Efímers 09/02/2017

“Catalunya, com a país democràtic, vol defensar els drets humans dins del seu territori i arreu”

Entrevista a Oriol Amorós, Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania

2 min
.

Per què un pla català de refugi?

Perquè Catalunya, com a país democràtic, vol defensar els drets humans dins del seu territori i arreu. Això implica el deure de, conjuntament amb la resta de països democràtics, acollir persones a les quals els són negats els drets humans.

Com s’ha dissenyat?

A partir d’experiències que han funcionat en altres països, com el Canadà o Islàndia, i en altres àmbits aquí a Catalunya, com en mentoria de joves immigrats o de joves extutelats. La mentoria, és a dir, persones que acompanyen persones, ha donat bons resultats en situacions en les quals cal fomentar la plena autonomia. Els mentors no han d’ensenyar la llengua, sinó acompanyar en el seu aprenentatge; no han de donar feina, sinó acompanyar en la seva recerca; no són (obligatòriament) amics, sinó que acompanyen en la construcció de vincles amb una nova societat per a les persones refugiades.

Com s’avaluarà el programa?

Es demanarà a les persones refugiades beneficiàries un compromís amb un programa individualitzat d’activitats per a la millora de la seva autonomia, afavorint el seu coneixement de la llengua catalana, la seva ocupabilitat i els seus vincles amb la societat d’acollida. Trimestralment es farà un seguiment d’aquest programa des del seu ajuntament.

Per què cal la implicació de la ciutadania?

El programa parteix d’una idea senzilla i clara: els refugiats són persones normals a qui s’ha tallat els vincles en el seu país d’origen i cal refer-los en el país d’acollida. Per establir nous vincles amb la societat catalana, ningú millor que la ciutadania. Si, a més, es fa en grups de tres a cinc persones que ja es coneixien prèviament, estem facilitant la participació d’un entorn molt més ampli en l’acollida de persones refugiades, cosa que multiplica les possibilitats d’aprenentatge, de recerca d’oportunitats o de nous vincles.

Què fa la Generalitat per poder acollir més persones refugiades?

El programa inclou una prestació per cobrir les necessitats bàsiques de les persones refugiades. Però més enllà d’aquest programa, el Govern ha endegat un inventari de recursos en el qual hi ha, entre altres coses, recursos habitacionals per a 1.200 persones, de moment, provinents de particulars, entitats, ajuntaments i del mateix Govern que, per exemple, ha posat més de 30 pisos a disposició. Una part d’aquestes places estan ocupades pel programa estatal, i les hem posat a disposició davant la manca d’inversió i d’ajut de l’Estat per trobar habitatge.

Quin vincle hi ha amb el programa estatal d’acollida per a persones refugiades?

Cal dir, en primer lloc, que com que es tracta d’un programa d’acollida i integració hauria de ser gestionat per la Generalitat i els ajuntaments. Hi ha diverses sentències que així ho avalen. Malgrat aquest conflicte competencial, per ajudar les persones que estan en una situació de vulnerabilitat com és el refugi, ens hem posat a disposició de les entitats que gestionen el programa estatal en diversos aspectes. Tant per acollir més persones, buscant-los recursos habitacionals, com per acollir-les millor, col·laborant en la formació, facilitant l’accés als serveis públics d’ocupació, establint un protocol especial sanitari, entre altres mesures.

stats