"He perdut l'amor dels meus fills però el tornaré a aconseguir"
Marta Luna, natural de Bolívia, treballa a Barcelona com a cangur de la Núria i el Marc. Els seus fills són a Bolívia amb el pare i viuen gràcies al sou que ella els envia puntualment cada mes
BUSQUEM GENT QUE SE'N SURT. EXPLICA'NS CASOS QUE CONEGUIS
o bé
FES-NOS ARRIBAR IDEES PER AFRONTAR CRISIS I ENTREBANCS
Corria el mes de gener del 2007 i Marta Luna tenia amigues que li havien explicat que en un país d'Europa, Catalunya, hi havia feina per a les dones. Ella segur que també en trobaria. La necessitava. A casa eren quatre i només comptaven amb el sou del pare. Era poc. Li recava deixar enrere els seus fills, tan petits. Tenien 6 anys -la nena, la Chaterine- i 3 -el nen, el Kevin Luis-. Però ho havia de fer, perquè treballaria pels seus fills. Els enviaria el que guanyés. I viurien millor.
Així ho va fer. De seguida va trobar feina com a cangur del Marc i la Núria. I la pregunta irremeiable: "Penses en els teus fills mentre ets amb el Marc i la Núria?" "Esclar. Ara la Núria té 6 anys, la mateixa edat que tenia la meva filla, la Catherine, quan vaig arribar a Catalunya".
L'enyorança la va fer tornar l'octubre passat a Sucre, a Bolívia. S'hi va presentar de sorpresa després de tants anys sense veure la família. Mare i filla van començar a plorar quan es van veure. El fill, no. "No em va reconèixer". La Marta té la certesa que els seus fills entendran que la mare marxés lluny a buscar feina.
Pots llegir l'article complet a l'ARA PREMIUM
