Del Majestic al Quebec?

3 min

L'antany molt honorable president de la GeneralitatJordi Pujol signà ahir un editorialL'expresident sembla ser que ja no és l'home dels pactes dels vuitanta ni dels noranta: el regust de la majoria absoluta d'Aznar, el procés estatutari i la sentència del Constitucional - és a dir, la darrera dècada - han evidenciat que la idea "Vicenç Vives /Espriu", regenerar Espanya, ja no és vigent i la nova empresa del catalanisme passa pel dret de decidir. Però lluny del característic "tot i que" del seu delfí, aquesta vegada Pujol posa un exemple clar: el Quebec del 1995. Les democràcies occidentals han vist poquíssimes secessions: Noruega (1905), Islàndia (1918) i Irlanda (1922); el Québec és probablement el cas que més s'acosta a Catalunya, juntament amb Escòcia, pel que fa les nacions sense estat industrialitzades. Però el Canadà no és Espanya, ni el Quebec és Catalunya podria haver dit Pujol; el camí dels quebequesos fou en certa manera similar al que segueix el catalanisme però amb certs matisos. A. Cafè per a tothom canadenc. Sí, la província francòfona també va veure com el 1982 Canadà oblidava el pacte confederal entre anglòfons segellat el 1867, per uniformitzar la federació i dotar-la d'una Carta de Drets i Deures comuna. Mentre el líder quebequès, René Lévesque, dormia, Pierre Eliott Trudeau esmenà el text constitucional sense el suport de Quebec i el Tribunal Constitucional hi donà el vist-i-plau. El catalanisme, però, mai ha considerat l'orígen de l'Estat espanyol com un pacte entre pobles fundadors sinó com una imposició per les armes del poble castellà el 1714. Tot i així per alguns, potser pel mateix president Pujol, la Transició podria ser considerat el pacte que ara està en joc. B. Intent de reforma. Quan a principis dels noranta es celebraren diverses convencions, Llac Meech i Charlottetown, per esmenar la Constitució, s'evidencià el fracàs de l'Estat canadenc per satisfer les aspiracions de la província francòfona i reconèixer la seva identitat nacional. D'aquell període en sorgiren molts independentistes, com ara el que fou líder del Parti Québécois, Lucien Bouchard. La Constitució espanyola no s'ha intentat reformar mai. No obstant, Catalunya disposa d'un Estatut d'Autonomia que no té el Quebec, i aquest sí que s'ha reformat amb les conseqüències ja esmentades. A més a més, el consens per la reforma estatutària fou molt més alt que el que promogué el rebuig dels acords de Meech i Charlottetown al Quebec. C. El referèndum. La consulta del juny del 1995, fou fruit d'un pacte entre partits (PQ, BQ i ADQ) i el redactat de la pregunta proposava una darrera oferta de partenariat . Malgrat que les normes de la campanya i les condicions de la celebració foren pactades amb anterioritat el Govern federal les vulnerà per alterar el cens i obtenir un finançament més enllà del permès durant la campanya electoral. El resultat, favorable al No per 50.000 vots, tingué un impacte demolidor sobre l'independentisme quebequès. A més a més, el govern canadenc passà una llei al cap de cinc anys, la Clarity Act, que l'autoritza per determinar la pregunta d'un hipotètic proper referèndum. Situar-se a l'escenari quebequès seria un gir històric del catalanisme. A diferència del Quebec del 1995, Catalunya no té plenes competències per convocar un referèndum, la pregunta ha de passar per Madrid.Pujol recomana prudència evocant un referèndum que s'ha d'"esperar construïnt país", però qui convocarà el poble català a les urnes si no ho fa un president de la Generalitat? El camí del Majestic al Québec no és asfaltat i fa volta.

stats