Cinc novetats al calendari sobiranista

La celebració de les eleccions asturianes i andaluses el cap de setmana del 25 de març posarà punt final al cicle electoral espanyol. Fins al 2014 en principi no tornarem a tenir eleccions (si el Govern de CiU no decideix avançar-les). D’altra banda, durant els propers dos anys el calendari sobiranista tornarà a ser damunt la taula a l’Estat espanyol i a l’estranger:el País Basc haurà de segellar un procés de pau ja començat; l’any que ve el Quebec podria tornar a posar damunt la taula la qüestió de la independència i Escòcia celebrarà un referèndum de secessió previsiblement el mateix2014. A casa nostra, diverses novetats fan pensar que aquest calendari sobiranista s’obre pas.

Assemblea Nacional Catalana. La constitució el passat dissabte de la ANC permetrà a la societat civil catalana disposar d’una nova eina per a mobilitzar la ciutadania durant els propers anys. El full de ruta és clar: mobilització a la Marxa per la independència, una nova onada de consultes locals i la demanda d’un referèndum de secessió el 2014. Ja hi ha 269 assemblees locals de l'ANC arreu de Catalunya. Insubmissió Fiscal. L’aprovació el passat dilluns de la moció per la insubmissió fiscal a Girona ajuda a visualitzar un moviment que fa temps que planteja, seriosament, la possibilitat d’ingressar els impostos (IRPF i IVA) a l’Agència Tributària Catalana en comptes d’enviar-los a Madrid. L’adhesió de més municipis, per exemple l' Associació de municipis per la independència, d’Òmnium i altres entitats a aquesta campanya permetria una estratègia sòlida de desobediència civil que necessita la complicitat dela Generalitat. Llei de consultes populars no refrendàries. Malgrat els dèficits que presenta, que no són pocs, la llei que ahir va superar el primer tràmit parlamentari obre una escletxa per la celebració d’una consulta popular sobre la sobirania fiscal sense demanar permís a Madrid. Aquesta la pot convocar el president dela Generalitat i agafaria com a referència el padró (molt més inclusiu) i no pas el cens electoral. Suport a l’Estat propi a les enquestes. El creixement de l’independentisme queda palès a la darrera enquesta del CEO. Aquí vam analitzar-ne l’evolució i la preferència per un Estat propi ja supera l’opció autonomista. D’altra banda, les eleccions al Parlament de Catalunya són percebudes des de fa un parell d’anys com “les més importants” pels catalans. Candidatura d’Unitat Popular. El passat diumenge la CUP obria la porta en una ajustada votació a presentar-se a les eleccions autonòmiques del 2014. Si aquesta opció fos una realitat l’independentisme rupturista, històricament extraparlamentari, presentaria una marca a les eleccions. La presència d’ERC, SI i Democràcia Catalana, segurament obligaria a plantejar una estratègia electoral de coordinació. L’horitzó del 2014, doncs, agafa força com una fita per passar d’allò que en Ferran Requejo anomena “fase de l’independentisme”, a la “fase de la independència”.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT