Esquerra i Solidaritat: junts a les municipals?

3 min

Aquests darrers dies hem pogut escoltar diverses declaracions de líders polítics d’Esquerra i de Solidaritat sobre la possibilitat que ambdós partits polítics puguin arribar a acords puntuals per tal de concórrer conjuntament en alguns municipis en les properes eleccions locals. Si abans de les eleccions al Parlament de Catalunya la crida a la Solidaritat Catalana feta per Joan Laporta no va tenir gens d’èxit, què ha canviat ara perquè ambdós partits estiguin disposats a parlar sobre possibles acords a nivell municipal? Quines són les possibilitats d’èxit d’una proposta com aquesta? I finalment, és probable que l’acord pugui transcendir l’àmbit local i aplicar-se, per exemple, a les eleccions generals del 2012? En primer lloc, i el que és més evident per tothom, és que Solidaritat Catalana ha passat de ser de tan sols una petita ombra a la pràctica hegemonia políticoinstitucional d’Esquerra sobre el món independentista, a ser una veritable amenaça. L’entrada de SI al Parlament dóna una gran rellevància i publicitat al partit, i es pot esperar que continuï creixent. Entrar al Parlament per primer cop és extremadament complicat; una vegada fet però les dificultats per mantenir-s’hi disminueixen. Esquerra doncs en aquest sentit ha d’estar molt alerta a la possible fuga de vots cap a SI, i una primera manera d’evitar que els vots li marxin en les properes eleccions, és precisament concorrent conjuntament en aquells municipis on el partit pugui apreciar que SI el podria superar en el paper de principal força política independentista. Per altra banda, la divisió del vot independentista en les eleccions municipals podria tenir conseqüències molt nefastes per ambdós partits en cas que el repartiment de regidors pel mètode d’Hondt els excloés finalment als dos d’algun consistori. L’amenaça ve en part del fet que el llindar electoral per obtenir representació a les eleccions municipals és del 5% -percentatge ja superior al del Parlament de Catalunya-; però on la divisió del vot faria molt de mal seria en els municipis més petits, on s’escullen pocs regidors i on per tant el llindar de representativitat queda, de facto, ubicat per sobre del 5% legal (per entendre’ns: en un municipi per exemple de 2.000 habitants s’hi escullen 9 regidors, i per obtenir-ne un s’ha de rebre almenys el 10% dels sufragis). En aquest sentit doncs, la suma dels vots de les dues forces podria evitar que finalment cap dels dos partits obtingués representació. Ara bé, comentàvem ja fa un temps que els partits polítics són organitzacions amb estructures internes relativament rígides, amb unes dinàmiques de treball molt concretes, i per sobre de tot, organitzacions amb una ideologia pròpia i amb una ferma voluntat de seguir-la defensant, per la qual cosa, concloíem, són molt rares les coalicions electorals a llarg termini entre organitzacions que ja gaudeixen de representació. Per què doncs a les eleccions municipals Esquerra i SI estarien disposades a arribar a acords puntuals per concórrer plegats en alguns municipis? Doncs per dos motius principals: en primer lloc, perquè l’acord seria només puntual, i no per a tots els municipis. Esquerra i SI es presentarien per separat en algunes localitats de manera que, una de les pors més temudes pels partits polítics com és el de perdre l’”etiqueta” del partit, el nom sota el qual concorren a les eleccions, podria ser evitat. I en segon lloc, perquè la mateixa naturalesa local de les eleccions municipals fa perfectament comprensible que les pròpies bases del partit en el municipi decideixin internament com concórrer a les eleccions locals, sense que el partit a nivell central hi pugui intervenir. Els acords a nivell local no deixen de ser, al cap i a la fi, decisions estratègiques dels partits comprensibles únicament des de l’òptica localista. I això ens porta finalment a la darrera de les preguntes que ens plantejàvem: quina possibilitat hi ha que aquest acord tingui continuïtat en properes eleccions? I la resposta passa, indefectiblement, per la consideració de les eleccions municipals com a fenòmens completament diferenciats de la resta d’eleccions. Per sistema, cap conclusió doncs es pot extreure per a cap altre elecció d’un acord pres en el nivell local. És molt probable que finalment Esquerra i Solidaritat decidiran concórrer conjuntament en determinats municipis; ara bé, per bo o per dolent, passades les eleccions locals, cadascun dels dos partits independentistes seguirà el seu camí en solitari.

stats