Cameron, claredat canadenca?

[caption id="attachment_527" align="alignright" width="300" caption="David Cameron al Canadà, el setembre passat, tot fa pensar que parlà del Quebec amb el seu homòleg Stephen Harper"] [/caption] Al mirall quebequès no només s’hi miren els independentistes, també ho fan els unionistes d’arreu del món. David Cameron ha mogut peça i establirà la posició de Westminster davant la proposta secessionista de l’executiu d’Edimburg. La informació avançada pel mateix Cameron té una gran semblança amb la famosa Clarity Act, ideada pel politòleg i exministre canadenc Stephan Dion. La llei promulgada per Dion establí, pocs anys després de l’”ensurt” secessionista del 1995, les condicions que havia de reunir un procés independentista al Canadà fent que la secessió unilateral per majoria absoluta d’una província resultés il·legal de jure. Malgrat que només disposem de la informació avançada pel primer ministre britànic, el secretari per Escòcia n’explicarà els detalls aquesta setmana, a continuació analitzem diversos aspectes de les declaracions de Cameron a la llum de la famosa llei canadenca. 1. Claredat. El framing emprat per Cameron és exactament el mateix que el que Stephan Dion emprà per legitimar la Clarity Act. Claredat, per a Dion i Cameron, significa que els escocesos haurien de votar una pregunta directa sobre la independència que tingués per resposta un Sí o un No, aquesta no podria contenir una tercera opció per ampliar l’autonomia com proposa Salmond o un mandat per negociar la sobirania com el 1995 a Quebec. 2. Iniciativa. Precisament l’error dels federalistes el 1995, quan Ottawa no va prendre’s seriosament el referèndum quebequès fins poc abans de l’inici de la campanya, féu reflexionar a Dion sobre la necessitat d’establir els terminis de la convocatòria des del Govern central. Cameron ha pres nota i afegirà un termini a les condicions imposades a Salmond: 18 mesos. Aquest, cerca marcar el pas a la iniciativa política de Salmond perquè no agafi desprevinguts als partits unionistes ni al Govern. 3. Unilateralisme. Un dels pilars de la “claredat” canadenca és la necessitat de “consensuar” la proposta secessionista d’un Parlament provincial al Parlament federal. Cameron també ha inclòs aquesta condició afirmant que per celebrar el referèndum caldrà una cord previ i una comissió electoral neutral que organitzi els comicis. 4. Majories. Aquest punt encara està per definir en la posició de Salmond. De fet, tampoc quedà fixat pel cas canadenc, seguint la doctrina de la Cort Suprema s’establí que per fer efectiva la secessió calia una majoria “clara”. Ara bé, resulta lògic pensar que seguint l’esquema de la Clarity Act seria la Cambra dels Comuns l’encarregada de determinar la “claredat” de la majoria obtinguda. 5. Dret de decidir. La doctrina de la claredat canadenca, en resum, estableix una regulació de la secessió que deixa la darrera paraula en mans de la majoria parlamentària de l’estat matriu. L’enigma, però, és si dins l’esquema legal anglès i l’ Scotland Act, la doctrina de la claredat canadenca no es veurà com una clara interferència al procés democràtic escocès. * Ja està disponible el document legal del Govern britànic amb les recomanacions i la seva posició sobre el referèndum aquí **Hem trobat bloggers escocesos que pensen igual que nosaltressobre les semblances amb la Clarity Act canadenca.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT