Refrendar Dracó

Una de les escasses certes de la ciència política és que els governants convoquen referèndums per guanyar-los i no pas per amor a la democràcia. La consulta proposada per Papandreu no n’és una excepció. El primer ministre grec, acorralat per una moció de confiança i l’imperatiu de la Troika (UE, FMI, BCE) d’aprovar un segon pla de mesures draconianes ha optat pel darrer recurs: la legitimació directa. Vist així la lectura de l’enèsima crisi grega cal fer-la en clau de supervivència política del primer ministre i el seu gabinet que buscarien guanyar una consulta per, si més no, millorar una posició molt debilitada davant dels socis europeus, l’oposició i el propi Pasok. Evidentment, el relat maquiavèlic que expliquem més amunt sona cru i Papandreu ha preferit defensar-ho de la millor manera possible davant l’allau monumental de crítiques rebudes: el poble grec ha de tenir la darrera paraula. Voilà, els indignats grecs es deuen haver fregat els ulls un parell de vegades. Si en alguna cosa coincidia l’heterogeni moviment d’indignats hel·lènics era precisament aquesta: el poble havia de dir la seva. Vet aquí doncs el gol per l’escaire que acaben de marcar, no només al Govern grec, sinó a la comunitat internacional: els grecs seran els primers ciutadans a dir la seva davant la crisi grega i de retruc global. I en tenen ganes, només cal recordar, per exemple, que el mateix Mario Draghi, President del BCE o Antonio Borges, director europeu de l’FMI, foren fins fa poc directius de Goldman Sachs, una de les entitats financeres responsables de l’enginyeria financera aplicada als comptes grecs, on Borges hi jugava un paper important. El referèndum es podria convertir, doncs, en un match Indignats vs. Troika disputat al bressol de la democràcia directa i, recordem-ho, de Dracó d’Atenes. Però, el somriure dels revolucionaris que aquests dies es manifesten per la capital grega es podria glaçar aviat. Papandreu ha anunciat que plantejarà la consulta com un o No al Pla d’austeritat, però també a la permanència dins la zona euro. Desconeixem la pregunta exacta que escollirà la comissió creada pel primer ministre, però ja sabem que aquest seguirà les recomanacions de Sarkozy: plantejar la consulta en clau europeista. El gol dels indignats ha estat forçar un referèndum; però aquests no disposen d’una alternativa al , ni tan sols d’un partit capaç de representar-los. Així, la consulta té un to tràgic:el duria Grècia a adoptar més mesures draconianes i fer-ho amb la legitimitat que atorga guanyar un referèndum. Però qui estaria disposat a governar el No?  

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT