Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'Ara.cat recupera cada dia un dels articles d'opinió que han tingut més ressò

A la corda fluixa

"El Govern de la Generalitat va seguir gastant com si res. No pas per ajudar la banca com han fet els governs centrals de tot el món (malauradament, la Generalitat no hi té competències), sinó per practicar el pa i circ social". Article publicat el 10 de juny

La setmana passada la diputada d'ICV Laia Ortiz va preguntar pel cost de la fotografia oficial del president Mas. La pregunta ha posat en evidència dos fets. El primer, que hi ha diputats que es dediquen a collonades de baixíssim nivell. El segon, que la resposta a la pregunta (la fotografia del president Mas ha costat 324,78 euros mentre que la del president Montilla va costar 7.710,40 euros) demostra la frivolitat amb què el Govern d'aquesta diputada va administrar els nostres diners. Però aquesta setmana passada també ha presentat comptes el conseller Mas-Colell. Són uns pressupostos que diuen moltes coses.

Aquests pressupostos pretenen reduir un dèficit desbocat. L'anterior Govern es va embarcar en unes despeses a les quals no podia fer front i es va endeutar en excés. I qui va decidir aquesta aventura malbaratadora? Preguntin-ho al tripartit (per exemple, a la diputada Laia Ortiz), perquè l'orgia va tenir lloc entre els anys 2004-2010, període en què la despesa va augmentar un 60%. Aquella bogeria porta a les limitacions d'ara. Hi ha aspectes del projecte de pressupostos que donen pistes a aquell que es vulgui informar.

El deute de la Generalitat (diners que la Generalitat deu als que n'hi han prestat: bancs, ciutadans que han comprat bons, etc.) va començar a disparar-se l'any 2008. L'any 2007 aquest deute equivalia al 7,5% del PIB català, però el 2010 ja era del 16,2% (més del doble). Lliçó: els anys 2008 i posteriors no es va voler reduir la despesa ni assumir que havíem entrat en crisi. El govern de la Generalitat va seguir gastant com si res. No pas per ajudar la banca com han fet els governs centrals de tot el món (malauradament, la Generalitat, en aquest àmbit, no hi té competències), sinó per practicar el "pa i circ social". Per fer-ho es van demanar més préstecs. Aquesta manera d'actuar és típica dels populistes tipus Evita Perón. No explicar a la població el que hi ha i, en definitiva, crear inconsciència social i enfonsar el país. Ara la gent, sorpresa, es pregunta: "Per què em redueixen prestacions?" Molt senzill: perquè el país no les pot pagar. No només no les pot pagar ara. Ja no les podia pagar l'any 2008. Però el Govern d'aleshores no va voler explicar-ho i va passar la pilota a les futures generacions demanant préstecs que ens hipotecaran durant anys.

Més conseqüències de l'endeutament. Quan es té un préstec, s'han de tornar els diners i, a més, s'han de pagar interessos. Doncs bé, l'increment dels interessos del deute de la Generalitat del 2011 respecte del 2010 és de 559 milions d'euros. Saben què vol dir això? Doncs equival gairebé a dos departaments de Cultura. Però la Generalitat continuarà necessitant diners per, malgrat les restriccions econòmiques, seguir funcionant. Necessitarà, aproximadament, mil milions d'euros al mes. D'on els traurà? Si pot, principalment, del deute públic (els bons que ja ha emès, més altres que haurà d'emetre). Però tot això només pot fer-ho en un ambient en el qual els mercats tinguin confiança. Cosa que no està garantida.

I no està assegurada perquè el govern espanyol s'ha encarregat de projectar, aquí i a l'estranger, una imatge dolenta de Catalunya. Ha dut a terme una acció perversa: fer veure als mercats internacionals que si Espanya no controla el dèficit serà per culpa de Catalunya (Brussel·les i l'agència Moody's ja han comprat la idea). Des d'aquest punt de vista podríem dir que, efectivament, estem a la corda fluixa. Estem en una situació en la qual Déu hi pot fer més que nosaltres. Pregar per tal que la confiança dels mercats respecte de Catalunya no caigui més del que ha caigut i poder, així, anar tirant fins que l'economia mundial tibi amb prou força de nosaltres.

Aquests pressupostos no són per fer política de país -algun cínic té les galtes de demanar quin projecte hi ha al darrere-. Aquests són uns pressupostos per tal que el país no s'enfonsi. Per practicar el "qui dia passa any empeny". Perquè la porqueria que han deixat els governants precedents no dóna per a més. Alguns es lamenten que els nostres serveis socials es redueixin, cosa que ens allunya del model suec. Haurien de donar gràcies que no ens apropem al model islandès perquè molts desitjaríem que determinats polítics fossin processats per portar el país a la ruïna. Més valdria que determinats exgovernants tinguessin una mica de vergonya i d'ètica.

Dit tot això, ara toca arremangar-se per reclamar el que és nostre. Que s'aturi l'espoli fiscal que practica Espanya amb Catalunya. Ni el president Mas ni el conseller Mas-Colell podran comptar amb l' empresariado catalán que corria per Sitges. Els ho diu algú que l'any 2003 va organitzar, amb més gent, la campanya www.desequilibri.org , que es va haver de pagar. Algú que sap quins empresaris, discrets, van posar-hi diners i quines "elits econòmiques" barcelonines (que surten sempre a les fotos) van dir-nos que el tema de les balances fiscals era mentida i que no en volien saber res. Els tinc tots a la llista, saben?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT