Ara, aquí, demà
Si hi ha algun espai que sintetitza les cruïlles de la realitat política catalana, aquest és el Pati dels Tarongers. Centre neuràlgic del Palau de la Generalitat, el Pati ha estat testimoni de la història d’un país en totes les seves vessants: l’esplendor, la decadència, la recuperació i la incertesa. Els bons patis acostumen a ser oberts, amples, frescos i clarificadors. Quan un hi entra, ha de saber què hi farà i per quina porta en sortirà. Adaptat als nous temps, les taronges eixutes del Pati són avui –com ahir- testimoni de les relacions polítiques. Lloc de circulació i de trobada, la realitat difícilment s’entén sense aquest espai, alhora físic i simbòlic. En situació de provisionalitat durant uns mesos, el Pati dels Tarongers tornarà a viure aviat el tràfec habitual de gent, persones i idees. Les eleccions d’aquest diumenge ajudaran a determinar qui n’és l’inquilí. Sigui qui sigui, no estarà sol. El diari ARA, projecte transversal i polièdric, també hi serà. Política i mitjans es necessiten, en un agònic equilibri entre les dues parts. El diari ARA ha nascut com una “àgora pública” i “amb plena llibertat per parlar de tot”. Sempre amb el compliment de les màximes de rigorositat, transparència i seriositat. Per aquest motiu, ens plau que el diari ARA ens hagi convidat a prendre part d’aquest viatge. Els quatre membres d’aquest espai (els politicòlegs Sílvia Claveria, Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume) van iniciar fa un temps una aventura blocaire amb El Pati Descobert. Fidels a l’essència, l’objectiu d’El Pati dels Tarongers romandrà intocable: analitzar l’actualitat política del nostre país des d’una perspectiva analítica. Ho diem sempre: No rebutgem l’opinió, senzillament intentem analitzar el nostre entorn des del punt de vista el més neutre possible i seguint uns estàndards de rigor. ARA, en aquest sentit, que vol fer de la virtut el seu estendard, és una excel·lent plataforma per assolir aquest objectiu. La feina ben feta, en política, no té rival. Una premsa lliure permet el naixement de la democràcia, diria Jefferson. Intentar entendre les regles pròpies de la política és, de fet, un altre mecanisme per millorar la qualitat democràtica del nostre sistema. Esteu convidats a entrar a El Pati i assaborir la complexitat des d’una òptica diferent. Nosaltres ho farem fascinats.
