REFERENTS QUIN PAÍS VOLEM SER?
Especials 01/12/2013

Catalunya es fixa en el centre i el nord d'Europa

Els països d'èxit combinen innovació institucional, estats del benestar forts i economies competitives

Jordi Muñoz
4 min

PolitòlegDes que, fa una mica més d'un any, el debat sobre la independència va entrar de ple en la centralitat de la política catalana, bona part de les discussions s'han centrat en el mateix procés. De fet, és simptomàtic que per referir-se al debat sobre la independència sovint es parli una mica eufemísticament del procés . El debat gira al voltant de qüestions com la consulta, la pregunta, el referèndum, les eleccions plebiscitàries, la declaració d'independència, etc.

És raonable que sigui així: és un procés extremadament complex i requereix que s'hi aboquin molts esforços per resoldre els grans reptes que planteja la contradicció entre la voluntat de decidir de la majoria social i política catalana, i el tancament absolut de les institucions espanyoles.

Però perquè el debat sobre el procés tingui ple sentit cal que vagi acompanyat d'un debat sobre l'objectiu: a més de parlar de com ho farem, cal parlar de què volem fer. Les dificultats del procés prenen sentit només si sabem, col·lectivament, per què ens fiquem en una aposta tan complexa com aquesta. Precisament aquesta és l'opció de l'ARA: contribuir a fer més viu el debat sobre els reptes i les oportunitats de futur que planteja l'actual moment històric.

Es tracta d'un exercici necessari, i ho és més enllà del mateix procés. Independentment de com culmini l'actual repte sobiranista, la societat catalana haurà de plantejar-se, en els anys que vindran, qüestions centrals sobre el seu model social, econòmic i polític per afrontar amb garanties d'èxit un futur que, ara com ara, es preveu complex. La confluència de la crisi de confiança política, de la crisi nacional i, sobretot, de la desfeta d'una part important del nostre teixit productiu i de les dificultats del sector públic configura un escenari en què la mera inèrcia i la preservació de l' statu quo no seran suficients ni tan sols per mantenir els modestos nivells de benestar que hem assolit. Per això, a redós del que plantegen els professors Modest Guinjoan, Xavier Cuadras i Miquel Puig al seu llibre Com Àustria o Dinamarca (ed. Pòrtic), proposem fixar-nos en models positius i negatius del nostre entorn que ens poden servir de referents. Lògicament, en cada àmbit hi ha múltiples opcions que es podrien aplicar, i això té un inevitable component ideològic. És per aquesta raó que plantegem més d'un model per a cada cas.

A la recerca de models

La crisi ens ha allunyat dels països del nord

No es tracta de buscar, ingènuament, un model a copiar sense més, sinó més aviat de conèixer quines alternatives han aplicat els països del nostre entorn, i amb quins resultats. En la línia de la tradició europeista del catalanisme, avui a Catalunya se segueix mirant cap al centre i el nord d'Europa a la recerca de referents. Hi abunden estats de dimensions semblants a les nostres, països relativament petits que han aconseguit bastir societats força cohesionades i que mantenen, més enllà de les tensions, uns nivells de creixement envejables, vistos des de la nostra perspectiva actual.

Des de l'esclat de la crisi s'han aguditzat les diferències entre el nord i el sud d'Europa, i això ens allunya objectivament dels països que podríem tenir com a referents, però en certa mesura també reforça la necessitat de buscar-hi els elements que permetin a Catalunya superar amb èxit la situació actual i col·locar-se, en la mesura de les seves possibilitats, en disposició de garantir progrés i benestar a la ciutadania.

Benestar i competitivitat

Els estats del benestar forts són compatibles amb l'èxit econòmic

Si fem una mirada panoràmica al nostre voltant, hi observem com hi ha força països amb models àmpliament reconeguts com a exitosos que mantenen estats del benestar molt més robustos i extensos que el nostre.

El que tenen en comú possiblement és haver estat oberts a la innovació institucional, i per tant haver sigut capaços d'adaptar-se a contextos canviants sense necessitat d'ajustos draconians com els que s'han aplicat al sud d'Europa. Administracions més àgils, polítiques industrials i laborals més eficaces i sistemes polítics en què la ciutadania confia són segurament elements clau en aquest context.

Democràcies de qualitat

Els països nòrdics encapçalen els rànquings de confiança política

Precisament en el vincle entre la ciutadania i la política és on Catalunya té un dels seus punts febles actualment: comparativament, tenim pràcticament els nivells més alts de desafecció política de tot el continent. En aquest terreny, els països que han sigut capaços de controlar amb eficàcia la corrupció política i els que tenen més bons mecanismes de participació ciutadana i de relació entre electors i representants són els que mantenen nivells més elevats de confiança política: actualment, també en aquest terreny són els països nòrdics (Noruega, Suècia i Dinamarca) els que encapçalen els rànquings europeus de confiança política, però també de qualitat de govern.

Exportacions

L'economia catalana bascula cap a un model exportador

Pel que fa a l'economia, alguns països d'èxit han basat la seva prosperitat en les exportacions. Suècia o Alemanya fa anys que mantenen elevats superàvits comercials. Alguns indicadors semblen apuntar que, a una altra escala, aquest podria ser el camí també de l'economia catalana després de la fase de forta dependència del capital extern per finançar el creixement dels anys de la bombolla.

Però com apunta l'economista Dani Rodrik, no tots els països poden basar-se al mateix temps en l'exportació. I hi ha alguns exemples d'economies, com Àustria o el Canadà, que mantenen uns nivells més que raonables de benestar sense basar-se en nivells tan elevats de superàvit extern. És un camí difícil de recórrer, però en tot cas és bo tenir en compte que també en això hi ha models diversos.

stats