La comunitat internacional comença a moure's per actuar a Líbia

BarcelonaDesprés de l'acord assolit a la seu de les Nacions Unides per declarar una zona d'exclusió aèria a Líbia i evitar, d'aquesta manera, que el règim de Gaddafi continuï bombardejant la població civil, la comunitat internacional comença a posar en marxa la maquinària diplomàtica per fer efectiva la resolució del Consell de Seguretat. El president dels EUA, Barack Obama, ja s'ha compromès a col·laborar estretament amb el Regne Unit i França, el gran promotor de la moció votada a Nacions Unides. A mes, la diplomàcia nord-americana també vol establir aliances amb països de l'entorn per a garantir l'ajuda als rebels. Aquestes opcions passen per Jordània, Qatar o els Emirats Àrabs Units.

Segons un comunicat de la Casa Blanca, el president dels EUA ha mantingut converses telefòniques amb els seus homòlegs britànic, David Cameron, i francès, Nicolas Sarkozy, després de l'aprovació de la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l'ONU que autoritza l'ús de la força per protegir la població civil líbia dels atacs de les forces de Muammar al-Gaddafi. Els líders estan d'acord en el fet que Líbia ha de complir "immediatament" amb tots els termes de la resolució i insisteixen que la violència contra la població civil "ha de cessar". Els mandataris han acordat, a més, coordinar estretament els propers passos i seguir treballant amb els socis àrabs i altres aliats internacionals per assegurar el compliment de la resolució del Consell de Seguretat.

Caldrà veure, però, quins són els moviments dels països que es van abstenir en la votació de la resolució, especialment els dos membres del Consell de Seguretat, Rússia i la Xina. De moment, Rússia ja ha avançat que no participarà en cap operació a Líbia. El cap de l'Estat Major, Nikolái Makárov, ha descartat l'opció i ha apostat per un "alto el foc immediat". La Xina, per la seva banda, ha expressat "reserves" sobre la resolució de l'ONU ja que s'oposa per sistema a intervencions militars per solucionar conflictes interns d'un país. Les altres tres abstencions van arribar dels seients ocupats per Alemanya, que des del primer moment ha estat reticent a una intervenció, i de dues grans potències emergents com l'Índia i el Brasil. El govern alemany ja ha dit que les seves tropes no participaran en l'operació i s'ha mostrat escèptic sobre el contingut de la resolució.

Entre tant, altres països com el Canadà, Bèlgica o Noruega ja tenen plans per enviar avions de combat a la zona, segons publiquen diversos mitjans locals. La decisió estaria pendent només de la llum verda del primer ministre del país, Stephen Harper. En canvi, Itàlia, l'antiga metròpoli, no participarà amb avions en cap operació militar tot i que cedirà algunes bases militars. El govern de l'Equador també ha expressat preocupació per l'acord de Nacions Unides ja que “podria derivar en una situació semblant a la de l'Iraq i els Balcans”.

Pel que fa a les institucions internacionals, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, que ha qualificat d'"històrica" la decisió de l'organització, ha volgut esvair els dubtes i ha demanat una “acció immediata” perquè l'acord no quedi en paper mullat. Segons Ban, la resposta de l'ONU després de l'acord ha de ser “conjunta, efectiva i a temps". L'OTAN, per la seva banda, ja s'ha declarat "disposada a actuar" però ha establert tres condicions: que la seva participació sigui imprescindible, que hi hagi un mandat legal fort i que hi hagi suports a la zona. Els ambaixadors dels països que formen part de l'Aliança es reuneixen avui per discutir com donen força a la resolució de l'ONU.