Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'Ara.cat recupera cada dia un dels articles d'opinió que han tingut més ressò

Volem xifres, volem idees

"No volíem tan sols documents plens de xifres, president Mas, volíem el seu lideratge. Volíem saber fins on hem d'arribar amb els sacrificis". Article publicat el 30 de juny

El gran misteri va ser desvelat per fi dimarts passat [28 de juny] i ja sabem la xifra més esperada: 39.354 milions d'euros, que és el pressupost final de la Generalitat per al 2011. La presentació va ser una senzilla exposició tècnica, en què tan sols parlaven els números. Per pura deducció, vam saber que les conselleries que disminueixen menys en termes relatius són les que pateixen les retallades més dures en números absoluts, que són les tres que justament tenen una vessant més social: Salut, Ensenyament i Benestar. El document ensenyava, també objectivament, que Agricultura és el segon departament que pateix una davallada relativa més severa, amb un descens de 25%, i que Cultura se sitúa en mínims històrics, uns despullats 302 milions d'euros. Per molt que les xifres es presentin de la manera més asèptica i més objectiva possible, per molt que s'intenti que siguin uns senzills números en un paper, la realitat és que no són xifres, sinó decisions llargament pensades.

Un pressupost és tan sols política. I en un moment tan delicat com l'actual, és directament una ideologia. Dimarts se'ns van explicar les disminucions a cada departament i se'ns en va donar una xifra global, però ens vam quedar orfes d'informació. Ningú sap a hores d'ara les conseqüències exactes d'aquest ball numèric; és a dir, fins on es concretaran les retallades als hospitals, les escoles o altres despeses de primera necessitat, com s'arriba fins al detall d'aquesta disminució i qui en surt més perjudicat. Hem anat rebent informacions desordenades, aïllades i de vegades desmentides en segona instància, com les tovalloles que un hospital va dir que retirava unes hores abans que el conseller de Salut ho negués.

De les xifres encara no hem arribat a la concreció dels fets, i la confusió sobrevola la societat catalana perquè poca gent està segura de poder dimensionar com l'afectaran les reduccions.

Però si les conseqüències són difuses, les causes són insondables. Perquè des de dimarts coneixem els fets, que són els números, però desconeixem les motivacions. No n'hi ha prou sabent el què, volem saber el per què. Al cap i a la fi, la retallada brusca a Territori i Sostenibilitat combinada amb la molt més suau d'Interior, respon segur a una idea de país en un moment complicat. Tothom és conscient que no hi ha més remei que retallar, però el que sí que es pot exigir és que es donin explicacions. Aquest pressupost, per la seva dimensió i pel moment en què ens trobem, és segurament el més important de la història de la Generalitat. Mereixia molt més que una exposició tècnica d'un conseller d'Economia. Mereixia una compareixença formal i solemne del president de la Generalitat explicant les raons profundes que han condicionat totes les decisions. Les xifres no eren el més important de dimarts; al cap i a la fi tothom és conscient que cal estrènyer-se el cinturó. El que calia eren les idees.

El silenci provoca una cascada interminable de preguntes: es podrien suprimir algunes conselleries per prioritzar més polítiques socials? Es prioritza la seguretat a ajuts de primera necessitat? És el moment adequat per retallar els recursos que equilibren la presència de la llengua catalana al territori? I els ingressos? Era un moment per renunciar a ingressar algunes partides, com ha passat amb l'impost de successions? Els que em responguin que tot això ja es reflectia al programa electoral de CiU els diré que s'ha quedat obsolet simplement perquè és en una bona part inaplicable. Ni es podran fer més guarderies ni es podran reduir les llistes d'espera, per posar-ne tan sols dos exemples.

La crisi salvatge, que no és culpa d'aquest govern ni tampoc de l'anterior, obliga a replantejar molts enfocaments. Just quan arriba el moment culminant ens trobem un PowerPoint ple de números. No volíem tan sols documents plens de xifres, president Mas, volíem el seu lideratge. Volíem saber fins on hem d'arribar amb els sacrificis que ens demani. Volíem entendre què es prioritzava i per què, i quines necessitats aquests pressupostos no podien ni podran cobrir. Volíem saber quant de temps i de quina manera haurem de passar aquesta travessia del desert. Volíem que el president que va guanyar amb tanta legitimitat les últimes eleccions deixi de donar la culpa als que hi havia abans i ens comenci a explicar com actuarà. El país no necessita números, tan sols reclama una èpica. Al contrari del seu predecessor, Artur Mas s'expressa bé en públic i és convincent quan defensa la seva gestió. Seria imperdonable que no aprofités aquestes virtuts just quan més es necessiten.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT