Quina autonomia tenim?

Un lloc comú del centralisme és que vivim a l’Estat més descentralitzat del món. Segons aquesta lògica, les autonomies actuals són el màxim nivell de descentralització/federalització que pot arribar un Estat compost. Doncs bé, aquesta afirmació és rotundament falsa. Al gràfic que poden veure a continuació hi hem representat l’índex d’autoritat regional de diverses regions del món, desenvolupat per Hooghe, Marks, Schakel (2010). Hi hem representat dos indicadors self-rule i shared-rule; la combinació de tots dos ens permet saber el nivell de federalització d'un Estat o el nivell d'autoritat regional d'un ens subestatal. El primer ( self-rule) fa referència al nivell de poder de la unitat regional dins les seves fronteres, sobre la gent que hi viu. És a dir: institucions autònomes, competències, autonomia fiscal, legislatiu i executiu propis . El segon ( shared-rule) fa referència al nivell de poder compartit per la unitat amb la resta de l’Estat, és a dir: paper a la legislació estatal, control de l’executiu, control fiscal, reforma constitucional. Si fem un cop d’ull al gràfic observem que Catalunya no és ni de bon tros l’entitat subestatal amb més autonomia del món. El seu nivell d’autogovern (punt vermell) és el mateix que el de les autonomies de règim comú. En matèria de self-rule podríem dir que té una autonomia elevada, al mateix nivell que Escòcia (que aviat ampliarà poders amb la Scotland Bill), Valònia, les regions amb Estatut italianes o Flandes. L’índex que hem agafat situa Catalunya fins i tot per sobre dels Länder alemanys, els territoris autònoms d’Austràlia, Gal·les o la comunitat alemanya de Bèlgica en matèria de self-rule. En tot cas, com es pot observar, el País Basc obté un punt més de self-rule gràcies a les competències fiscals; i els Estats americans, els cantons Suïssos o les Províncies de Canadà queden força més lluny ja que disposen de més competències pròpies i autonomia fiscal. Ara bé, el veritable dèficit federal és el nivell de shared rule, és a dir el paper de Catalunya en relació amb la resta de l’Estat. Aquí observem una distància abismal entre el Principat i moltes altres entitats subestatals. La centralització és absoluta en gairebé tots els paràmetres i, de fet, segons els autors de l’índex, només sumen els representants al Senat i el Consell de Política Fiscal i Financera. Tal com sabem, Catalunya no disposa de cap mecanisme directe de control de l’Executiu central, com tampoc de proposició de lleis ni de veto constitucional o de mecanismes de reforma. La immensa majoria (7,5 sobre 9) de mesures de shared rule contemplades per l'índex emprat són completament inexistents a l'estat de les autonomies. Un darrer apunt, que ens permet treure més suc a les dades, és el fet que allà on l'autoritat regional és més elevada hi trobem casos on també hi ha nacions sense estat (punts verds). Una variant de l'argument que hem esmentat al principi és que si hi ha estats més federals (com els EUA o Alemanya) és perquè aquests no tenen minories nacionals. El cert és que observem nacions sense estat amb molts més poders que Cataunya i, sobretot, amb un nivell de shared ruleque arriba a triplicar el que tenim a casa nostra.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT