Córrer per ser feliços

Diumenge serem a la ratlla de sortida de la Marató de Barcelona i hem volgut fer una petita reflexió sobre una de les nostres passions més enllà de la ciència política: les curses populars. En Miquel Pucurull i Fontova, una institució per a tot atleta català, ens ha cedit la seva base de dades sobre l’atletisme popular a Catalunya dels darrers anys i l’evolució de la participació és senzillament espectacular. Els gràfics(*) parlen per si sols. Des de la primera marató que organitzà Ramon Oliu el 1978 a Palafrugell, amb menys de 200, participants fins a la d’enguany, amb 19.500 inscrits, ha plogut molt. L’esport ha esdevingut uns dels pilars de la societat catalana i les curses populars viuen un veritable boomboom Però quines característiques té aquest creixement espectacular? A continuació podem veure l’evolució de les curses de 10.000 metres amb més participació, de les mitges maratons amb més participació i de curses històriques fora de Barcelona.

Malgrat que no disposem de prou informació i caldria treballar una mica més les dades ens hem fixat també en aquest post d’en Miquel Pucurull i ens hem aventurat a llançar algunes hipòtesis que segur que els lectors podran ampliar (o criticar).

Novell. Una dada de que disposem i podem afirmar amb una certa seguretat és que l’increment de participació dels darrers anys és més fort per a les curses de 10km que per a les més llargues. Concretament les mitges maratons han crescut un 100% des de l’any 2000 mentre que les curses de 10 km ho han fet un 150% en total. Això ens fa pensar que l’increment ve per corredors novells que comencen per distàncies curtes. Aquesta dada podria ser una bona notícia per a les mitges maratons i maratons si en uns anys aquests corredors guanyen prou resistència per fer curses més llargues! Metropolità. Observem que el boom de participació s’ha produït sobretot a les curses barcelonines o de l’àrea metropolitana mentre que curses mítiques del calendari català (Espluga, Farell, Guanta, etc.) mantenen un nombre de participants similar al dels darrers anys, si bé amb lleugers increments. Grans esdeveniments. Una sospita que les dades semblen confirmar és que l’augment es concentra en grans esdeveniments, com són la Marató de Barcelona, les mitges de Granollers i de Barcelona o les curses de la Mercè o dels Bombers. Amb tot, caldria estudiar -i són dades que de moment no tenim- la proliferació de curses arreu del territori català que de manera descentralitzada apleguen en total un bon nombre de corredors. Femení. No hem inclòs cap gràfic sobre el gènere dels participants però segons les dades de Miquel Pucurull l’increment de participació total a les curses del darrer any ha estat més acusat en les dones (27%) que en els homes (13%). Si es seguís aquesta tendència en uns quants anys podríem començar a revertir una situació que a hores d'ara és d'extremada desigualtat. En la Marató d'enguay per exemple, el percentatge de dones inscrites és tant sols del 14% (**)!Tal com indica Pucurull, la conciliació familiar podria erigir-se com a un factor clau perquè les dones es poguessin anar incorporar a les curses. Superar certsestereotipserronis que relacionen l'esport i el sexe masculí també seria molt important. Per què? Una pregunta que de moment no podem respondre és el per què d’aquest increment espectacular de les curses. Segons l’enquesta, molt limitada, de l’Observatori Català de l’Esport els motius principals per fer esport són la salut i les relacions socials, és a dir, fer nous amics. Ara bé, això no ens diu res sobre el per què d’aquest boom específicament. Hi ha qui apunta qüestions a econòmiques: la crisi fa insostenible estar apuntat al gimnàs i hi ha qui prefereix córrer que resulta molt més econòmic. D’altres, però, apunten qüestions culturals: la globalització ens ha dut la moda de córrer de països més “avançats” en termes esportius (EUA, Canadà, França). Sigui com sigui, nosaltres som partidaris de la teoria de l’Arcadi (*) Atès que no disposem de les dades de participació de cada any per a totes les curses, assumim tendències creixents o decreixents lineals pels anys en els que no tenim dades. (**)L'any passat, de 1.507 dones arribades a la marató, només 147 eren de Catalunya i 294 de la resta d'Espanya. La mitjana a les curses populars de Catalunya és un 21% de participació femenina (l'excepció és la Cursa del Corte Inglés que registra un 40% de participació femenina).