TEMPLERS. Guerra i religió a l’Europa de les croades

'Templers. Guerra i religió a l’Europa de les croades' és la primera gran exposició a Catalunya dedicada a conèixer de manera rigorosa i atractiva qui eren els templers. L’objectiu d'aquesta mostra al Museu d'Història de Catalunya (mhcat.cat) és ensenyar la vida dels membres d'aquest orde allunyada del paper esotèric que se’ls ha atribuït i mostrar com van arribar a ser religiosos adherits rigorosament a l’ortodòxia catòlica. El cristianisme sempre havia considerat el monjo com el millor exemple de cristià, mentre que la professió guerrera es tenia per impura i pecaminosa; els templers eren homes que van fer els vots de pobresa, obediència i castedat i que, quan no estaven en campanya, duien una vida molt similar a la de la resta de monjos.

Amb la reconstrucció de l’hàbit i les insígnies es tracten els dos tipus de templers, cavallers i sergents. S’hi mostren peces d’armament medieval que portaven, com la fulla d’espasa que, segons diversos erudits, podria ser de la llegendària Tisó.

Per acabar, l’exposició tracta el desprestigi del Temple i l’expulsió dels templers de Terra Santa amb les acusacions consegüents. A França se’ls va arribar a torturar mentre que a la resta de països d’Europa els van confiscar tots els béns i riqueses, de manera que van quedar tan desprestigiats que el Papa, l’any 1312, va suprimir l’orde. La seva fi donarà lloc a una llegenda.

Per això, la mostra vol col·laborar a fer visible que el ràpid creixement, el gran poder i la seva abolició han donat lloc a diverses especulacions sense cap base probatòria.

Sis àmbits

L’exposició està constituïda per un recorregut que parteix de l’inici de la vida dels templers i del perquè del seu nom, fins al desprestigi del Temple i l’expulsió dels templers de Terra Santa. Així, el recorregut passa per diferents àmbits: 'El món mediterrani en les albors de la croada'; 'La idea de guerra santa i la Primera Croada'; 'Els templers' i 'La vida dels templers'; 'El Temple a la Corona d’Aragó'; 'La fi del Temple', i 'La llegenda'.

Els templers van ser un dels ordes religiosomilitars més famosos de l’Edat Mitjana. El seu nom real era els Pobres Cavallers de Crist, però eren coneguts com a templers perquè es creia que residien a l’antic temple de Jerusalem, que en realitat era la mesquita d’Al-Aqsa.

L’orde va ser creat pels atacs continuats dels bandits que assassinaven els cristians que pelegrinaven a Jerusalem. Després de la Primera Croada, Hugues de Payens, noble i cavaller, va decidir amb altres cavallers protegir els pelegrins i alhora portar una vida religiosa en comú, fent vots monàstics, portant una existència de monjo i guerrer.

El 1129 l’orde va ser aprovat oficialment per l’Església durant el Concili de Troyes. D’aquesta manera, els templers van créixer de mida i poder, i es van convertir en la tropa d’elit en les batalles clau de les croades. La seva missió va durar gairebé dos segles.

Ambició pels béns

El propòsit de les croades era restablir el control cristià sobre Terra Santa, que és el territori geogràfic que comprèn els llocs on s’havien desenvolupat bona part dels fets bíblics, tant de l’Antic com del Nou Testament. Les croades se sostenien principalment en contra dels musulmans, però més tard també n’hi va haver contra esclaus pagans, heretges càtars i bizantins ortodoxos. La missió primordial del Temple, però, sempre va estar a Terra Santa.

A principis del segle XIV, amb la pèrdua dels últims reductes cristians de Terra Santa i amb l’elecció del nou papa Climent V, el rei francès Felip IV, que ambicionava els béns dels templers, va pressionar-lo fins a aconseguir la supressió de l’Orde Templer el 1312. Entre el 1307 i el 1314 un gran nombre de templers francesos van ser capturats, induïts a confessar heretgies sota tortura, i cremats a la foguera. A la Corona d’Aragó i a altres llocs d’Europa, els monarques també van fer arrestar els templers, però finalment van ser declarats innocents.

La seva violenta eradicació va començar a donar lloc a especulacions i llegendes que els han mantingut vius fins als nostres dies.

Per aquest motiu, l’exposició vol transmetre la importància real del llegat templer deixant de banda el pensament màgic i acientífic que se n’ha apropiat per al seu benefici comercial, i també pretén convidar l’espectador a reflexionar sobre la violència religiosa, una realitat que malauradament encara ara perdura.

Museu d’Història de Catalunya

Plaça de Pau Vila 3, Barcelona

Dates de l’exposició ‘Templers’

-Del 31 de març al 23 de juliol del 2017

Horari

-De dimarts a dissabtes, de 10.00 a 19.00 h

-Diumenges i festius, de 10.00 a 14.30 h

-Dilluns, tancat

-Diumenge 23 d’abril (Sant Jordi), jornada de portes obertes