi podran tornar. No sabem a qui adreçar-nos ni cap a qui hem de dirigir la nostra preocupació i la nostra ràbia. Aquesta és la nostra situació actual.

Ara que comença el nou curs a les escoles, els nens de la zona hauran de traslladar-se a altres centres que quedin més a prop del lloc on s'han refugiat. Tothom ho ha perdut tot: la casa, la feina, els amics, la família. Qui podria continuar així? Et prego que comparteixis aquesta realitat amb la gent de dins i de fora de la companyia.

Molts dels obrers de la planta nuclear són residents locals. Tots nosaltres, incloent-m'hi jo mateix, som víctimes del desastre. Però estem treballant dur per completar la nostra tasca com a empleats de Tepco, abans de pensar en nosaltres mateixos com a víctimes del desastre.

Els treballadors del segon pis, especialment, estan passant temps durs. Han d'ajudar els col·legues del primer pis, que miren de restaurar la refrigeració dels reactors, però alhora han de comprovar que la resta dels pisos del complex són segurs. L'escena recorda una zona de guerra.

Tothom està treballant fins al límit, tant físic com mental. Si us plau, enteneu això.

La companyia potser es desempallega dels complexos nuclears per salvar-se, però nosaltres lluitarem fins al final. Et prego que ens seguiu donant suport des de la seu central.

Un obrer de Fukushima

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT