Sorpasso independentista

Amb la publicació del baròmetre d’opinió pública del CEO del marc del 2012 ja advertíem d’un abans i un després en l’evolució del suport a la independència a Catalunya: per primera vegada, en la pregunta multiresposta sobre quina és l’escenari preferit de relacions entre Catalunya i Espanya, els que escollien un estat independent passaven a ser la segona força, només per sota de l’opció federal. Amb la tendència creixement que s’havia anat observant en els darrers anys, hom podia intuir que el sorpasso de l’opció independentista era a prop. Amb la publicació del darrer baròmetre del CEO aquesta tendència es confirma. L’enquesta publicada ahir ens assenyala un ascens de l’ opció indpendentista el més pronunciat que mai des del 2006, any de creació del CEO. En el següent gràfic presentem l’evolució del suport a les quatre diferents preferències territorials, i la seva coincidència en el temps amb diversos esdeveniments que, d’alguna manera o altra, haurien pogut ser factors decisius per l’evolució del suport a la secessió. (En color vermell indiquem esdeveniments que es desenvolupen en el marc del conjunt de l’estat, en verd, qüestions internes de Catalunya). Lluny de voler establir una clara causalitat entre l’ascens/descens del suport a la independència i els esdeveniments que apuntem, considerem rellevant destacar algunes tendències que s’observen: Suport: El suport a la independència sembla créixer a finals del primer govern ZP, tot i que la victòria del PSOE el 2008 marca un lleuger descens en el suport a la causa. A principis del 2009 l’opció favorable a una CCAA està a prop del 40%, l’opció de la secessió per sota del 20%. Punt d'inflexió: A partir del segon trimestre del 2009 el suport per la independència augmenta sobtadament. No hi ha aparentment un factor puntual que ens permeti intuir aquest dràstic creixement, més enllà de la confirmació que la crisi econòmica que pateix l’estat és quelcom que va per llarg, i d’un creixent discurs en favor d’un millor finançament per Catalunya. Consultes: Durant el període de consultes independentistes (iniciades el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt i finalitzades el 10 d’abril del 2011 a Barcelona) el creixement del suport a la independència és molt ràpid, especialment fins a principis del 2011. CiU: La victòria de CiU a les eleccions coincideix amb el que sembla un petit estancament del suport a la independència, però que a partir de mitjans de 2011 repunta. Durant el govern CiU l’opció secessionista no para de créixer. Majoria absoluta: La victòria del PP a les eleccions generals de finals de 2011 podria ser un darrer factor explicant el sobtat ascens del suport a la independència en els darrers mesos, i en especial, el que s’ha observat en el darrer baròmetre, on l’opció secessionista ha augmentat fins a 5 punts percentuals, del 29% al 34%. Més enllà d'una probable causalitat entre aquests esdeveniments i l'increment del suport a la secessió,sembla força evident que la tendència a l'alça d'aquesta opció pot venir, almenys en part, explicada per esdeveniments puntuals que poden ajudar a incrementar o disminuir el suport a la independència. Queden mots dubtes per resoldre: fins quan el suport a la independència pot créixer? Quin paper té la crisi econòmica en explicar aquest ascens del suport a la secessió? El canvi generacional també hi té alguna cosa a dir? Quines són les persones que estan canviant la seva preferència territorial? Algunes d’aquestes preguntes les intentarem abordar els propers dies aquí; d’altres, només el temps ens ho dirà...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT