Corruptes i miops
Durant aquest últim any els casos de corrupció han sovintejat arreu. Des del cas Gürtel al País Valencià als escàndols diversos a Andalusia, la corrupció ha esquitxat força comunitats autònomes. Els ciutadans de molts territoris s’han acostumat a veure com els escàndols de corrupció ocupaven dia sí dia també les pàgines dels diaris. I tanta insistència, com les diferents notícies polítiques, fa que la ciutadania canviï l’opinió sobre determinats temes en relació al seu entorn. De seguida, però, sorgeix un dubte: En quines comunitats els ciutadans perceben que la corrupció està més estesa? Cadascú tindria la seva resposta, però a priori el País Valencià i Múrcia ocuparien les primeres posicions, atès el gran nombre de casos que hi ha hagut en els darrers mesos. Per comprovar-ho, la base de dades del CIS Ética pública i corrupció (2009) ens permet endinsar-nos en la qüestió. Una de les preguntes del qüestionari demana als ciutadans si creuen que la corrupció està molt estesa en la política autonòmica. Ho he dividit per comunitat autònoma i en surt el següent gràfic (el percentatge equival a la gent que assegura que la corrupció està “molt” o “bastant” estesa a nivell autonòmic. S’han eliminat aquelles comunitats amb un número escàs de casos):
El País Basc és on els ciutadans creuen que la corrupció està més estesa, seguit d’Extremadura i d’Aragó. Catalunya ocupa la vuitena posició (de 12). El País Valencià la novena. Per què el País Valencià es troba tant avall? Per què un territori que ha patit casos de corrupció diversos i continuats no mostra nivells encara més elevats de percepció de la corrupció? Una vegada més la política ens en pot explicar una gran part. Si mirem la percepció segons la proximitat partidista, el panorama és diferent. El 81.69% dels afins als socialistes consideren que la corrupció està molt o bastant estesa. Per contra, prop del 65% dels afins al PP ho veuen de la mateixa manera.
Un element més per un procés arxiconegut i que porta a recordar que la corrupció, si no es compleixen uns condicionants determinants, té uns efectes electorals molt baixos (per no dir pràcticament nuls). I és que la corrupció, com tantes altres coses, també és un fenomen filtrat per la visió política de cadascú: mentre alguns n’hi veuen més del compte, altres són, ras i curt, simplement miops.
