Núria Novell: "Quan era petita sempre estava trista i des que he après a riure ja no he parat"
Va patir abusos i maltractaments de la seva mare des d'una edat que no recorda fins als 20 anys. No l'ha perdonat, ni tampoc ho ha oblidat. Però ha après a dominar els sentiments de ràbia i tristesa que fins fa tres anys l'assaltaven contínuament i que li feien perdre la gana i la son
- BUSQUEM GENT QUE SE'N SURT. EXPLICA'NS CASOS QUE CONEGUIS
- FES-NOS ARRIBAR IDEES PER AFRONTAR CRISIS I ENTREBANCS
Quan la Núria Novell era petita s'aferrava a un pensament per sobreviure. Imaginava que era capaç d'arribar de puntetes a la balda que tancava per dins la porta del lavabo de casa seva. "La meva mare sempre em deia: «Passa tu primer i vés traient-te la roba». El dia que vaig aconseguir tocar la balda amb els dits em vaig sentir fantàsticament bé. Recordo com si fos ara el moment que vaig poder tancar la porta. Ella picava des de fora cridant que obrís però jo li deia que no".
Aquesta nena espantada i trista també tenia un altre somni: embarcar-se i salpar amb un dels vaixells que estaven atracats al port de Barcelona, i dels quals sentia a les sirenes, matí i nit, des de la seva habitació. En els dies més foscos pensava sortides més desesperades, com acabar amb tot i tirar-se per la finestra.
Podeu llegir l'article complet a l'ARA Premium de l''Ara Tu'.
