Videocreació a l’Arts Santa Mònica

Una exposició sobre els pioners, una proposta de nova creació de Joan Morey i una mostra en què el vídeo i el llibre dialoguen interdisciplinàriament

Aquest maig és el mes de la videocreació a l’Arts Santa Mònica (ASM), que ha culminat amb la inauguració, aquest dimecres passat, del Festival Loop, la cita pionera del videoart, que arriba a la seva quinzena edició. En aquest context, l’ASM acull tres exposicions que permeten fer retrospecció i prospecció sobre el videoart o la videocreació. (Re)visionats, (re)visitats permet fer una relectura dels inicis a partir de l’obra primerenca de tres referents com Eugènia Balcells, Antoni Muntadas i Carles Pujol; Cos Social (lliçó d’anatomia), exposició-projecció de Joan Morey que acaba de guanyar la 3a edició del Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, l’Arts Santa Mònica i el Festival Loop, ens situa en clau de futur, i Llegible-Visible. Entre el fotograma i la pàgina, que no forma part de la programació del Loop, ho emulsiona tot amb un repàs a la història de la modalitat artística, des dels anys 20 del segle passat fins a l’actualitat, però en relació a la convivència amb publicacions en paper.

(RE)VISIONATS, (RE)VISITATS. Una relectura dels inicis del videoart espanyol. Nivell 1, fins al 28 de maig.

L’exposició, a cura d’Albert Alcoz, formula una lectura contemporània de l’obra videogràfica i audiovisual preliminar d’Eugènia Balcells (Barcelona, 1943), Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) i Carles Pujol (Barcelona, 1942). Projeccions, videoinstal·lacions i vídeos monocanal -fets a partir dels anys setanta- articulen un recorregut al voltant del treball de tres pioners en l’ús del vídeo com a eina artística. L’itinerari s’inicia amb l’exhibició de més de setanta documents -seleccionats per Antoni Mercader- englobats sota el títol 35 ítems per a documentar la irrupció del videoart a Espanya, 1974-1990. Eugènia Balcells analitza les estratègies de seducció del cinema i la televisió, assenyalant la necessitat de postures feministes en el camp de la representació, mitjançant la pràctica del desmuntatge i l’apropiació. Antoni Muntadas estudia els mecanismes ideològics dels mitjans de comunicació de masses, proposant experiències televisives de caràcter alternatiu o suggerint desplaçaments cognitius que impliquen críticament l’espectador. Carles Pujol reflexiona sobre els codis de percepció visual de l’espai, investigant les possibilitats estètiques del vídeo analògic a partir de la documentació del fet de dibuixar i la incorporació participativa del circuit tancat. Si el concepte (re)visionats fa referència al fet d’observar els vídeos amb una mirada actual, la noció (re)visitats posa èmfasi en l’acte de recórrer les instal·lacions, escoltant les seves dinàmiques auditives. La relectura correspon a la iniciativa del Loop, que enguany ha iniciat la recuperació, digitalització i presentació online de desenes de documents impresos. Revisionar, revisitar i rellegir els treballs de Balcells, Muntadas i Pujol permet entreveure, des d’una perspectiva recent, el valor d’unes obres que ja formen part del patrimoni cultural videoartístic d’aquest país.

LLEGIBLE-VISIBLE. Entre la pàgina i el fotograma. Nivell 2, fins al 28 de maig.

La mostra, a cura de Mela Dávila, reuneix de forma simultània publicacions i peces audiovisuals en una selecció que, a partir dels antecedents als anys 20 del segle XX, repassa els moments més destacats fins a l’actualitat d’aquesta relació, amb una especial atenció en el moviment conceptual dels anys 70 i en la revolució digital des dels inicis del segle XXI. Les peces tenen un doble caràcter imprès i audiovisual: llibres d’artista, postals, cartel·les, vídeos, pel·lícules i diapositives.

La mostra recull i repassa 25 projectes de 32 artistes internacionals i intergeneracionals. Alguns artistes internacionals amb presència a la mostra són: Chris Marker, Christian Boltanski, Dan Graham, Lawrence Weiner, Stanley Brouwn i William Kentridge. També hi participen els artistes catalans Marcel Pey, Patrícia Dauder, Miralda, Benet Rossell o el col·lectiu Cine Quieto, entre d’altres.

L’exposició convida a reflexionar sobre qüestions com la seqüencialitat, la narració, la cinemàtica, el pas del temps, el muntatge, la representació del moviment i, en definitiva, la relació entre publicacions i documents audiovisuals.

COS SOCIAL ( Lliçó d’anatomia ). Espai Balcó, del 27 de maig al 13 de juliol.

En el marc del Festival Loop Barcelona 2017 Morey estrenarà a l’Arts Santa Mònica el seu projecte concebut com una videoperformance que examina la construcció social del cos en la cultura contemporània occidental i el seu desencadenant en l’àmbit de la performance artística. Des d’una revisió dels enfocaments teòrics de la sociologia del cos, el projecte reactivarà les lliçons d’anatomia en la pintura barroca i la seva performativitat contraposant dos elements fonamentals: el cos (del performer ) i l’escenari (on es duu a terme l’acció).

Cos social (Lliçó d’anatomia) pretén organitzar, analitzar i disposar els codis d’execució d’una obra d’art a través d’una recerca genealògica del mitjà que la determina. De fet, el subtítol del projecte bé podria ser Lliçó d’anatomia [de la performance], ja que un dels objectius de l’artista és desgranar la gramàtica de la performance, en concret la que situa el cos en un primer plànol, i la seva traducció al llenguatge de la videocreació per a l’àmbit de la pantalla.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT