Una eina clau per garantir el dret a l’habitatge davant el risc d’exclusió social

Catalunya torna a disposar d’una eina clau per garantir el dret a l’habitatge. La llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, ja està en vigor. D’aquesta manera es posen en marxa i ja són d’aplicació les mesures que preveu el text, que permetran a les administracions disposar de més instruments per ajudar les famílies que estan endeutades, ampliar el parc públic d’habitatges i evitar els desnonaments. La llei va ser impulsada per la Generalitat i aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el 23 de desembre. El text és fruit de la proposta elaborada pel grup de treball constituït per representants de la Generalitat, d’entitats municipalistes, del Consell de l’Advocacia Catalana i de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta llei dona resposta a la suspensió, per part del Tribunal Constitucional, dels articles referents a l’habitatge de la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Una resposta ràpida, necessària i de país per ajudar les famílies que més ho necessiten i garantir-los el dret a l’habitatge.

La nova llei prioritza la mediació entre els bancs i les famílies amb sobreendeutament a causa de l’habitatge, preveu mecanismes per reduir el nombre de pisos buits, estableix mesures per reallotjar amb lloguer social famílies en risc d’exclusió, preveu expropiar temporalment l’ús de pisos a bancs, a les seves filials o a fons d’inversió per disposar d’habitatge públic per fer front a les necessitats de pisos socials i evitar desnonaments, permet avançar en la gestió de l’ocupació d’habitatges públics, recull el compromís del Govern de presentar en un màxim de 9 mesos una llei per regular el lloguer a Catalunya, i permetrà aplicar l’impost de pisos buits sobre el triple de municipis i dedicar la recaptació a polítiques d’habitatge.

Més municipis

Una altra de les novetats de la llei és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern té acreditat que hi ha alta demanda d’habitatge social, que passen de 72 municipis previstos fins ara, als 234 de la nova normativa. Aquesta ampliació donarà eines al Govern i a més municipis per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió residencial, i també donarà més capacitat per augmentar el parc públic a través del dret de tempteig i retracte. Igualment, es podran mobilitzar més pisos buits d’entitats financeres, les seves filials o fons d’inversió, ja que l’impost sobre pisos buits serà d’aplicació a les 234 poblacions. Amb aquest increment, el Govern preveu una recaptació de fins a 20 milions d’euros.

JORNADES FORMATIVES SOBRE LA LLEI

El Govern ha programat entre el 15 i el 24 de febrer jornades de formació a tot el territori que s’adrecen als responsables i tècnics de les oficines locals d’habitatge, tècnics de serveis socials i responsables jurídics i càrrecs electes. La formació s’estructurà en tres blocs: el procediment de mediació i les comissions d’habitatge i assistència per a situacions d’emergència social; l’expropiació temporal d’habitatges buits i lloguer social obligatori, i altres instruments amb incidència en les polítiques d’habitatge.

EINES QUE APORTA LA LLEI

Mobilització de pisos buits

Una de les prioritats de les polítiques públiques d’habitatge és la mobilització del parc d’habitatges buits. En aquesta línia, un dels instruments previstos a la llei és l’expropiació temporal de l’ús dels habitatges buits d’entitats financeres i grans propietaris, que permetrà donar-los un ús social en un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació. Hauran de ser pisos inscrits al registre d’habitatges buits de la Generalitat o situats en municipis amb necessitats d’habitatge social. Una mesura que compta amb una dotació econòmica de 14 milions d’euros, que aportaran al 50% els ajuntaments i la Generalitat, amb els quals es calcula que es pot expropiar l’ús d’uns 2.000 pisos buits.

Reallotjament de famílies amb risc de perdre la casa

La nova llei també incorpora que les entitats financeres, les seves filials i fons d’inversió tenen l’obligació de reallotjar les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge, una mesura que servirà per evitar desnonaments. Es fixa un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a tres més, els bancs i grans propietaris ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades.

Mediació per resoldre casos d’endeutament

Pel que fa als processos de mediació entre famílies amb sobreendeutament i entitats financeres, el nou text estipula la creació de comissions a tot el territori, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que analitzaran els casos de sobreendeutament i elaboraran plans integrals per solucionar-los. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE). Les famílies amb problemes de sobreendeutament per l’habitatge ja poden fer al través de la pàgina web agenciahabitatge.gencat.cat la sol·licitud de la mediació que es gestionarà a través d’aquestes comissions, que es constituiran un cop ha entrat en vigor la llei.