Primeres anàlisis dels resultats electorals

A hores d’ara la majoria dels lectors ja deuen estar ben assabentats dels resultats electorals al Parlament de Catalunya, que han proporcionat una molt còmoda victòria al candidat nacionalista Artur Mas, i han infligit una severa penyora als dos principals socis del tripartit: al PSC i a ERC, que passa a esdevenir la cinquena força política. Per altra banda, Ciutadans ha consolidat el suport que havia obtingut fa tres anys i el partit de Joan Laporta entra amb 4 diputats al nou Parlament. Més enllà però dels resultats electorals, des de El Pati dels Tarongers ens agradaria presentar unes primeres dades quantitatives sobre els resultats electorals que ens permetran eixamplar la perspectiva que tenim de les eleccions i posar aquests comicis en relació a les anteriors celebracions electorals. En primer lloc volem analitzar el nombre efectiu de partits polítics del nou Parlament, que és un indicador molt fiable de com de fragmentat està un sistema polític. El clàssic índex de Laakso i Taagepera (1979) té en compte el compte el percentatge de vots obtinguts per cadascun dels partits, més que no pas quants partits polítics han obtingut representació. Tal i com mostrem en el gràfic, la fragmentació del sistema ha anat avançant al llarg dels anys (amb l’excepció de les primeres eleccions fundacionals), si bé entre el 2006 i el 2008 el valor global només augmenta lleugerament, i fins i tot a Lleida i Girona decau. Això és conseqüència principalment del fet que CiU ha obtingut una aclaparadora victòria en totes les circumscripcions, acumulant percentatges de vot molt elevats, mentre que la resta de forces (PSC, PP, ERC, ICV, SI, C’s, RI) s’han repartit un “tros de pastís” més petit. On sí que hi hem de parar molta atenció és amb la desproporcionalitat del sistema. Per calcular-la emprem la clàssica mesura de desproporcionalitat de John Loosmore & Victor J. Hanby (1971), que analitza la correspondència entre el percentatge de vots obtingut per cada partit i el percentatge d’escons. Com es desprèn del següent gràfic, aquesta ha augmentat de manera dramàtica en les darreres eleccions. A Catalunya, a pesar de tenir un sistema proporcional amb una magnitud de districte prou elevada com perquè el repartiment d’escons sigui prou equilibrat, la gran oferta partidista sempre ha fet que el sistema electoral doni uns resultats de desproporcionalitat superiors al que es podria esperar. Ara bé, per què ha augmentat tan en les darreres eleccions? Doncs bé, pel mateix motiu que abans: la claríssima victòria de CiU ha fet que en la majoria de les circumscripcions una colla de partits entrin per la pugna de tan sols ja la meitat dels escons, generant situacions de clara desproporcionalitat (veure per exemple el que li ha passat a ERC a Tarragona, on amb considerablement més de la meitat dels vots del PP aconsegueix tan sols 1 diputat pels 3 del partit de Sánchez-Camacho). Amb tot, és evidentment allà on la magnitud de districte és més petita (Lleida, seguida de Girona i de Tarragona) on la desproporcionalitat és major. I finalment donem resultats sobre el “preu” dels diputats obtinguts. Com és habitual són els partits amb un percentatge de vots més elevat als que els surt més barat obtenir un diputat. A l’altra banda en canvi, els partits que només aconsegueixen diputats en unes determinades circumscripcions però no en d’altres, el preu unitari de cada diputat augmenta considerablement. Això es fa palès especialment per C’s, que no obtenen representació ni a Girona, ni a Lleida ni a Tarragona, de manera que els vots d’aquest partit allà es perden. En propers articles analitzarem per qui haurien anat els representants en cas d’haver-hi hagut un altre diputat a escollir en cadascuna de les circumscripcions (el nostre hàbil lector s’ho pot imaginar mitjançant les barres d’aquest darrer gràfic...), què hauria passat en cas que Solidaritat i Ragrupament haguessin anat junts, on han anat a parar els vots dels partits que han patit una devallada, i un llarg etcètera de preguntes. I és que al Pati dels Tarongers les eleccions no han fet pas més que començar!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT