Publicitat
Publicitat

DEBAT EL FUTUR DE LA UNIÓ

La crisi de l'euro ha destapat totes les debilitats d'un projecte europeu Sense lideratge ni fortalesa econòmica

Podem creure encara en Europa?

La crisi grega ha estat tan forta que en qüestió de mesos ha aconseguit eclipsar gairebé tot el que representa Europa. L'europeisme va de baixa. Podem creure encara en un projecte comú?

"Si explota l'euro, explota Europa", advertia dimecres, amb la seva grandiloqüència habitual, el president francès, Nicolas Sarkozy. Als carrers d'Atenes els grecs culpen tant el seu govern com la Unió Europea i l'euro de la crisi que els ha enfonsat en la pobresa i, sobretot, en la desesperança. Una crisi en un país d'11 milions d'habitants que representa el 2% del PIB de tota la UE ha estat suficient per posar en qüestió el projecte europeu. Els problemes financers de Grècia han estat la gran via d'aigua per on s'ha escolat la impotència política dels actuals líders de la Unió. "Són incapaços d'anar més enllà de mesures conjunturals que només allarguen els problemes", els retreu el catedràtic de ciència política de la UB Cesáreo Rodríguez-Aguilera.

El drama grec ha mogut la foto, que ha quedat atrapada en el minut a minut d'Atenes. Mentrestant, Irlanda -el primer receptor del fons de rescat europeu- ja surt de la crisi. Ningú recorda que Hongria va ser el primer país de la UE que va haver de recórrer a l'FMI a finals del 2008. La sacsejada econòmica ha provocat la caiguda dels primers governs comunitaris, que canvien de color polític. I la UE ha aprovat un paquet de mesures importants per millorar d'una vegada la coordinació de la seva política econòmica.

Diuen les enquestes d'opinió europees, l'Eurobaròmetre, que Irlanda és avui el país més convençut dels beneficis de formar part de la UE (un 78% de la població). En només sis mesos el seu europeisme va créixer nou punts. En l'altre extrem, els grecs figuren ara entre els més euroescèptics. Només un 47% ho veuen en positiu.

"Hi ha vida després de tot això -confia Blanca Vilà, directora de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus-. Cal reforçar el que ja hi ha i esperar el moment oportú per fer un veritable salt polític i democràtic". ¿Què és el que encara funciona a la UE, i que la foto fixa del descontentament de la plaça Sintagma i de la incapacitat política de Brussel·les ha fet fora de la imatge?

L'euro

El mercat únic i la moneda única per a una UE encara desigual

"Els motius pels quals es va crear la moneda única continuen sent veritat", explica Joan Carles Suari, catedràtic de teoria econòmica de la UB. "Hi ha un mercat únic que funciona i fa més fàcils les transaccions. El que ha canviat és la decadència d'Europa i l'emergència de nous poders econòmics", sentencia.

Aviat farà vint anys de la creació del mercat interior que va acabar amb les barreres tècniques i burocràtiques que frenaven el lliure comerç i la lliure circulació de mercaderies. La Comissió Europea calcula que aquests canvis, que avui donem per descomptats, van ajudar a crear més de 2.700.000 llocs de treball addicionals.

El problema, segons Suari, és que quan es va vendre la nova moneda no es va avisar prou que "cobrar amb l'euro dels alemanys no significava tenir els seus salaris ni el seu nivell de vida: no n'hi ha prou tenint la mateixa moneda, també cal tenir la Siemens i la Mercedes" perquè la convergència sigui real. És l'abisme que avui separa Alemanya de Grècia. El diari britànic The Daily Telegraph, portaveu de l'euroescepticisme, parlava aquesta setmana d'una Unió de Desiguals.

El dia a dia

De la telefonia a la sanitat, la UE ha transformat la vida quotidiana

Europa també s'escriu des de les petites coses. Les trucades de mòbil a mòbil entre països veïns s'han abaratit un 60% des que Brussel·les va posar límits a les tarifes de roaming en les trucades internacionals dins del territori comunitari.

Avui en dia es pot viatjar per la UE amb una única targeta sanitària que garanteix atenció mèdica en una trentena de països. Als que vagin més enllà del continent, la Unió Europea els garanteix protecció consular com a ciutadans europeus en qualsevol ambaixada d'un país comunitari.

L'euroescepticisme ha magnificat aquesta imatge de l'Europa burocràtica i ultrareguladora que pretén controlar fins i tot la mida de les gàbies en què es transporta el bestiar. Però també és una Unió que té la legislació de protecció mediambiental més avançada del món i un alt nivell de protecció dels consumidors.

En aquests temps de crisi política i falta de lideratge, Brussel·les ha fet d'aquesta construcció quotidiana la seva millor arma per no allunyar-se més dels ciutadans. És aquesta Europa "instrumental", com l'anomena el professor Rodríguez-Aguilera, "que és acceptada si ens proporciona algun benefici".

Els joves

L'intercanvi d'estudiants ha fet un nou europeisme

"Els joves d'avui ja no es coneixen a les trinxeres, sinó amb l'Erasmus", comentava fa temps un funcionari europeu. Les ferides d'aquella Segona Guerra Mundial que van portar a la creació d'un mercat comú són història per a les noves generacions. Però cada any 200.000 joves europeus estudien en un altre país de la Unió amb la beca Erasmus.

Una de les primeres decisions de la recent escollida primera ministra de Dinamarca, Helle Thorning-Schmidt, va ser aixecar els controls policials que els seus antecessors en el càrrec havien reinstaurat a les fronteres, amb què amenaçaven la lliure circulació de persones en l'espai Schengen. Thorning-Schmidt és una declarada europeista que va estudiar al Col·legi Europeu de Bruges, on va conèixer un estudiant britànic que avui és el seu marit. Una història paral·lela a la del vice-primer ministre del Regne Unit, el liberal Nick Clegg, un dels pocs polítics declaradament europeista del seu país. A Bruges Clegg hi va conèixer una advocada espanyola amb qui es va casar.

Des de principis dels 90, hi ha generacions de joves que -amb els estudis, els viatges low cost i les xarxes socials- han construït una nova realitat amb Europa com a paisatge comú. L'Erasmus és sobretot -diu Blanca Vilà- "una experiència personal", que en el món universitari s'ha guanyat frívolament el sobrenom "d'orgasmus".

La solidaritat

Del pla Marshall de la postguerra al nou fons de rescat

Només en els últims cinc anys, Espanya ha rebut de mitjana més de 5.000 milions d'euros anuals en fons estructurals i de cohesió. Aquest ha estat l'autèntic pla Marshall que ha transformat la fesomia i l'economia de l'Estat. Des de principis dels anys 90 els fons regionals han estat decisius en l'intent d'acostar el desenvolupament econòmic i la cohesió social entre les zones més riques i les menys fortes de la Unió.

A mesura que la UE ha anat augmentant en nombre de socis, però, els països que més aporten al pressupost comunitari s'han mostrat més reticents a seguir fent créixer les arques comunitàries. La crisi financera ha imposat ara un nou debat, liderat per Alemanya, sobre els límits de la solidaritat entre estats europeus. Tot i això, la solidaritat hi és. El rescat de Grècia ha estat lent, políticament mal gestionat i dolorós, però, de moment, ja ha desemborsat 108.000 milions d'euros per al país hel·lè. Europa hi és, però li falta l'ànima.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT