Cinc crítiques a la reforma constitucional
La reforma de la Constitució pactada entre els dos grans partits estatals (PP i PSOE), ha generat crítiques de tota mena. Aquestes, però, no són compartides per tots els actors polítics i ideològicament són de procedències diverses, a continuació en repassem cinc. Antidemocràtica. Una reforma pactada a ple estiu, en menys d’un mes, suggerida des de l’exterior de l'Estat, i que no ha previst convocar un referèndum ni buscar l’acord amb la resta de partits ha estat titllada d’antidemocràtica des de l’oposició (tret del PP) i des de les mateixes files socialistes. La societat civil ha organitzat una campanya per demanar un referèndum al Govern espanyol. D'altra banda, la Generalitat ja ha avisat que considera que és el Parlament de Catalunya qui hauria de fixar el sostre de dèficit. Contra el pacte del 78. Seguint el fil de la crítica anterior, molts han criticat la reforma pel fet que trenca l’”esperit” de Consens del 78’, ja que el pacte PP-PSOE exclou la resta de partits. Els més crítics han estat els membres de CiU que han recordat el seu paper ara fa 30 anys quan Miquel Roca, aleshores portaveu de la Minoria Catalana, participà a la redacció de la Constitució i ara s’han vist exclosos del procés per modificar l’article 135. Neoliberal. IU, ICV i sindicats, entre d’altres sectors, han criticat la reforma no només pel seu caràcter antidemocràtic, sinó pel fet que introduir l’estabilitat pressupostària a la norma fonamental, raonen, que eliminaria la possibilitat de dur a terme les anomenades polítiques keynesianes que solen generar dèficit en moments puntuals. Ineficaç. Des de l’altre costat ideològic, però, la reforma també ha rebut crítiques. O són pocs els que han argumentat que la modificació de l’article 135 no calmarà els mercats ja que aquests no necessiten reformes constitucionals sinó reduccions reals del dèficit i el deute. Electoralista. Finalment, una crítica gairebé unànime és l’oportunisme d’una reforma que arriba a pocs mesos de les eleccions generals (20-N). Aquesta convindria a Rubalcaba per donar un cop d’efecte abans dels comicis, però també a un Partit Popular que es vol presentar com una alternativa sobretot en matèria econòmica i que ara veu com un punt del seu programa polític és constitucionalitzat per iniciativa dels seus rivals directes. La reforma, doncs, seria fruit d’un càlcul d’interessos dels dos grans partits espanyols.
