Albiol, l'infiltrat de CiU i Paco Mirinda

BadalonaCompte enrere de campanya. El PP diversifica els actes per arribar al màxim de gent possible. S'hi juguen la revàlida a les polítiques econòmiques de l'executiu de Rajoy i l'afebliment en la mesura del possible del procés sobiranista català. Alícia Sánchez-Camacho -ella també fa la seva pròpia campanya- obre joc amb el candidat català del PP, Santiago Fisas, a Sant Just Desvern, amb una visita al geriàtric Nostra Senyora de Lourdes, amb partida al dominó inclosa de Camacho. Els vots dels pensionistes, prioritat dels populars. En acabat, Fisas rep el president de la Xunta de Galicia, Alberto Núñez-Feijóo, per reunir-se amb cases regionals a Lleida. En paral·lel, l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i el ministre de l'Interior, Jorge Fernández-Díaz, es troben a Badalona. Alt voltatge, a Badalona.

El lloc triat per al míting de Farnández-Díaz i Albiol promet: una terrassa arran de mar al més pur estil dels 'merenderos' dels anys setanta i vuitanta. El mobiliari bicolor, blau i blanc, encaixa a la perfecció amb els colors corporatius del PP. Ambient de 'Verano Azul'. A tocar de la sorra de la platja, un senyor d'edat avançada es passeja a pocs metres de la terrassa amb tanga -tanga seria una forma generosa de definir-ho. I barra lliure. Fins que Albiol, en veure que genera més atenció el tirador de cervesa que el ministre, pren el micròfon: "Desallotgin la barra". Dit i fet. Qualsevol diu que no als dos metres d'alcalde amb el ministre Fernández-Díaz al costat. Tothom pren els seus llocs en qüestió de segons. I comencen els parlaments. Albiol, per deixar clar que 'primer els de casa'. Fernández Díaz, abundant sempre que un micròfon l'apunta, diu que no permetrà cap 9-N que li pregunti si estima més el pare o la mare (sic).

"Sóc convergent. No ho xerreu"

A mig parlament, referència inquietant d'Albiol: "Aquí hi ha gent que mai ha votat al PP. Fins i tot n'hi ha que militen en un altre partit". Mirades encuriosides a costat i costat. "Jo no pretenc canviar les conviccions de ningú. El que sigui socialista, que ho segueixi sent. El que sigui nacionalista, que ho segueixi sent", diu. Albiol ha detectat almenys un socialista i un nacionalista, penso. Acaben els discursos. Un senyor seriós, got en mà, s'acosta a les taules on els periodistes aprofitem per enviar cròniques. "Tu de quin mitjà ets?", pregunta en castellà. "La Razón", respon un company. "Jo sóc convergent. No ho xerreu", replica misteriós. "Al Francisco Mirinda el veig molt a la televisió", afegeix (es refereix a Francisco Marhuenda, director de 'La Razón'). Només faltava la Mirinda per retornar del tot als 'guateques' i als 'merenderos' dels '70-'80.